Publi Ostori Escàpula: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 2:
'''Publi Ostori Escàpula''' (en {{lang-la|Publius Ostorius Scapula}}) va ser un [[magistrat romà]] del {{segle|I|s}}.
Segons els ''[[Fasti]]'' va ser [[cònsol sufecte]] l'any [[46]] i [[governador romà]] de [[Britània]], on va succeir a [[Aule Plauci]], vers el [[50]], amb títol de [[propretor]]. Va fer la guerra contra diverses tribus britones entre les quals els [[silurs]], al rei dels quals [[Caratac]], va fer presoner a la [[batalla de Caer Caradoc]] i va enviar carregat de cadenes a Roma.
Va rebre per aquesta causa les [[insígnies triomfals]], però va morir poc després a [[Britània]] pel cansament i l’angoixa provocat per les guerres.
Línia 10:
== Governador a Britània ==
L'hivern del [[47]], l'[[Emperador romà|emperador]] [[Claudi]] li donava el càrrec de [[Governador romà|governador]] de la recent conquerida [[Britània]], succeint [[Aule Plauci]]. Quan va arribar a l'illa, el sud i l'est estaven relativament sota control romà i s'havien pactat aliances amb tribus veïnes, però altres tribus encara estaven aixecades en armes i creient que el nou governador no els atacaria durant l'hivern, van atacar i saquejar algunes posicions romanes.
Ostori va respondre immediatament i amb força, sense donar-los temps a organitzar-se ni reagrupar-se, declarant la seva intenció de desarmar tots els Britons al sud i l'est dels rius [[Trent (riu)|Trent]] i [[Riu Severn|Severn]], frontera marcada per la [[Via romana]] coneguda com a [[Fosse Way]].
Línia 18:
Vençuda la rebel·lió, Ostori va llençar una campanya contra els [[Deceangles]], tribu del nord de [[Gal·les]], l'any [[48]]. Malgrat tot, va haver de retornar amb urgència per esclafar una nova rebel·lió, aquest cop dels [[Brigants]]. Aquests foren ràpidament subjugats, però es va posar en evidència la fragilitat de les aliances existents amb les diferents tribus i pobles de Britània. Ostori va deixar part de la ''[[Legió XIV Gèmina]]'' en la regió dels Brigants, mentre la ''[[Legió II Augusta]]'' controlava el sud-est i la ''[[Legió IX Hispana]]'' acampava a l'est del riu Trent. La ''[[Legió XX Valèria Victrix]]'' estava a [[Colchester]] i la resta de la ''Legió XIV'' tenia la base a [[Wroxeter]].
Ostori va fundar la primera colònia per legionaris veterans a [[Camulodunum]] (modern [[Colchester]]) l'any [[49]] i probablement també va establir un ''[[Municipi romà]]'' a [[Verulamium]] ([[Saint Albans (Hertfordshire)|St Albans]]).
Mentrestant, [[Caratac]], que havia estat derrotat durant les primeres fases de la conquesta romana, va reaparèixer liderant els [[Silurs]], al sud-est de [[Gal·les]]. La seva rebel·lió va ser controlada aixecant una sèrie de fortificacions de legionaris que obligaren a Caratac a desviar-se al nord, fins a les terres dels [[Ordòvics]]. Allí, Ostori el va obligar a lluitar la [[Batalla de Caer Caradoc]], en camp obert, on els legionaris esclafaren els rebels.
La família de Caratac va caure presonera, però ell va aconseguir escapar i demanar refugi a [[Cartimandua]], reina dels [[Brigants]], però aquesta va restar fidel a Ostori i el va entregar carregat de cadenes.
Després de la batalla, Ostori va guanyar les [[insígnies triomfals]], però la província seguia bastant inestable, especialment per part dels [[Silurs]], a qui Ostori considerava tan perillosos que només podien ser exterminats o deportats.
Línia 39:
== Fonts ==
* [[Tàcit]], ''Agricola'' [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Tac.+Ag.+14 14]; ''[[Annals]]'' [http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?lookup=Tac.+Ann.+12.31 12:31-39]
* [[Cassi Dió]], ''Història romana'' [http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Cassius_Dio/55*.html#10.10 55:10.10]
{{Cònsols romans|799}}
| |||