Proton: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Llengua
Cap resum de modificació
Línia 36:
Entre el seu llançament inicial l'any 1965 i el 1970 aquests coets van fallar dotzenes de vegades. Tot i això, un cop perfeccionat, es va convertir en un dels llançadors pesants més fiables. Amb un total de més de 300 llançaments la seva ràtio d'èxit és del 96%.
 
El Proton va llançar diversos vols circumlunars soviètics, i podria haver estat el primer a portar humans en un vol al voltant de la lluna si la missió [[Apol·lo 8]] hagués seguit el pla original que no pretenia orbitar la lluna. Amb aquest coet es van envolar les estacions espacials [[Programa Saliut|Saliut]], el segment central de la [[Mir (estació espacial)|Mir]], diversos mòduls d'expansió i els mòduls Zaria i Zvezda de l'[[Estació Espacial Internacional]]. També va ser emprat per portat sondes a la lluna, mart, venus i fins i tot al [[Cometa Halley]] (emprant com a quart tram la versió '''D-1e'''). En els darrers anys també s'empraha emprat per portar a òrbita satèl·lits comercials, la majoria gestionats per ILS ([[International Launch Services]]).
 
La producció del Proton ha afinalitzat atès que el nou [[Angarà (coet)|Angarà]] s'ha acabat de construir i provar, i al juliol de 2020, la primera unitat es carregà al vaixell Barentz per lliurar al Cosmodrom de Vostochny a través de la Ruta del Mar del Nord per primera vegada.<ref>{{ref-web |url=http://en.roscosmos.ru/21526/ |consulta=19 agost 2020 |títol=Angara launching pad setting off to Vostochny |editor=roscosmos |data=12/6/2020 |llengua=anglès}}</ref>
 
== Versions del Proton ==