Ptolemeu VI Filomètor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Enllaçar "Egipte"
m neteja i estandardització de codi
Línia 5:
 
== Antecedents ==
 
Era el fill gran de [[Ptolemeu V Epífanes]] i fou proclamat rei el [[180 aC]] quant tenia pocs anys (entre 5 i 10) amb la seva mare [[Cleòpatra I]]. Aquesta va portar una bona administració i va mantenir la pau del regne. Filomètor tenia bon caràcter, era humanitari i moderat, qualitats que es notaven més perquè el seu germà Ptolemeu (Evergetes) no les tenia, ni tampoc els seus dos immediats predecessors. Segons [[Polibi]] no va condemnar a mort a cap ciutadà durant el seu regnat per cap ofensa publica o privada.
 
Linha 11 ⟶ 10:
 
== Guerra de Síria ==
 
El [[170 aC]] ministres van reclamar la retrocessió de Celesíria a [[Antíoc IV Epífanes]], però Antíoc IV va fer una campanya contra Egipte va vèncer a [[Pelusium]] i va ocupar el país (el [[Baix Egipte]] fins a [[Memfis]]) menys [[Alexandria]]. Ptolemeu VI Filomètor fou fet presoner però fou tractat amb distinció i amb la idea de mantenir-lo un temps com a rei vassall per no alarmar als romans, però a Alexandria fou proclamat rei el germà del rei egipci, amb el nom de [[Ptolemeu VIII Evergetes II|Ptolemeu Evergetes]] i es va preparar la defensa de la ciutat que fou assetjada. La intervenció dels ambaixadors romans va obligar als selèucides a retirar-se. Antíoc IV va proclamar llavors a Filomètor com a rei vassall a Memfis i es va retirar als seus dominis conservant només l'estratègica fortalesa de Pelusium.
 
Linha 19 ⟶ 17:
 
== Conflicte entre germans ==
 
Però els conflictes entre els dos no van tardar a esclatar. El [[164 aC]] Evergetes va a aconseguir fer fora del poder a son germà. Filomètor va sortir d'Alexandria i es va presentar a Roma el mateix any, on va ser rebut pel senat romà amb honors i se li van assignar llegats per acompanyar-lo a Egipte i restablir-lo al poder. Efectivament abans del maig del [[163 aC]] una petita força romana el va acompanyar a Alexandria on el rei Evergetes que no tenia el suport popular fou enderrocat en un cop intern i Filomètor reinstal·lat com a rei sense cap resistència. El nou rei va perdonar a son germà i li va cedir [[Cirene]] com a regne separat, acord que fou aprovat pels delegats romans.
 
Linha 27 ⟶ 24:
 
== Conflicte de Cirene i Xipre ==
 
No va tardar Ptolemeu Evergetes de [[Cirene]] a queixar-se de la seva sort, i va comparèixer davant el senat romà al que va convèncer per afegir Xipre probablement evacuada recentment pels selèucides. Amb tres ambaixadors romans Evergetes es va dirigir a Egipte a reclamar l'illa (156 aC) però els ambaixadors romans van advertir prèviament al rei que no podia ocupar l'illa per les armes, i que hauria de romandre a Cirene mentre duressin les negociacions que portarien els romans. Filomètor els va rebre a Alexandria però va demorar les negociacions i no va fer cap concessió. Això va posar nerviós a Evergetes que va agafar les armes i va atacar Egipte (155 aC) però una revolta al seu propi país quasi li va costar el tron i la vida, i va haver d'abandonar els seus plans. Sembla que fou llavors quan [[Demetri I Sòter]] va retornar a l'illa de Xipre.
 
Linha 35 ⟶ 31:
 
== Intervenció a Síria ==
 
En represàlia per l'ocupació de Xipre, Ptolemeu va donar suport a la revolta d'[[Alexandre I Balas]], probablement un usurpador, a Síria, combatent al qual va morir Demetri I Soter el [[150 aC]] i Alexandre I Balas es va proclamar rei, i es va casar amb [[Cleòpatra Thea]], filla de Ptolemeu VI Filomètor, sota influència del qual va governar. El [[147 aC]] [[Demetri II Nicàtor]], fill de Demetri I Soter, es va revoltar; Ptolemeu VI Filomètor, amb el pretext d'ajudar a Alexandre, va envair [[Celesíria]] que de fet va annexionar. Això va fer que, essent a [[Ptolemaida]], patís un atemptat a mans d'[[Amoni]] (Ammonios), un dels favorits d'Alexandre, atemptat que Ptolemeu va atribuir a la iniciativa del seu gendre (que va protegir el seu favorit i va refusar castigar-lo o entregar-lo), i des de llavors va capgirar la seva aliança i va donar suport a Demetri. Els egipcis van dominar en poc temps la resta de la Celesíria i finalment van entrar a [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] on els notables de l'estat selèucida volien proclamar rei a Ptolemeu, però aquest va refusar i va reconèixer com a rei a Demetri, que fou aclamat, i es va casar amb la filla de l'egipci, Cleòpatra Thea, que poc abans havia abandonat a Alexandre per ordre del seu pare.
 
Linha 41 ⟶ 36:
 
== Mort i successió ==
 
Ptolemei VI va morir poc després a causa de les ferides rebudes a la batalla de l'Orontes (va caure del cavall i es va fracturar el crani) i els egipcis van evacuar la Celesíria. Va regnar 35 anys des de la seva primera proclamació.