Província de Txerníhiv: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
m neteja i estandardització de codi
Línia 1:
{{infotaula geografia política}}
[[Fitxer:Cytadel Baturyn.jpg|miniatura|Ciutadella de Batúryn, museu, reconstrucció del 2009.]]
La '''província de Txerníhiv''' ([[ucraïnès]]: Черні́гівська oбласть, [[Transcripció lingüística|transcrit]]: Txerníhivska óblast, [[Transcripció lingüística|transcrit]] amb signes suaus o febles: Txerníhivs'ka óblast'; nom informal: Черні́гівщина, [[Transcripció lingüística|transcrit]]: Txerníhivsxyna o Txerníhivxtxyna) és una [[óblast]] d'[[Ucraïna]] que es troba al nord-est del país. Forma part de les regions històriques de la Políssia (Полісся) i de la Hetmànsxyna (Гетьма́нщина), i va conformar el Principat de Txerníhiv (Чернігівське князівство) dins l'estat medieval del [[Rus' de Kíev]] a partir del {{segle|IX|s}}. La capital de l'óblast és la ciutat homònima, [[Txerníhiv]] (Черні́гів).
 
Al nord (d'oest a est), limita amb [[Bielorússia]] i [[Rússia]], amb la [[vóblasts]] [[Bielorússia|bielorussa]] de [[vóblasts de Hómiel|Hómiel]] (en [[bielorús]]: Го́мельская во́бласьць, ''Hómelskaia vóblasts'', en [[ucraïnès]]: Гомельська область, ''Hómelska óblast''), i amb l'óblast [[Rússia|russa]] de [[província de Briansk|Briansk]] (en [[rus]]: Бря́нская о́бласть, ''Briànskaia óblast'', en [[ucraïnès]]: Бр́янська область, ''Brianska óblast''), a l'est amb la [[província de Sumi]], al sud amb la [[província de Poltava]], i a l'oest, amb la [[província de Kíev]] i el riu [[Dnipró]].
 
Per millor situar l'óblast, vegeu aquest mapa d'Ucraïna que mostra les [http://www.lib.utexas.edu/maps/europe/ukraine_adm93.jpg divisions administratives i països veïns] de forma molt clara (en [[anglès]]).
Línia 19:
[[Fitxer:Udaj near Pyrjatyn.JPG|miniatura|L'Udai amb ribes pantanoses prop de Pyriatyn.]]
[[Fitxer:Речпорт Чернигова.jpg|miniatura|esquerra|Port de Txerníhiv al riu Desnà el 2008.]]
L'óblast està irrigada per uns 1.200 rius d'una llargada total de prop de 8,5 mil km. Els rius majors són el gran [[Dnipró]] (Дніпро́) i el [[riu Desnà|Desnà]] (Десна́), travessa la província d'est-nord-est a oest-sud-oest i la divideix en dues parts, nord i sud, amb els seus tributaris '''Seim''' (Сейм), '''Oster''' (Остер), '''Snov''' (Снов), '''Úbid''' (Убідь) i, al sud, l''''Udai''' (Удай, tributari del Sula, al seu torn tributari del Dnipró).
 
* [[Dnipró]] (Дніпро́) - A la part nord-oest de l'óblast, el Dnipró dibuixa una part de la frontera amb [[Bielorússia]], i després amb l'[[província de Kíev|Kíev]].
 
Tributari del Dnipró:
Línia 43:
 
=== Divisions administratives ===
La província de Txerníhiv està dividida en 22 [[raion]]s (sing. район, ''raion'', pl. райо́ни, ''raion•y'', subdivisió administrativa similar a les nostres comarques) i 3 [[ciutat]]s que no depèn d'un raion sinó directament de l'[[óblast]]. Aquestes últimes són les de Nijyn (Ні́жин), Pryluky (Прилу́ки) i la ciutat capital de l'óblast, [[Txerníhiv]] (Черні́гів).
 
