Ollers (Barberà de la Conca): diferència entre les revisions

 

== Uns fets recents ==

A la darrera dècada del 1990, Ollers i la resta de la comarca, va destacar als mitjans de comunicació catalans per una decisió de l'Executiu de la [[Generalitat de Catalunya]] quan el [[Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya]], del [[Departament de Política Territorial i Obres Públiques]] de la [[Generalitat de Catalunya]], encapçalat pel conseller [[Joaquim Molins]], va decidir ubicar un abocador de residus industrials controlat al veí terme de [[Forès]] i una incineradora al [[Pla de Santa Maria]] ([[Alt Camp]]). La decisió va generar un rebuig força generalitzat a la [[Conca de Barberà]] i a l'[[Alt Camp]], i es desenvolupà un fort moviment ciutadà d'oposició al projecte. La contestació al [[Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials a Catalunya|Pla de residus]] en aquestes i d'altres comarques va fer que fos retirat i es consensués entre la majoria dels grups polítics del Parlament de Catalunya una llei de gestió dels residus industrials que no donava indicació dels indrets on s'havien de localitzar les infraestructures necessàries. Una altra de les conseqüències fou la creació del partit comarcal [[Unió d'independents de Catalunya|Unió d'independents Conca de Barberà]].

 

== L'Església parroquial ==

 

L'església, avui enrunada, de Santa Maria d'Ollers fou construïda el segle XVIII (a la porta hi havia la data de 1771) en planta rectangular d'una sola nau. A l'interior, tenia adossades tres parells de pilastres amb els corresponents arcs, que dividien la nau en quatre trams i aguantaven una [[volta de canó]] amb llunetes ([[lluneta]]) de rajola de pla, és a dir [[volta catalana]]. Tota la fàbrica estava construïda de [[maçoneria]] arrebossada per fora i enguixada per dins, segons la moda barroca amb cornises, capitells i absis de mitja taronja, al mig, i petxines, als costats. Tenia quatre altars, el major dedicat a la Nativitat de la Mare de Déu, i tres als costats sota l'advocació del Sant Crist, Sant Isidre i la Mare de Déu del Roser.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Quijada i Bosch