Reforma Democràtica de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correccions lingüístiques |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
== Antecedents ==
A l'empara de la Llei d'Associacions Polítiques aprovades per les Corts franquistes l'any 1974, que autoritzava per primera vegada la creació d'estructures de participació política (les ''associacions polítiques'') diferents al Movimiento Nacional, diferents sectors moderats del règim es varen organitzar sota el lideratge de [[Manuel Fraga Iribarne]]. Aquell grup de fraguistes pretenia constituir una formació política de caràcter centrista, orientada a reformar el sistema franquista cap a la democràcia.
Entre els anys 1973 i 1975, mentre [[Manuel Fraga Iribarne|Manuel Fraga]] era ambaixador d'Espanya a Londres, es varen anar produint múltiples trobades i contactes a l'ambaixada. [[Manuel Fraga Iribarne|Manuel Fraga]] estava interessat a conèixer la realitat de la societat espanyola i catalana de primera mà. Per aquest motiu, nacionalistes catalans com [[Jordi Pujol i Soley|Jordi Pujol]], militants comunistes de relleu com l'advocat [[Agustí de Semir i Rovira|Agustí de Semir]] o el metge [[Ramon Espasa i Oliver|Ramon Espasa]], l'arquitecte [[Ricard Bofill i Leví|Ricard Bofill]] o el mateix secretari general del [[PSUC]], [[Antoni Gutiérrez Díaz]],<ref>{{Ref-llibre|cognom=Culla|nom=Joan B.|títol="La dreta espanyola a Catalunya"|url=|edició=2009|llengua=català|data=|editorial=La Campana|lloc=|pàgines=24-25|isbn=9788496735286}}</ref> varen mantenir contactes amb un Fraga que pretenia crear un partit que fos, en primer lloc, l'eina per a la cohesió d'Espanya i, en segon lloc, l'instrument per a la reforma cap a la democràcia.
Línia 9:
A més a més, per a seguir potenciant la figura pública de l'exministre, a finals de 1973, i gràcies als diners de mecenes com [[Josep Maria Santacreu Marginet|Josep Maria Santacreu]] o l'editor [[Joan Grijalbo i Serres|Joan Grijalbo]], es va crear una potent tribuna des de la qual potenciar la figura de Fraga dins el panorama polític espanyol i català: els "Premios de Periodismo Manuel Fraga Iribarne".<ref>{{Ref-llibre|cognom=Culla|nom=Joan B.|títol="La dreta espanyola a Catalunya"|url=|edició=2009|llengua=català|data=|editorial=La Campana|lloc=|pàgines=25|isbn=9788496735286}}</ref>
Per a seguir aprofundint en la creació d'una organització fraguista que apostés per a la reforma democràtica a Espanya i Catalunya, a mitjan 1973 es va fundar a Barcelona el [[Club Àgora]], un centre d'estudis situat en un entresòl de 800 metres quadrats al carrer Villarroel número 45. Va ser des d'aquell centre d'estudis barceloní que s'anaren realitzant documents i informes per a assentar les bases d'un futur partit polític.
== Naixement de Reforma Democràtica de Catalunya ==
Un cop mort [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]], a l’Estat espanyol el fraguisme s’articulava en dues estructures, una a Madrid entorn el ''Gabinete de Orientación y Documentación, S.A''. (GODSA), i una a Barcelona, entorn el ja esmentat [[Club Àgora]]. D'aquesta manera, el dia 25 de febrer de 1976 es presentaria a Madrid el projecte de [[Reforma Democràtica|Reforma Democràtica (RD)]] a Espanya i, cinc dies després, el 2 de març, tres-centes persones es congregaren al [[Club Àgora]] de Barcelona per escoltar la ''Convocatòria per una Reforma Democràtica'' (versió catalana del ''Llamamiento'' fundacional de [[Reforma Democràtica|RD]]). A l'acte de Barcelona varen parlar, entre d'altres, el professor universitari Alexandre Pedrós Abelló i el periodista [[Manuel Milián Mestre]], els quals emfatitzaren el caràcter no sucursalista de ''Reforma Democràtica de Catalunya'' i la doble filiació regionalista i centrista de la formació.
En la roda de premsa posterior es va fer pública la composició de la Junta Gestora de ''Reforma Democràtica de Catalunya'', la qual estaria formada per [[Manuel Milián Mestre|Manuel Milián]], Alexandre Pedrós, Pedro Penalva, Luís Cierco, Jaume Torras, Celedoni Sala, Ramon Pellicer i Francesc Rubiralta. A més a més, existia també un Consell Assessor format per: [[Josep Maria Santacreu Marginet|Josep Maria Santacreu]], Francesc Guillamón Vidal (empresari i exaviador republicà), [[Joan Josep Folchi i Bonafonte|Joan Josep Folchi]], Alfons Canals i Diego Roldán.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Culla|nom=Joan B.|títol="La dreta espanyola a Catalunya"|url=|edició=2009|llengua=català|data=|editorial=La Campana|lloc=|pàgines=34|isbn=9788496735286}}</ref>
Al desembre d'aquell mateix any (1976) es va celebrar el I Congrés Nacional de la [[Reforma Democràtica|Reforma Democràtica (RD)]] espanyola, que va escollir com a president a [[Manuel Fraga Iribarne]] i com a secretari general a [[Carlos Argos García]].