L'óblast té un total de:
Línia 53:
=== Principals viles i ciutats ===
;Ciutats:
* Baturyn (Бату́рин). Per la ciutat passa el riu Seim. Té una ciutadella de fusta reconstruïda.
* Bàkhmatx (Ба́хмач)
* Bobróvytsia (Бобро́виця)
Línia 147:
=== Llocs i dades d'interès ===
A part del que s'ha indicat a dalt sota municipis, altres llocs o monuments d'interès són:
* '''"Capital de la Hetmànsxyna" - Monument nacional històric i cultural''' (Національний історико-культурний заповідник «Гетьманська столиця») a '''Baturyn''' - un conjunt de monuments arqueològics i arquitectònics testimonis de l'estat cosac ucraïnès en la seva fase de la Hetmànsxyna, a la Ucraïna de la riba esquerra. Inclou el palau del hètman Rozumovskyi (палац К. Розумовського), l'edifici dels jutjats, l'església de la Resurrecció amb tomba de Kyrylo Rozumovskyi (Кирило Григорович Розумовський), un museu arqueològic, un taller de ceràmica i una reconstrucció d'una ciutadella de fusta (Батуринська Цитадель, reconstrucció del 2009).
* '''[[Txerníhiv]]'''. A part de molts altres edificis i monuments d'interès, hi ha la fàbrica d'instruments musicals "Pàvel Postyxev" de Txerníhiv (Чернігівська фабрика музичних інструментів ім. Павла Постишева), que fabrica instruments de corda tradicionals d'Ucraïna, com ara la [[bandura]]. També hi ha la catedral de la trinitat al complex monasterial de la Trinitat-Il·linskyi (Троїцько-Іллінський монастир).
* '''Pryluky''' - la catedral antiga (del 1710) construïda pels cosacs en l'estil "barroc de Mazepa", una forma del [[barroc ucraïnès]].
* '''Nóvhorod-Síversky''' - per veure'n imatges, visiteu la [http://cult.gov.ua/blog/2008-05-19-205 plana sobre Nóvhorod-Síverskyi a la pàgina oficial de turisme de l'óblast] (en [[ucraïnès]], amb bones fotos de monuments arquitectònics) i [http://podorozh.info/?view=ob&kod=454 plana de Pódoroj Ukraïnoiu] (en [[ucraïnès]], amb fotos), i per llegir un xic d'història en anglès, visiteu la [http://www.encyclopediaofukraine.com/pages/N/O/Novhorod6Siverskyi.htm plana de Encyclopedia of Ukraine].
* '''Monestir de la Santa Trinitat de Hustýnia''' (Густи́нський Свято-Троїцький монасти́р), un complex monasterial en [[barroc]] ucraïnès al poble de Hustýnia (Густи́ня), no gaire lluny de Pryluky. El conjunt data del {{segle|XVII|s}} i fou fundat com a monestir ([[església ortodoxa]]). Avui, després de la restauració post-soviètica, ha tornat a les funcions religioses com a convent de monges. Comprèn una sèrie de construccions històriques interessants: la catedral de la Trinitat (Троїцький собор, 1672-1674), l'església de la resurrecció (Воскресенська церква, 1636-1844), l'església de Pere i Pau (Петропавловська церква, 1693-1708), "església de Nicolau sobre el portal" (Миколаївська надбрамна церква, 1693, és una església i un portal d'entrada al recinte ensems, com una torre d'entrada a un recinte fortificat), les estances del prior (корпус настоятеля, 1719) i les muralles (1614-1636).
* '''Palau de Katxanivka''', oficialment Monument nacional històrico-cultural de Katxanivka (Націона́льний істо́рико-культу́рний запові́дник «Качані́вка»), prop del poble de Parafíïvka, és un palau amb jardins del {{segle|XVIII|s}}.
* '''Complex de l'alqueria "Pokórsyna"''' (Комплекс споруд садиби «Покорщина») - es trobava a l'antic poble homònim, ara part de la vila de '''Kozelets'''. Eren les estances dels dirigents cosacs de la hetmànsxyna ucraïnesa, i són una mostra pràcticament única de l'arquitectura d'alqueria en estil barroc ucraïnès. Pertanyien a les famílies Rozumovsky, Darahan i Galagan.
Línia 160:
[[Fitxer:Museum mikhailo kotsyubinsky 2.jpg|miniatura|Els jardins del Museu dedicat a l'escriptor Mykhailo Kotsiubynskyi a Txerníhiv.]]
Els personatges estan indicats per seccions d'activitats i en ordre de naixement.
 
