Classe treballadora: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilla
Línia 4:
El terme classe treballadora va començar a utilitzar-se durant la segona meitat del segle XIX com a traducció de l’expressió anglesa "working class", terme que va adquirir importància en els primers escrits socioeconòmics de [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]].<ref>{{ref-web|cognom=Glaberman |nom=Martin |enllaçautor=Martin Glaberman |any=1975 |títol=Marxist Views of the Working Class |url=https://www.marxists.org/archive/glaberman/1974/09/wclass.htm |obra=The Working Class and Social Change |access-date= 18 gener 2013 |via=Marxists Internet Archive}}</ref> Sociòlegs posteriors com [[Max Weber]] van redefinir el terme usant-lo amb sentits lleugerament diferents, i que es mantenen en ús fins als nostres dies, tot i que evolucionen en els seus matisos i en la generalitat del seu ús.
 
L’historiador anglès [[Edward Palmer Thompson]] presenta una classe treballadora implicada en la seva pròpia formació. Després d'ell, altres historiadors van descobrir una classe obrera que influeix en la seva pròpia identitat i el seu destí en una dimensió política, en particular durant les revolucions, per exemple en [[Revolta dels canuts|la revolta dels canuts]].<ref>''Les grandes luttes de la France ouvrière'', Alain Rustenholz, Éditions Les Beaux Jours, 2008 </ref> Aquesta influència també es coneix en termes de valors: les expectatives dels treballadors no són tan utòpiques com diuen els seus opositors, sinó ancorades en la realitat. Buscaven autonomia, crearen una cultura, passos a través dels quals es crea la llibertat. La seva condició material, sobretot en el moment de la seva aparició (a principis del {{segle |XIX}}), no era necessàriament dramàtica i no és comparable a la del treballador modern: s'organitzava al voltant d'un ofici, un ofici que intentarà salvaguardar i adaptar, per protegir el seu coneixement, els seus codis morals, la seva solidaritat. La seva situació només es va fer difícil amb l’aparició de les fàbriques concentrades.
Els desenvolupaments tècnics i socials esdevinguts durant el segle XX van contribuir a traslladar part de les forces proletàries cap a tasques corresponents a les funcions terciàries: