El Puig (la Vall de Bianya): diferència entre les revisions

Per l'estructura arquitectònica del mas i per les dades que podem veure a les llindes de la casa, El Puig va ser bastit, o bé molt renovat, durant el segle XVIII, per bé que també es realitzaren importants obres d'ampliació al {{segle |XIX}}.

La línia hereditària dels Puig es mantingué, per successió directa d'hereus, fins al començament del {{segle |XIX}}. Joan Puig, fill d'Esteve Puig, que havia enviudat, l'any 1801 contragué segones núpcies amb Teresa Solanich, vídua de Joan de Venal, pagès de la parròquia de Sant Pere de Montagut. Tres anys més tard es casa la pubilla del Puig, Esperança Puig Puigdevall, amb Bartomeu Ferrusola Subirana, de la susdita parròquia de Montagut. En els capítols matrimonials, fets el 26 de setembre de 1804 davant el notari Baudilio de Morales, d'Olot, el pare de la núvia, Joan Puig, institueix hereva universal de tots els béns que posseïa a la seva filla Esperança, reservant-se, però,l'usdefruit de les propietats mentre ell visqui, com també la facultat de vendre i d'alienar qualsevol finca i propietat del patrimoni fins al valor de 3.000 lliures barceloneses. Fixa també, a continuació, una quantitat per el manteniment de Teresa Solanich, la seva segona esposa, per el cas que el sobrevisqués, Joan Puig inclou també una clàusula de possible anul·lació de l'herència en cas de tenir un fill mascle naixedor, en aquest cas la dita donació universal seria nul·la. Si això succeïa, Esperança havia de rebre, en compensació, el dot que li pertocava.