Nomenclatura química: diferència entre les revisions

Després de la interrupció produïda per la [[Primera Guerra Mundial]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Macdonogh |nom=Giles |títol=The Last Kaiser: William the Impetuous |llengua=anglès |editorial=Weidenfeld & Nicolson |data=2001 |pàgines=p.425 |isbn=978-1-84212-478-9}}</ref> una nova associació va tornar a crear-se en [[1919]], canviant el seu nom pel d'Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC). La guerra no només va suposar l'aparició d'una nova organització sinó també la sortida de les societats alemanyes, que havien estat un dels primers impulsors d'aquestes organitzacions internacionals de química. Malgrat això, la nova institució va créixer ràpidament fins a reunir en 1925 vint-i-vuit organitzacions nacionals de química, entre les quals es trobava l'espanyola. A més, figuraven químics representants de diverses revistes com Chemical Abstracts nord-americana, el Journal of the Chemical Society, de Gran Bretanya, i el Bulletin Signaletique de la Société Chimique de France. Posteriorment es van sumar els editors de la Gazzeta Chimica italiana, els de la suïssa Helvetica Chimica Acta i els del Recueil des Travaux Chimiques d'Holanda. Finalment, en 1930, es va produir l'entrada dels representants de les societats alemanyes, la qual cosa va permetre que s'integressin els representants del Beilstein Handbuch d'Alemanya, amb el que es va completar la representació de les principals revistes i dels dos repertoris de química més importants del moment. Tots ells, juntament amb els representants de les societats químiques, jugarien un paper decisiu en el desenvolupament de la terminologia química en els anys següents.

 

 

=== Química inorgànica ===

Aquest sistema de nomenclatura agrupa i nomena als compostos inorgànics, que són tots els compostos diferents dels orgànics. Actualment s'accepten tres sistemes o sub-sistemes de nomenclatura, aquests són: el sistema de nomenclatura estequiomètrica o sistemàtic, el sistema de nomenclatura funcional o clàssic o tradicional i el sistema de nomenclatura Stock. Aquests tres sistemes nomenen a gairebé tots els compostos inorgànics, sent la nomenclatura tradicional la més extensa, i té grans branques en el desenvolupament físic i alternatiu, i duu a terme diverses interpretacions de les funcions bàsiques de cada element.

==== Nomenclatura tradicional ====

Aquesta nomenclatura utilitza un [[codi]] de [[prefix|prefixos]] i [[sufix|sufixos]] per identificar la [[valència]] amb la qual actua algun dels [[element químic|elements]] que formen part del [[compost]]. Hi ha elements que poden actuar amb una, dues, tres, quatre o fins i tot més [[valència|valències]] distintes. Amb aquesta nomenclatura es pot diferenciar [[element químic|elements]] que tinguin fins a quatre [[valència|valències]] diferents. S'empra actualment en la nomenclatura d'àcids i de les sals derivades, i es correspon amb la nomenclatura de Lavoisier. Exemples: