Llengua minoritària: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Plantilla |
||
Línia 13:
* Tot sovint s’ha volgut diferenciar entre llengua majoritària i minoritària per raó del nombre de parlants. A banda el fet que ningú ha establert el límit numèric entre totes dues categories, el català amb prop de deu milions de parlants, és considerada llengua minoritària, mentre que l’[[estonià]], amb poc més d’un milió, no ho seria pas.
* Un altre criteri esgrimit és el de la tradició escrita. Tanmateix, el català gaudeix d’un amplíssim conreu literari, ja des de l’Edat Mitjana, cosa que no sembla deslliurar-lo de l’adjectiu minoritari, mentre que el [[finès]], idioma mai catalogat com a tal, té una sola obra escrita abans de la segona meitat del {{segle
{{cita|La llengua escrita no afegeix cap qualitat intrínseca a la llengua, i mal ens pot servir com a exemple de la desigualtat lingüística.|<ref>[JUNYENT, Ma Carme Les llengües del món (pàg. 90) Barcelona: Editorial Empúries, 1989.]</ref>}}
| |||