Lahidjan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Tipografia |
||
Línia 13:
Els [[nasirwànides]], d'origen local, van governar tot seguit al Biya-pish. Una tradició fa remuntar la nissaga a Nasir al-Dawla ibn Sebuktegin, germà de [[Mahmud de Gazni]], però és totalment imaginària, i en realitat derivaria de Nasir al-Din al-[[Hasan ibn Ali al-Utrush]], tot i que la relació no està establerta. En temps del mongol [[Hülegü]], regnava a Lahidjan el [[nasirwànida]] Djamal al-Din Saluk ibn Saluk. En temps de l'[[il-khan]] [[Oldjeitu]], la nissaga es va dividir en dues branques: la de Saluk ibn Salar a Kotum i la de Naw-Padishah (o Shah-i Naw) a Lahidjan, ciutat que per primera vegada apareix com a capital. La branca de Lahidjan es va sotmetre als il-khans quan es van presentar a la regió de Gilan el 1306/[[1307]], i el sobirà va rebre en matrimoni la filla d'un oficial mongol i fou investit amb la sobirania sobre els altres prínceps locals del Gilan. Naw Padishah era un sobirà ric i la capital del seu regne, Lahidjan, era una ciutat pròspera<ref> Hamd Allah la considera una de les dues principals del Gilan, l'altra era [[Fuman]] </ref> on es produïa seda, blat i arròs, així com taronges i altres fruites subtropicals.
Al {{segle
Els [[kar-kiyais]] o [[kar-kiya]] van esdevenir vassalls apreciats dels safàvides el 1503/1504. Un governador [[kizilbaixi]] fou nomenat per supervisar el govern de Biya-pish i a mitjan segle la funció de supervisor va passar a prínceps reials safàvides.<ref>un germà i dos fills de [[Tahmasp I]] van exercir el càrrec entre 1536 i 1567 i entre 1577 i 1592 </ref> El regne no fou annexionat fins al 1592. El darrer sayyid fou Ahmad ibn Ali (1536-1567 i 1577-1592), que va instaurar per ordre de Tahmasp I la forma safàvida de xiïsme de ritus [[duodecimans|duodecimà]] o [[jafarita|djafarita]], en lloc del zaydisme; però no ho devia fer a gust perquè va conspirar amb els otomans i els va convidar a enviar tropes a Xirvan i Lahidjan per atacar Qazvín, i el [[1567]] Tahmasp I va envair Gilan i el va destituir. Nou anys després, fou restituït i adoptat com a germà per [[Ismail II de Pèrsia]] i per [[Muhammad Khudabanda]], però va tornar a tenir contactes amb els otomans i el [[1592]] [[Abbas el Gran]] va anar a Lahidjan i Ahmad va fugir a Xirvan i finalment a [[Istanbul]], on va morir no gaire temps després. Tot el Gilan fou posat llavors sota autoritat d'un ''wazir'' nomenat pel govern safàvida. El primer (i únic) en fou Farhad Khan i, a la seva mort, el 1599/1600 el Gilan va passar a ser domini de la corona (''mahall-i khassa'').
|