Palau de la Cancelleria: diferència entre les revisions

El '''Palau de la Cancelleria''' (en [[italià]], ''Palazzo della Cancelleria''), en referència a la Cancelleria [[Papa]]l) és un palau de Roma, situat entre l'actual ''Via Saluzzo'' i el ''Campo dei Fiori'', en el ''Rione de Parione''. Forma part del [[Patrimoni de la Humanitat]] declarat per la [[UNESCO]] el [[1990]].

Va ser construït entre [[1489]]-[[1513]], sent el primer palau de Roma que va ser erigit des del principi en el nou estil [[renaixentista]]. La llarga façana amb el seu ritme de dobles pilastres plans entre les finestres amb arcs sobre elles és de concepció florentina, comparable al [[Palau Rucellai]] de Lleó Baptista Alberti. La portalada fou afegida el {{segle|XVI|s}} per [[Domenico Fontana]] per ordre del cardenal [[Alexandre Farnese (cardenal)|Alexandre Farnese]].

El [[travertí]] color cru de la façana va ser saquejat de les restes romanes del teatre de Pompeu, ja que la Ciutat Eterna era aleshores un camp de ruïnes, construïda per a una ciutat d'un milió d'habitants en la que llavors vivien al voltant de 30.000. Les quaranta-quatre columnes de granit egipci del pati interior possiblement provinguin també del teatre. Segons documents que han sobreviscut, un grapat de columnes de granit degueren ser transportades des de les [[Termes de Dioclecià]]. Potser també que algunes s'escolliren de l'antiga basílica de [[San Lorenzo in Damaso]] destruïda durant la construcció del palau, encara que això ha estat qüestionat en anys recents.

Al pati central rectangular, les dues plantes inferiors estan representades per lògies amb arcades obertes. En aquest pati [[dòric]] poden veures roses, símbol familiar de [[Raffaele Riario]], comitent del palau. La identitat de l'arquitecte és objecte de divisió d'opinions, [[Francesco di Giorgio Martini Baccio Pontelli]] poden haver-se vist implicats en les primeres etapes del disseny. Tradicionalment s'ha atribuït a [[Bramante]] i [[Andrea Bregno]].

La llarga façana del Palau tapa la petita església basilical de Sant Llorenç in Damas, l'església titular del cardenal, l'entrada està a la part dreta de la façana. Aquesta església del {{segle|V|s}} (l'interior ha estat reconstruït) s'assenta, com l'església de Sant Climent entre d'altres, sobre un Mitreo romà (santuari pagà dedicat al [[déu Mitra]]; les excavacions sota el pati realitzades el [[1988]] - [[1991]] van treure a la llum els fonaments dels [[segles IV]] i [[V]] de la gran basílica de [[San Lorenzo in Damas]], fundada pel papa [[Damas I]], i una de les més importants esglésies paleocristianes a Roma. També es va identificar un cementiri usat des del {{segle|VIII|s}} fins poc abans de la construcció del palau.

El [[1517]], el palau recentment construït va ser confiscat pel primer [[papa Mèdici]], [[Lleó X]], que no havia oblidat la complaença de Sixt i la implicació del seu nebot Riario durant els temps de la sagnant conspiració dels [[Pazzi]] que pretenia enderrocar els Mèdici a [[Florència]] per substituir el seu govern per un Della Rovere.

En el palau hi ha un vast mural que [[Giorgio Vasari]] va realitzar en només cent dies. Sense descans presumí de la seva facilitat amb [[Michelangelo Buonarroti]], qui responia «''Si vede''» («Es veu»). En el palau es va instal·lar un petit teatre privat per part del cardenal Pietro Ottoboni, i a finals del {{segle|XVII|s}} la Cancelleria es va convertir en un centre de la vida musical de [[Roma]].