Revisió del 13:27, 22 ago 2020 modifica Paucabot (discussió \| contribucions) Buròcrates, Administradors 969.844 edits m Suprimida Categoria:Gabon; Afegida Categoria:Cultura del Gabon usant HotCat ← Edició anterior		Revisió del 14:01, 23 ago 2020 modifica desfés ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors Edició següent →
Línia 20: El grup Fang és constituït per un conjunt de subgrups que es desenvolupen en els diferents països esmentats anteriorment. L'estructura interna dels fang es presenta així: a la part superior de la piràmide se situa l'ètnia (fang), llavors es divideix en subgrups principals,<ref>Subgrups: [[Mvaï]], Mékê, [[Ntoumou]], [[Betsi]], Nzaman, Osa'a nanga…</ref> que al seu torn es divideixen en altres subgrups (ayong), en tribus,<ref>Tribus : Agonavèign, Ebah, Angonavele, Ebifil, Esabck, Nkodjeign, Efak, Essamekois, Esakora, Esokè, Esibikang (Esabezang, Yemetone, Esindua), Esissong ou Esatua, Esisis ou Esabègne ou Mebum, Essangui, Essimvous, Ngamou, Yendjü, Yemendzime, Yenkwakh, Esobam, Oyek, Nguè, Esametok, Bekwe, Essambira, Esakonan, Yembivè, Yendzok, Yenguih, Omvang, Yengol, Yemesom, Yiveng, Oyekh</ref> i que s'escindiren en clans,<ref>Clans : Nda bôt, Nzomnyat...</ref> després en famílies (en el sentit de la família estesa). El clan és la base d'aquesta estructura. Els grups Beti i Bulu són molt propers al grip Fang. La denominació Beti reagrupa les diferents tribus : Fang, [[Okak]], [[Mvaï]], [[Betsi]], [[Ntumu]] o Osa'a nanga, Bulu, Okak, [[Étons\|Ìtón]] (o Eton),<ref name="Velde, Mark L. O p. 1">{{ref-llibre \|~~langue~~llengua=en \|cognom1=Van de Velde \|nom1=Mark L. O. \|títol=A Grammar of Eton \|pàgina=1 \|col·lecció=Mouton Grammar Library [MGL] \|exemplar=46 \| editorial=De Gruytter & Mouton}}</ref> [[Ewondo\|Kóló]] (impròpiament anomenat Ewondo, Yewone o Yaoundé)<ref name="GLIMPSES OF AFRICAN CULTURES p.190-191">{{ref-llibre\|~~langue~~llengua=en \|títol=Glimpses of african cultures. Échos des cultures africaines \|autor=Ngessimo M. Mutaka \|pàgines=190-191 \| editorial=L'Harmattan \|any=2011}}</ref>{{,}}{{sfn\|Laburthe-Tolra\|2009\|p=9 et 114}}, Maka, Yebekolo... ''Beti'' dona, en singular, ''Nti'' que significa home, senyor, ciutadà, com entre els bantu ''ntu'' significa l'home i ''bantu'' els homes. Entre els Fangs, la designació original de tot el grup és ''beti'', els homes o senyors. == Història == Línia 41: == Bibliografia == {{Commonscat}} * {{ref-llibre\|~~langue~~llengua=fr \|títol=Les seigneurs de la forêt, essai sur le passé historique, l'organisation sociale et les normes éthiques des anciens Beti du Cameroun \|autor=Philippe Laburthe-Tolra \|any=2009 \| editorial=L'Harmattan }} * Cyriaque Simon-Pierre Akomo-Zoghe, ''L'art de conjuguer en fang suivi de 4 000 verbes Fang-Français de A à Z, Paris'', L'Harmattan, 2009, 320 p. ({{ISBN\|9782296099982}}) * Cyriaque Simon-Pierre Akomo-Zoghe, ''Parlons fang, langue et culture des Fang du Gabon et d'ailleurs'', Paris, L'Harmattan, 2010, 298 p. ({{ISBN\|9782296115736}})

Fang (ètnia): diferència entre les revisions