== Crisi a RDC per la creació d'Aliança Popular ==
A l'inici del curs polític 1976-1977, [[Manuel Fraga Iribarne]] havia sofert un greu deteriorament de la seva imatge pública degut al seu paper com a Ministre de Governació en el govern d'[[Carlos Arias Navarro|Arias Navarro]], el seu nom havia quedat lligat a la repressió per casos com la [[massacre del 3 de març de Vitòria]] o pels [[Fets de Montejurra]]. A més a més, l'exministre estava cada cop més convençut que el vot del franquisme sociològic seria majoritari a les eleccions. D'aquesta manera, per a poder capitalitzar aquell vot, va començar a teixir les relacions amb altres partits conservadors d'exministres del Franquisme.
A Catalunya, diversos membres de ''Reforma Democràtica de Catalunya'' no veien amb bons ulls l'acostament de Fraga als sectors moderats i tecnòcrates del [[Franquisme]] com [[Laureà López Rodó]] o [[Federico Silva Muñoz]], uns apropaments que acabarien culminant en la creació d'[[Alianza Popular|Aliança Popular (AP)]].
Tot i les crítiques de destacats membres de ''RDC'', la visió de Fraga es va imposar i seguiren els contactes per a crear [[Alianza Popular|Aliança Popular]]. Durant el febrer de 1977 va ser elegit president de ''Reforma Democràtica de Catalunya'' l'industrial català, i alcalde de [[Pineda de Mar]], [[Josep Aragonès i Montsant]],<ref>{{Ref-llibre|cognom=Culla|nom=Joan B.|títol="La dreta espanyola a Catalunya"|url=|edició=2009|llengua=català|data=|editorial=La Campana|lloc=|pàgines=55|isbn=9788496735286}}</ref> amb aquell fet ''RDC'' es constituïa oficialment com a partit i se separava del [[Club Àgora]] (abans RDC i Club Àgora sempre anaven lligats). Tot i així, diversos dirigents de RDC varen decidir abandonar el projecte al veure que cada cop s'apartava més d'aquella primerenca idea [[reformista]], [[Centre polític|centrista]] i [[regionalista]].<ref>{{Ref-web|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1977/02/09/pagina-18/33632978/pdf.html|títol=La Vanguardia, Foro Político de Cataluña|consulta=8/3/2016|llengua=castellà|editor=|data=9 de febrer de 1977}}</ref>
Finalment, durant els dies 5, 6 i 7 de març de 1977 es va celebrar el Congrés constituent d'[[Alianza Popular|Aliança Popular]], fruit de la convergència i fusió de ''Reforma Democràtica de Catalunya'' amb altres iniciatives polítiques com l'[[Acció Regional]] de [[Laureà López Rodó]]. En aquell Congrés es varen dissoldre la majoria d'associacions polítiques participants, inclosa ''Reforma Democràtica de Catalunya,'' en la federació de partits d'[[Alianza Popular|Aliança Popular]].
Tanmateix, les desavinences polítiques de la gent de ''RDC'' amb la gent d’altres partits integrats a [[Alianza Popular|Aliança Popular]] seguiren produint-se. Així doncs, el dia 5 d’abril de 1977, [[Josep Aragonès i Montsant|Josep Aragonès]], en qualitat de president de ''Reforma Democràtica de Catalunya'', enviava una carta a [[Laureà López Rodó]] en la qual li exposava el malestar que provocaven les polítiques que s’estaven portant a terme. A més a més, a la carta s’anunciava el següent: ''Ante la situación ya irremediable y que consideramos en nada ponderada y desajustada a lo conveniente de cara a un buen resultado electoral, la Junta Directiva de R.D. de C. ha tomado el acuerdo unánime de retirar, irrevocablemente, de la lista electoral a sus candidatos D. Francisco Guillamón Vidal y al suplente D. Enrique de Sauzea Coll''.<ref>Carta de Josep Aragonès a Laureà López Rodó. Del dia 5/4/1977 De l'arxiu personal de Josep Aragonès i Montsant. </ref>
Línia 32:
== Personalitats relacionades amb RDC ==
* [[Manuel Fraga Iribarne]], exministre d'Informació i Turisme, fundador i dirigent d'[[Alianza Popular|Aliança Popular]] (secretari general i president) i del [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]] (expresident), ponent de la Constitució espanyola de 1978, expresident de la Xunta de Galícia i senador.
* [[Manuel Milián Mestre]], polític i periodista valencià, fundador del [[Club Àgora]], ''Reforma Democràtica de Catalunya'' i [[Solidaritat Catalana (1980)|Solidaritat Catalana]]. A més a més, també ha estat diputat del Partit Popular.
* [[Joan Josep Folchi i Bonafonte]], advocat i polític català d'origen aragonès, Conseller d'Economia de la [[Generalitat de Catalunya]] (1977-1978) i diputat al [[Parlament de Catalunya]] (1984-1987).
* [[Josep Maria Santacreu Marginet]], empresari i polític català, diputat al Parlament de Catalunya (1984-1988).
* [[Josep Aragonès i Montsant]], alcalde de [[Pineda de Mar]] entre 1963 i 1987. Empresari, industrial i hoteler català. President de ''Reforma Democràtica de Catalunya''.
== Referències ==
| |||