==== Científics ====
* '''Ivan Adadúrov''' (Іва́н Євгра́фович Ададу́ров, ''Ivan Ievhràfovytx Adadúrov'', Snovsk, ara Sxors o Xtxors, 1879 — Khàrkiv, 1938) - químic ucraïnès que treballà en les branques de la [[catàlisi]] i la [[cinètica química|cinètica]]. Entre altres coses, va perfeccionar la tecnologia de la producció de l'[[àcid sulfúric]], l'[[àcid nítric]] i diverses sals, així com la tecnologia de la preparació de [[catalitzador]]s per a l'oxidació de [[sulfur]] i d'[[amoníac]].
* '''[[Selman Abraham Waksman]]''' (Зе́льман Абраха́м Ва́ксман o Залман Яковлевич Ваксман, Selman Abraham Waksman o Salman Iàkovlevytx Vaksman, 1888—1973) — bioquímic i microbiòleg [[jueu]] [[americà]] d'origen [[ucraïnès]] guardonat amb el [[premi Nobel]] de fisiologia i medicina el 1952 per la seva descoberta de l'[[antibiòtic]] [[estreptomicina]]. Va néixer a la ciutat de Pryluki.
 
Linha 167 ⟶ 168:
* '''Ostap Veresai''' (Оста́п Мики́тович Вереса́й, ''Ostap Mykýtovytx Veresai'', poble de Kaliújyntsi, Gubèrnia de Poltava, avui província de Txerníhiv, 1803 — poble de Sokýryntsi, Gubèrnia de Poltava, avui província de Txerníhiv, 1890) — un gran '''kobzar''' o bard itinerant cec ucraïnès que tocava la kobza, cantant duma (дума, poemes èpics ucraïnesos) populars i cançons històriques, costumistes, còmiques i satíriques. Un dels més grans mestres de la duma del segle XIX, també fou conegut com a excel·lent improvisador. Fill d'un serf ucraïnès que era violinista autodidacta i també cec.
* '''Mykhailo Ivànovytx Kèzlia''' (Михайло Іванович Кезля), músic, mestre de la bandura i de la bandura de tipus Kíev a Txerníhiv.
 
==== Actors ====
* '''Hanna Petrivna Zatyrkévytx-Karpynska''' (Га́нна Петрі́вна Затирке́вич-Карпи́нська, 1855-1921) - famosa [[actriu]] de [[teatre]] ucraïnesa. Va néixer a la vila de Sbirne.
 
==== Artistes ====
* '''Jules Olitski''' (nom de naixement: Ièvel Demikovskyi, que seria: Євель Деміковський en ucraïnès, nascut a Snovsk (Сновськ), ara Sxors o Xtxors (Щорс), [[Unió Soviètica]], actual província de Txerníhiv, 1922 - [[Nova York]], 2007) - pintor i escultor abstracte [[EUA|americà]] d'origen [[jueu]] ucraïnès. Vegeu algunes obres a la pàgina del [http://www.tate.org.uk/servlet/ArtistWorks?cgroupid=999999961&artistid=2198&page=1 Tate Collection] (en [[anglès]]).
Linha 178 ⟶ 181:
* '''Pavló Tytxyna''' (Павло́ Григо́рович Тичи́на, ''Pavló Hryhórovytx Tytxyna'', poble de Piský, actual '''província de Txerníhiv''', 1891 - [[Kíev]], 1967), geni poètic de l'avantguarda experimental, també va treballar en la línia de la [[poesia sonora]] i del simbolisme, tot i que després va haver de seguir la línia oficial soviètica, l'anomenat "Sotzrealizm" ([[Realisme Social]]).
 
