Piràmide de població: diferència entre les revisions

Es tracta d'una gràfica de barres horitzontals doble.

* Tots els intervals o grups d'edat representats a l'eix vertical han de ser iguals. O sigui, han de correspondre al mateix nombre d'anys.

* Es recomana una proporció 2 (alt) x 3 (ample), per tal que la imatge de la piràmide sigui proporcionada i facilitar d'aquesta manera el comentari del seu perfil, i de les característiques concretes dels grups.

Aquesta distribució es diu així per la forma piramidal de la piràmide de població, també anomenat ''diagrama de l'estructura per edats'', i és una il·lustració gràfica que mostra la distribució dels diferents grups d'edat en una població humana (normalment, la d'un país o regió del món), que té normalment la forma d'una piràmide.

* Piràmide estable: una piràmide de població mostra un patró sense canvis en la fecunditat i la mortalitat.

*Piràmide estacionària: una piràmide de població típica dels països amb baixa fecunditat i baixa mortalitat, també anomenada ''piràmide constrictiva''.

*Piràmide expansiva: una piràmide de població mostra una base àmplia, cosa que indica una alta proporció de nens, una ràpida taxa de creixement de la població, i una baixa proporció de persones grans. Un estrenyiment progressiu en cada tram d'edat més alta mostra que moren més persones. Aquest tipus de piràmide indica una població en la qual hi ha una alta taxa de natalitat, una alta taxa de mortalitat i una curta esperança de vida. Aquest és el patró típic dels països econòmicament menys desenvolupats, a causa del poc accés als incentius per a l'ús i control de la natalitat, factors ambientals negatius (per exemple, la manca d'aigua neta) i l'escàs accés a serveis de salut.

En general, una piràmide de població que mostra un percentatge de la població d'1-14 anys de més de 30% i les edats 75 i menors de 6% per sobre es considera una "població jove" (en general, ocorre en els països en desenvolupament, amb una força de treball agrícola alta). Una piràmide de població que mostra un percentatge de la població d'1-14 anys de menys de 30% i les edats 75 i per sobre de més del 6% es considera un "envelliment de la població" (allò que generalment passa en els països desenvolupats amb els serveis de salut adequats, per exemple, Austràlia).

Vegeu també: ''Baby Boom'' i la llista de països per a l'edat mitjana.

La mitjana d'edat per país. Un augment de la joventut és evident a l'Àfrica, i en menor mesura de l'Àsia meridional i sud-oriental i Amèrica central.

El cas expansiu va ser descrit com un augment de la joventut per Gary Fuller (1995). Gunnar Heinsohn (2003) sosté que un excés en la població adulta, especialment d'homes joves, porta a un malestar social i la guerra contra el terrorisme, com els "fills tercer i quart" que no troben llocs de prestigi en les seves societats existents racionalitzar el seu ímpetu per competir per la religió o ideologia política. Però aquesta afirmació és controvertida, ja que molts exemples històrics dels disturbis socials relacionats amb les poblacions d'adults joves homes generalment són causats per l'escassetat de dones per al matrimoni.

Heinsohn afirma que els períodes amb més història de disturbis socials que no tenen disparadors externs (com ara els ràpids canvis climàtics o altres canvis catastròfics del medi ambient) i la majoria dels genocidis es poden explicar fàcilment com a resultat d'un augment de la joventut acumulada, incloent-hi el colonialisme europeu, 20 de- el feixisme del segle, l'ascens del comunisme durant la Guerra Freda, i els conflictes en curs, com la de Darfur i el terrorisme [edita] econòmica recessions Històric;. tals com la Gran Depressió de la dècada de 1930, també s'afirma que s'explica en part a causa d'una gran població de joves que no poden trobar llocs de treball.

Un problema amb aquesta línia de raonament és que en les condicions existents abans de la introducció de la medicina moderna, les taxes de mortalitat van ser molt més grans del que són ara, i gairebé totes les societats tenien protuberàncies els joves, tot i que la seva taxa de creixement de la població era insignificant. Però, certament no van experimentar augment de la joventut, com avui preval en algunes parts del món o que va prevaler en el segle XX Alemanya o en Àfrica i l'Orient Mitjà avui en dia. [Recerca original?]

No és només que la majoria dels períodes de disturbis ocorreguts en les societats amb protuberàncies joventut, però que alguns dels períodes pre-moderns de qualsevol tipus existents en les societats amb protuberàncies com així. No obstant això, des de la millora de la medicina i la seva introducció, l'element de la població juvenil s'ha convertit en molt més rellevants que abans. Per tant, potser no pot explicar massacres al llarg de la història humana, però pot servir com la teoria més plausible per explicar el terror, el malestar social, i els aixecaments en la societat actual. [Recerca original?]

