Clément Janequin: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Tipografia |
||
Línia 9:
== Desconeixement de la vida de C. Janequin ==
Es tenen poques noticies de la seva vida. Ordenat sacerdot vers el 1530, fou successivament prevere d'[[Unverre]] en la diòcesi de Chartres, capellà del cardenal de Lorena i més tard del [[Duc de Guisa]], les quals empreses militars celebrà amb les cançons guerreres ''El setge de Metz'' i ''La batalla de Renty''. Amb [[Francesc I de França|Francesc I]], participà en la [[Batalla de Marignano]], esdeveniment que fou evocat per la seva cançó descriptiva més cèlebre. El 1559, any de la seva mort, al dedicar l'antologia ''El verger musical'' a la reina de França ([[Caterina de Mèdici]]), es lamentava de viure en la misèria. Les seves obres tingueren una gran difusió i en vida de l'autor foren impreses a París, Venècia, Anvers i Roma. El seu enginy fou lloat en vers i en prosa pels millors escriptors del seu tems.
De la producció religiosa d'aquest sacerdot en resta solament una missa i un motet. Pel contrari, ens han arribat, al voltant de tres-centes cançons polifòniques, la més famosa de les quals és l'anomenada ''[[Batalla de Marignano]]'': gran descripció vocal que evoca de forma impressionant els mils rumors de la comtessa, els crits dels soldats, les ordres dels oficials, els tocs de corneta i el fragor de les armes. Amb ella, l'autor adquirí un sobtat renom arreu de tota l'Europa musical; el gran [[Andrea Gabrieli]] féu una transcripció orquestral de la mateixa i [[Francesco da Milano]] l'adaptà per a llaüt. Encara que la ''Batalla'' aparegué durant el {{segle
A vegades connectava amb la melangia i els esllanguiments de [[Josquin Des Prés|Josquin]] ''(L'amor, La mort i la vida, Pobre cor cansat)''; altres vegades es torna satíric, amb vives escenes descriptives ''(L'empolainament de les dones, La gelosia)''. En la magnifica cançó titulada ''La caça'' ens fa assistir a totes les peripècies de l'acció, a la persecució del [[cérvol]] per part dels cortesans en el bosc de [[Fontainebleau]], i a l'arribada del rei, que finalment mata a l'animal. En ''Cant dels ocells'', els petits volàtils fan burla del ''cucut'', i en el ''Cant de l'[[alosa vulgar|alosa]]'' el compositor troba el pretext per a delicioses tonades.
L'art desimbolt i brillant d'aquest músic original marca amb la seva petjada tota una època. tingué molts imitadors, entre ells el flamenc [[Nicolas Gombert]], que l'imità amb ''La caça de la llebre'' i ''El cant dels ocells'', i el francès [[Guillaume Costeley]], que imità la seva ''Batalla'' en ''La presa de Le Havre'' i ''La presa de Calais''. El llenguatge musical de C. Janequin preparà un procés que transformà gradualment el [[contrapunt]] en [[harmonia (música)|harmonia]], l'escriptura dita horitzontal de les diverses melodies que coexistien simultàniament, en escriptura vertical dels sons que se superposen als acords. Janequin utilitzà encara, amb sobrietat, els artificis del contrapunt, el ''cànon'' i l'''imitació''; però la seva creació estava orientada vers el descobriment del nou món de l'harmonia, el qual implica un gradual abandonament de les escales medievals i l'ús de les modernes ''tonals''.
| |||