Lahidjan: diferència entre les revisions

Al {{segle |XIV}}, els diversos caps locals del Biya-pish es van enfrontar en lluites civils i el regnat dels nasirwànides, que ja havia tingut una interrupció, es va enfonsar totalment el [[1390]]. Sayyid Hadi Kiya prengué el poder a Biya-pish. Els sayyids [[kar-kiyais]] van governar del 1367/1368 a 1592, excepte el breu retorn dels nasirwànides de vers 1380 a 1390. Els sobirans dominaven des de la plana a les muntanyes i es van estendre fins més enllà d'aquestes, fins al sud de l'[[Elburz]]. El primer sobirà després dels nasirwànides fou Sayyid Amir Kiya; el seu fill Sayyid Ali Kiya, amb el suport dels sayyids [[marashis]] del Mazanderan, va dominar tot el Biya-pish i va estendre el seu poder cap a Qazvín, [[Tarom]] i [[Shamiran]]. Sayyid Radi Kiya, mort el [[1426]], va ocupar les muntanyes del sud de Lahidjan on regnaven els [[hazaràsfides]] (no s'han de confondre amb els [[hazaràspides]] del [[Luristan]]) i els [[ismaïlites]]. Mirza Ali ibn Sultan Muhammad Kiya (1478-1506) va controlar Qazvín, Tarom, [[Sultaniya]], Sawa, [[Zandjan]], Firuzkuh, [[Teheran]], [[Rayy]] i Waramin. Els safàvides tenien diversos lligams amb Lahidjan: un d'aquests era que al poble de Shaykhanbar (entre Lahidjan i Langarud) hi havia la tomba del xeic Ibrahim Zahid (+ 1314) ''pir'' i ''murshid'' de Safi l-Din Safawi; però el principal era que Mirza Ali va donar asil al jove safàvida Ismail ibn Haydar (després [[Ismail I de Pèrsia]]): el 1494, el soldà [[aq qoyunlu]] va ordenar l'arrest dels tres germans (Ali, Ibrahim i Ismail) que encapçalaven el moviment safàvida, perquè s'orientava clarament contra el poder; Ali, el cap, va fugir amb els seus germans cap a [[Ardabil]]. En el camí, Ali va designar al seu germà Ismail com a successor i el va enviar a Ardabil i ell es va quedar enrere. Ali Mirza fou capturat a Shamasbi prop d'Ardabil i assassinat immediatament. Ismail, llavors amb 7 anys, va escapar cap a Lahidjan, on el van poder amagar amb l'ajut del sobirà local Mirza Ali, que el [[1497]] va refusar extradir-lo i lliurar-lo a Rustam Mirza el aq qoyunlu<ref>Es diu que per un somni en què el califa [[Ali ibn Abi-Tàlib]] li encomanava protegir el jove.</ref> i li va posar un preceptor, que fou el savi local Shams al-Din. Quan tenia 11 anys, el 1499, Ismail va sortir de Lahidjan i va començar la lluita; 7.000 sufís de les seves milícies es van reunir a [[Erzindjan]] i van fer una campanya al [[Xirvan]]; el 1500, l'emir Muhammadi fou mort de manera violenta; un exèrcit [[aq qoyunlu]] dirigit per Alwand ibn Yusuf va ser derrotat en la decisiva Batalla de Sharur, cosa que va permetre a Ismail establir el seu govern a l'[[Azerbaidjan]] quan només tenia 14 anys, i fou coronat a [[Tabriz]].