Ordes de Cadonh i Dalon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a Google Llibres en català |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 40:
==Fundació==
[[Gerard de Sales]], desitjós de fer [[vida eremítica]], es va retirar com a eremita al bosc de Dalon ([[Sent Trían]], Dordonya). Al voltant seu s'aplegaren deixebles que el volien i imitar; amb ells, en [[1113]] va fundar a [[Lo Boisson de Cadonh]] una primera comunitat (l'[[abadia de Cadonh]], però, no es fundaria fins al [[1115]]) i en [[1114]], a Dalon (Sent Trían, Llemosí), en unes terres donades per Gerard i Golferid de Lastours i amb l'ajut i la direcció espiritual de [[Robert d'Arbrissel]], que després fundaria l'[[Orde de Fontevrault]], l'abadia de Dalon. Va posar les dues comunitats sota la ''[[Regla de Sant Benet]]'' amb el rigor i la disciplina originals, que considerava que s'havien perdut. Era una actitud similar a la que havia portat, quinze anys abans, a la fundació de l'[[orde cistercenc]], que Gerard prengué com a model.
▲[[Gerard de Sales]], desitjós de fer [[vida eremítica]], es va retirar com a eremita al bosc de Dalon ([[Sent Trían]], Dordonya). Al voltant seu s'aplegaren deixebles que el volien i imitar; amb ells, en [[1113]] va fundar a [[Lo Boisson de Cadonh]] una primera comunitat (l'[[abadia de Cadonh]], però, no es fundaria fins al [[1115]]) i en [[1114]], a Dalon (Sent Trían, Llemosí), en unes terres donades per Gerard i Golferid de Lastours i amb l'ajut i la direcció espiritual de [[Robert d'Arbrissel]], que després fundaria l'[[Orde de Fontevrault]], l'abadia de Dalon. Va posar les dues comunitats sota la ''[[Regla de Sant Benet]]'' amb el rigor i la disciplina originals, que considerava que s'havien perdut. Era una actitud similar a la que havia portat, quinze anys abans, a la fundació de l'[[orde cistercenc]], que Gerard prengué com a model.
A partir de Cadonh i Dalon, Gerard continuà fundant altres comunitats monàstiques amb el mateix estil de vida, constituint una congregació que fou coneguda com a '''Orde de Cadonh'''. De fet, es pot parlar de dues congregacions formades per les fundacions de Cadonh i Dalon, respectivament.<ref>Constance H. Berman. ''The Cistercian evolution'', p. 124. Sembla que les filials de Dalon s'adheriren en 1120 a Obanzine, mentre que les de Cadonh s'integraven al Cister o romanien autònomes.</ref>
Linha 50 ⟶ 49:
==Orde de Cadonh==
En 1119 l'abadia de Cadonh, casa mare de la congregació, fou la primera a integrar-se a l'[[Orde del Cister]], que llavors només comptava amb l'abadia de Cîteaux i els priorats que aquesta havia fundat.
Linha 63 ⟶ 61:
Fitxer:Chatelliers abbatiale.jpg|Abadia de Châtelliers en 1889
</gallery>
==Orde de Dalon==▼
▲==Orde de Dalon==
L’abadia de Dalon havia estat fundada per Gerard en 1114. En morir, el bisbe Eustorgi de [[Llemotges]] presidí en 1120 l’elecció del nou abat, que fou l’eremita Roger de Dalon. Sota el seu abadiat, l’abadia fundà sis priorats.
En morir Roger (el 30 d’abril de 1159), els monjos de Dalon demanaren als [[cistercencs]] de Pontigny que els enviessin monjos instructors. En [[1162]], poc després d’haver elegit el tercer abat, Ameli, Dalon s’adherí a Pontigny i l’Orde del Cister, amb tots els seus priorats i dependències.
Linha 78 ⟶ 76:
* Prat Benesit (Pré-Benoît), a [[Bétête]], 1140
A més, tenia una dotzena de granges al [[Perigús]] i el petit priorat de Sant Blai a [[Milhac de Nontron]].
== Vegeu també ==
| |||