Revisió del 21:29, 27 juny 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.508 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 16:42, 22 ago 2020 modifica desfés Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.180 edits m neteja i estandardització de codi Edició següent →
Línia 12: ==Definicions == Gran part del debat [[sociologia\|sociològic]] recent sobre el "poder" gira sobre el problema de definir la seva naturalesa com constrictiva o com permissiva. Així, el poder pot ser vist com un conjunt de formes de constrenyer l'acció humana, però també com el que permet que l'acció sigui possible, almenys en certa manera. Gran part d'aquest debat està relacionat amb els treballs de [[Michel Foucault\|Foucault]], qui, seguint a [[Maquiavel]], veu al poder com "una complexa situació estratègica en una determinada societat". Sent purament estructural, el seu concepte involucra tant les característiques de constrenyiment com de facilitació. [[Étienne de La Boétie]], en canvi, s'oposa a Maquiavel i al seu ''[[Discurs de la servitud voluntària]]'' intenta analitzar les raons per la qual una persona es sotmetria al poder d'una altra. Per a [[Max Weber]] la societat moderna està amenaçada pel fenomen creixent de la concentració del poder dintre de les organitzacions. [[Robert Michels]], influït per Weber, va advertir que en les organitzacions modernes, tant privades com estatals, es tendeix a quedar sota el control de reduïts, però poderosos grups polítics o financers. Encara que els líders són escollits democràticament, segons Michels, amb la millor intenció, per les dues parts, s'observa una tendència a integrar-se en [[elits del poder]] que es preocupen bàsicament per la defensa dels seus propis interessos i posicions costi el que costi. En altres paraules podria dir-se que en l'actualitat correm el perill que les elits del poder, nascudes a la societat mitjançant procediments legítims, entrin en un procés pel qual el poder augmenta i es perpetua a si mateix retroalimentant-se i produint, per tant, més poder. Línia 21: ==Tipus i fonts del poder== El poder pot ser posseït o obtingut gràcies a: Linha 36 ⟶ 35: ==Teories del poder== El pensament de [[Friedrich Nietzsche]] es troba en la base de la majoria de les anàlisis del poder del {{segle\|XX}}. Nietzsche va difondre la idea de la "voluntat del poder", el que el va veure com la dominació d'altres humans, així com el control sobre el propi entorn del grup o persona que exerceix el poder. Linha 42 ⟶ 40: ===La teoria de l'elecció racional=== La [[teoria de jocs]], amb els seus orígens en la teoria de l'[[elecció]] [[racional]], està sent usada de manera creixent en diverses disciplines per a ajudar a l'anàlisi de les relacions de poder. Linha 75 ⟶ 72: Les anomenades ''cinc bases del poder'' són unes bases del poder proposades pels [[psicologia social\|psicòlegs socials]] John French i Bertram Raven en un estudi de [[1959]]. Van desenvolupar un esquema de cinc categories de poder que reflectirien les diferents bases o recursos sobre les quals es donen suport els detentors del poder. * '''Poder legítim''': el poder legitimat es refereix al poder d'un individu o grup gràcies a la posició relativa i obligacions del detentor dintre d'una organització o societat. El poder legitimat és una autoritat formal delegada. * '''Poder de referència''': el poder de referència es refereix al poder o l'habilitat dels individus per a persuadir o influir a uns altres. Està basat en el carisma i les habilitats interpersonals del detentor de poder. Aquí la persona sotmesa al poder s'identifica amb el portador de poder i tracta d'actuar com ell. * '''Poder expert''': el poder expert és el poder d'un individu que deriva de les habilitats o perícia de la persona i de les necessitats de l'organització o societat d'aquestes habilitats. AL contrari de les altres, aquest tipus de poder és usualment fortament específic i limitat a l'àrea particular en el qual l'expert està qualificat. * '''Poder de recompensa''': el poder de referència depèn de la capacitat del detentor de poder d'atorgar recompenses materials; es refereix a com l'individu pot donar a uns altres una recompensa d'algun tipus com beneficis, temps lliure, regals, promocions, increments de paga o de responsabilitat... * '''Poder de coacció''': el poder de coacció es basa en la capacitat per a imposar càstigs per part del poder. Es podria referir a la capacitat d'eliminar o no donar recompenses. És el desig per recompenses amb valor, o la por que les hi llevin, el que assegura l'obediència d'aquells sotmesos al poder. El poder de coacció tendeix a ser el menys efectiu de totes les formes de poder, per formar ressentiment i resistència. ==Dites== Linha 87 ⟶ 84: == Bibliografia == Aldrich, Robert and Wotherspoon, Gary (Eds.) (2001). ''Who's Who in Contemporary Gay & Lesbian History: From World War II to the Present Day''. New York: Routledge. {{ISBN\|0-415-22974-X}}. {{en}} [[Pierre Clastres\|Clastres, Pierre]], ''La société contre l'Etat'', 1974 {{fr}} Dowding, Keith (1996). ''Power''. University of Minnesota Press. {{en}} French, J.R.P., & Raven, B. (1959). ''The bases of social power,'' in D. Cartwright (ed.) ''Studies in Social Power''. Ann Arbor, MI: University of Michigan Press. {{en}} Linha 95 ⟶ 92: == Vegeu també == * ''[[Soft power]]'' == Enllaços externs == * [http://www.monografias.com/trabajos35/el-poder/el-poder.shtml Monografia sobre el poder]{{es}} * [http://www.monografias.com/trabajos12/foucuno/foucuno.shtml M. Foucault, aproximació a las claus del seu pensament]{{es}} {{Autoritat}}

Poder (sociologia): diferència entre les revisions