* '''Vassyl El·lan-Blakytnyi''' (Васи́ль Елла́н-Блаки́тний, nom real: Василь Михайлович Елланський, ''Vassyl Mykhàilovytx El·lanskyi''; poble de Kozel, ara Mykhailo-Kotsiubynske, '''província de Txerníhiv''', 1894 - [[Khàrkiv]], 1925), revolucionari i escriptor ucraïnès, redactor, va posar tota la seva energia en fomentar la [[Renaixença Ucraïnesa]]. Va morir degut a problemes coronaris. Un any després de la seva mort, va ser etiquetat pel govern soviètic com a "nacionalista burgès" i "bandit", i les seves obres van ser prohibides. Uns anys més tard, tots els seus companys de la facció social-revolucionària (anomenats els "боротьби́стів", borotbýstiv) del partit comunista ucraïnès van ser afusellats o enviats als [[GULAG]] ([[Sibèria]]).
 
* '''Làdia Mohylianska''' (Ладя Михайлович Могилянська, també Лада o Лідія, ''Lada'' o ''Lídia'', 1899-1937, regió de '''Txerníhiv'''), poeta ucraïnesa, avui oblidada. Filla del també escriptor i activista polític, Mykhailo Mohylianskyi (Михайло Михайлович Могилянский, pseudònim: Петро Чубський, ''Petró Txubskyi'', 1873-1942) i germana del també poeta, Dmytró Mohylianskyi (Дмитро Михайлович Могилянский, pseudònim: Дмитро Тась, ''Dmytró Tas''), d'ella se'n diu que podria haver sigut l'[[Anna Akhmàtova]] ucraïnesa. Malauradament, forma part de la [[Renaixença afusellada]] (Розстріляне відродження, ''Rozstríliane vidródjennia'').
 
* '''Iurii Muixkètyk''' (Ю́рій Миха́йлович Мушке́тик, Iurii Mykhailovytx Muxkètyk, poble de Vertíïvka, actual '''província de Txerníhiv''', 1929) — conegut escriptor ucraïnès, ha escrit unes 25 obres, entre novel·les i novel·les curtes ("póvist"). Va ser el redactor en cap del diari "Dnipró" («Дніпро»), on es va arriscar a publicar dissidents. Va ser nomenat [[Heroi d'Ucraïna]] el 2009.
Linha 186 ⟶ 189:
* '''Kost Moskalets''' (Кость Ві́лійович Москале́ць, Matvíïvka, '''província de Txerníhiv''', 1963), poeta, prosista, crític literari i músic.
 
* '''Andríi Kokotiukha''' (Андрій Анатолійович Кокотюха, ''Andríi Anatòliovutx Kokotiukha'', ciutat de Níxyn, '''província de Txerníhiv''', 1970), prosista (novel·la, narrativa breu), assagista i periodista, ha publicat uns 10 llibres, ha escrit el guió d'una pel·lícula i ha rebut diversos premis.
 
* '''Artem Zakhàrtxenko''' (Артем Захарченко, [[Txerníhiv]], 1982), prosista i periodista, va estudiar [[química]] i [[periodisme]]. Viu i treballa a [[Kíev]], està casat amb l'escriptora Olena Zakhàrtxenko.
Linha 224 ⟶ 227:
== Enllaços externs ==
* [http://www.chernihiv-oblast.gov.ua/page.php?id=19 "Inverteix a la província de Txerníhiv!"], pàgina oficial del govern de l'óblast amb informació històrica, turística i de caràcter empresarial i industrial. (en [[ucraïnès]], [[rus]], [[alemany]] i [[anglès]]).
** [http://www.chernihiv-oblast.gov.ua/regions2.php Mapa interactiu de la regió i els seus raions]
* Pàgina oficial de [http://cg.gov.ua/ l'administració estatal de la província de Txerníhiv] (en [[ucraïnès]])
* Informació sobre l'óblast a [http://www.ukrainebiz.com/Articles/ChernihivFacts.htm UkraineBiz]. La informació data del 2004, però és relativament completa (enfocat cap al comerç), i hi ha un mapa de l'óblast i els seus raions i un per localitzar la província dins d'Ucraïna. (en [[anglès]]).