Un altre problema és que no té en compte les conseqüències socials de la pobresa, la corrupció i l'atur massiu entre els joves homes en els països en desenvolupament, on la major part del creixement de la població mundial actual s'està produint. El "augment de la joventut" no és un indicador precís del malestar social la guerra i el terrorisme, perquè són el producte de conjunt molt més complex i interrelacionat de factors, dels quals només la demografia juga un paper. Però, tot i que hi ha altres factors i les circumstàncies perquè els disturbis de masses, un augment de la joventut és probable que sigui un. [Recerca original?]

la teoria de la Joventut embalum representa una de les teories més recentment desenvolupats de la guerra i els disturbis socials, i s'ha convertit en una gran influència sobre la política exterior dels EUA com dos dels principals proponents de la teoria dels EUA, EUA politòleg Jack Goldstone [3] i els EUA politòleg Gary Fuller, [4] han actuat com a assessors del govern dels EUA. [investigació original?]

Afganistan mostra un augment de la joventut clàssic.

Angola, mostra la mateixa, encara més pronunciada.

Xina va tenir un augment de la joventut extrema fins a la dècada de 1960, quan es va frenar bruscament en part com a efecte de la política del fill únic.

Comparació de la piràmide de població dels EUA que va ser voluminós fins a la dècada de 1960 i no ha deixat de aprimat des de llavors.

==Orient Mitjà i Àfrica del Nord==

L'Orient Mitjà i Àfrica del Nord estan experimentant un important augment de la joventut. Els canvis estructurals en els serveis, especialment serveis de salut, a partir de la dècada de 1960 va crear les condicions per a una explosió demogràfica, que ha donat lloc a una població que consisteix principalment de gent jove. S'estima que al voltant del 65% de la població regional està sota l'edat de 30 anys [5].

L'Orient Mitjà ha invertit més en educació, inclosa l'educació religiosa, que la majoria d'altres regions, que l'educació està disponible per a la majoria dels joves. [6], però, que l'educació no ha donat lloc a majors nivells d'ocupació i desocupació dels joves és en l'actualitat a 25%, la més alta de qualsevol regió simples [7]. D'aquest 25%, més de la meitat s'incorporen per primera vegada en el mercat de treball [8].

L'augment de la joventut a l'Orient Mitjà i Àfrica del Nord ha estat favorable en comparació amb la dels tigres asiàtics, d'aprofitar aquest capital humà i ha experimentat un creixement econòmic enorme en les últimes dècades. [9], ha estat l'augment de la joventut que es refereix a la joventut de l'Orient Mitjà iniciativa com un regal demogràfic, que, en cas de realitzar, podrien impulsar el creixement econòmic regional i el desenvolupament.

Les piràmides de població es poden utilitzar per trobar el nombre de dependents econòmics amb el suport d'una població en particular. dependents econòmics es defineixen com els menors de 15 anys (els nens que estan en l'educació a temps complet i per tant no pot treballar) i els majors de 65 anys (els que tenen l'opció de ser retirat). En alguns països menys desenvolupats, els nens comencen a treballar molt abans de l'edat de 15 anys, i en alguns països desenvolupats és comú que no començar a treballar fins al 30 (com als països del nord d'Europa), i la gent pot treballar més enllà de l'edat de 65 anys, o es retiren primerenca. Per tant, la definició proporciona una aproximació. En molts països, el Govern preveu que l'economia de manera que la població activa pot donar suport a aquests dependents. Aquest número pot ser encara més utilitzat per calcular la taxa de dependència en aquesta població.

Les piràmides de població es pot utilitzar per observar el creixement natural, el part i la taxa de mortalitat.

== Referències ==

Gary Fuller, El teló de fons demogràfic als conflictes ètnics: Una visió geogràfica, va néixer el 1989 i va ser produït per Eduardo Gewin: El repte dels conflictes ètnics a minories nacionals i l'ordre internacional en la dècada de 1990, Washington: la CIA (RTT 95-10,039, d'octubre), 151-154.

Creació d'una línia piràmide de població.

Xina, Europa, EUA: Població per edat i sexe, 1950-2050. Trasllat de piràmides d'edat.

Creació d'una piràmide de població amb Excel.

Dibuixa un eix vertical central, els majors increments de l'edat com una edat de 0 anys en el fons de la barra gràfica superior, que representa el nombre o percentatge de la població masculina femenina per edat, per ambdós costats "de la xifra de població" que.