Palau Reial (París): diferència entre les revisions

Va ser construït pel [[Armand Jean du Plessis de Richelieu|cardenal Richelieu]] entre [[1628]] i [[1639]], i en aquella època se'l va conèixer com a '''Palais-Cardinal'''. Havent-lo cedit a la casa reial el [[1642]], va servir de residència l'infant i futur rei [[Lluís XIV de França]] durant la [[Fronde|Fronda]] i així va començar a ser conegut com a '''Palais-Royal'''. Més tard, va ser la residència a París dels d'Orleans, branca menor de la casa de França, que el van obtenir del rei el [[1692]]. Hi va residir el regent [[Philippe d'Orléans (1674-1723)|Felip d'Orleans (1674-1723)]] i també [[Philippe Égalité|Felip Igualtat]]. A la caiguda d'aquest, durant la [[Revolució Francesa|Revolució]], va ser confiscat i el [[1814]] la [[Restauració francesa|Restauració]] el va restituir als Orleans. Durant el [[Segon Imperi Francès|Segon Imperi]] va servir de residència del [[Jérôme Bonaparte|rei Jeroni Bonaparte]], el germà menor de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó I]], i des de [[1871]] allotja diferents administracions de l'Estat francès.

Al complex original hi havia dos teatres, el més gran dels quals seria conegut després com la [[Comédie-Française]], i és on [[Molière]] va representar les seves obres el [[1660]]. En aquest teatre, a la mort de Molière, [[Jean-Baptiste Lully]] instal·là l’[[Òpera]], que es va incendiar l'any [[1781]], i prengué el nom modern i les funcions de teatre l'any [[1799]]. El [[1790]], al recinte del Palais-Royal també s'hi posà el teatre [[Montansier]], que va esdevenir després el [[théâtre du Palais Royal]]. El palau va ser destruït per la [[Comuna de París]] el [[1871]], però després va ser reconstruït i s'hi instal·là el [[Consell d'Estat de França|Consell d'Estat]], el Consell constitucional i el Ministeri de Cultura.

Des de l'any [[1986]] el pati de l'entrada principal acull la instal·lació ''[[Les Deux Plateaux|Les deux plateaux]]'' de [[Daniel Buren]].