Molí hidràulic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{redirecció|Molí d'aigua|molí aiguader}}
[[Fitxer:Wassermuehle Sythen01.jpg|miniatura|Un molí d'aigua a [[Sythen]] ([[Alemanya]]).]]
Un '''molí hidràulic''' o '''molí d'aigua'''<ref>{{DCVB|Molí}}</ref> és un tipus de [[molí]] mogut per l'[[aigua]] que permet moldre el [[Cereal|gra]], generar [[electricitat]], i el [[Drenatge (hidrologia) |drenatge]] de grans àrees d'aiguamolls emprant l'[[energia potencial]] de l'aigua alliberada en fluir.<ref name="Forbes1993">{{ref-llibre|autor=Robert James Forbes|títol=Studies in ancient technology|url=http://books.google.cat/books?id=4Oi70BovgoQC&pg=PA91|data= gener 1993|editorial=BRILL|isbn=978-90-04-00622-5|pàgines=91–}}</ref>
 
És l'estructura més antiga coneguda d'aprofitar l'[[energia cinètica]] de les aigües dels [[riu]]s i rierols.
 
== Funcionament i utilització ==
[[Fitxer:Bombillo (26999248451).jpg|miniatura|esquerra|"Bombillo", per a apujar aigua. Moviments del llaurador. Ilu·lustració del [[Museu Valencià d'Etnologia]]]]
[[Fitxer:Vodní kolo.jpg|miniatura|esquerra|Roda de pales d'un molí, accionada pel corrent d'aigua]]
Fa centenars d'anys, el moviment de l'aigua s'utilitzava a les fàbriques. L'energia cinètica de l'aigua en moviment es converteix en un moviment de [[Moviment circular|rotació]] d'unes pales de [[fusta]] que s'uneixen mitjançant un eix a una [[pedra de molí]] (pedra rodona i pesada) per tal de moldre [[cereal]]s, ([[blat]] i [[blat de moro]], [[ordi]], [[civada]], etc.) i convertir-los en [[farina]].
Avui dia elsles represes i salts d'aigua s'utilitzen principalment per a produir [[electricitat]] en les [[central hidroelèctrica|centrals hidroelèctriques]].
 
L'[[energia hidràulica]] és l'energia produïda pel moviment de l'aigua i pot ser convertida en forma d'electricitat, o directament en forma d'energia mecànica (de rotació). Quan plou als turons i muntanyes, l'aigua flueix cap als rius i d'ells cap al mar. El moviment o caiguda d'aigua porta [[energia cinètica]] i [[energia potencial]] que es pot aprofitar com a font d'energia.
Linha 16 ⟶ 17:
La transformació de l'energia continguda en els cursos d'aigua en energia utilitzable es pot fer mitjançant una [[turbina]] o antigament mitjançant una [[roda hidràulica]]. En obrir les comportes de la [[Presa d'aigua|presa]], l'aigua retinguda passa a través dels àleps de la turbina (o la roda d'aigua) causant que giri, utilitzant la força motriu de l'aigua. Amb la rotació de la turbina el procés es repeteix, és a dir, el generador acoblat a la turbina converteix l'energia mecànica en electricitat. Això és el que passa a la major part de les preses.
 
== Molins hidràulics del Pirineu ==
S'han fet servir a bastament les rodes hidràuliques tant al Pirineu català com al Principat d'Andorra,<ref>{{ref-web|autor=Alan Ward Koeck|títol=Rodes hidràuliques de la vall d'Ordino: càlcul de la potència instal·lada, in Papers de Recerca Històrica, Societat Andorrana de Ciències, vol. 5, 2008|url= http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000062%255C00000093.pdf|consulta=21.06.2012}}</ref> tant per la mòlta del blat com també com a font d'energia per les serradores i fargues.
 
Linha 32 ⟶ 33:
Avui en dia encara es poden visitar almenys dues moles emprant el sistema català, el Molí de Mas d'en Solé a [[La Cortinada]] (Andorra) i les restes del molí a [[Valldarques]] (Alt Urgell).
 
== Els Primersmolins Molins d'aigua: Molins Romansromans ==
Els primers molins d'aigua utilitzaven el sistema d'[[Arbre de lleves|Arbres de lleves]] i daten a l'[[Antiga Roma]], fa 2000dos mil anys. Aquests esEs movien a través d'un sistema d'[[Engranatge|engranatges]] que bàsicament consistia en un cilindre amb lleves que s'activava amb l'energia accionada per la força de l'aigua, aquestes lleves aixecaven o deixaven caure uns pistons que molien el gra.
 
Aquesta aplicació és el primer [[arbre de lleves]] datat. Es considera que va ser l'emmagatzemacióemmagatzematge d'informació de forma mecànica. Aquest, sense voler, va ser l'inici dels sistemes binaris i es va aplicar en altres maquinàries com ara [[Teler|telers]], sistemes de distribució d’aigua o en martells hidràulics. I més tard aquest sistema binari acabarà evolucionant fins als primers [[Ordinador|ordinadors]] i altres [[Tecnologia digital|tecnologies digitals]].
 
== Vegeu també ==
Linha 45 ⟶ 46:
* [[Poalanca]]
 
==Nota Notes ==
{{Referències}}