Regne d'Ondo: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a Google Llibres en català
m neteja i estandardització de codi
Línia 5:
Els ondos són un dels majors subgrups dels [[ioruba]]. Hi ha tres diferents històries de l'origen del regne Ondo. Una primera tradició, que se celebra fins avui dia afirma que Ondo va ser fundada per l'esposa d'[[Oduduwa]], el progenitor dels ioruba que havien emigrat de [[la Meca]] a [[Ile-Ife]]. L'esposa d'Oduduwa, Pupupu, va donar a llum a bessons, cosa que es considerava de tan mala sort que va resultar en el seu exili amb els seus bessons. Es va traslladar cap al sud fins a arribar a la ubicació actual de la ciutat d'Ondo. Pupupu es va convertir en el primer governant del Regne Ondo a l'inici del segle XVI i els seus descendents han portat la corona fins a l'actualitat. L'historiador dels ioruba, el reverend Samuel Johnson, representa una història similar però on Pupupu era l'esposa d'Ajaka, el nét d'Oduduwa. Un darrer mite de l'origen sosté que Ondo va ser fundada per gent procedent del [[Regne de Benín]] durant el regnat de Ozolua.
 
Un cop militar va derrocar a Pupupu i va nomenar al seu fill, Aiho (o Airo en algunes versions) com a governant. Aiho va establir l'estructura política bàsica per l'estat d'Ondo vinculat en gran manera al seu llinatge real i va construir el palau reial. El llinatge reial gira en gran part al voltant de quatre cases diferents, cadascun fundada per un dels fills de Aiho (encara que una casa es va extingir a causa d'una falta d'hereus mascles). A partir d'aquests diferents llinatges és designat un ''Osemawe'' o monarca per al regne d'Ondo.
 
El Regne d'Ondo va conservar la seva independència enfront d'altres potències regionals fins al segle XIX, quan la pressió europea es va ampliar i el país ioruba va entrar en crisi política. Amb l'expansió del comerç d'esclaus a l'[[Atlàntic]] i el desplaçament de la població a gran escala a terra ioruba, la vida política del Regne d'Ondo va canviar. Abans del segle XIX, Ondo era inusual a la regió pel seu sistema de consells i dels principis de tinença de la terra relativament oberts. El sistema de consells rotava el lideratge entre les cases reials i hi havia alguna condició política relativament important per a les dones, que tenien el seu propi consell el qual consultava amb el consell dels homes (un paper disputada per altres). El principi de tinença de la terra a Ondo era que tota la terra era propietat del rei, però que qualsevol home podria conrear-la si obtenia el permís del líder de la comunitat més propera. No obstant això, amb l'augment de la pressió relacionada amb els moviments de població ioruba i la importància del comerç d'esclaus, la major part d'això va canviar. El poder polític i econòmic es va perdre en gran part pel llinatge hereditari i l'accés a la propietat de la terra que es va centrar principalment en la tinença d'esclaus. El resultat va ser un conflicte a gran escala al Regne d'Ondo a partir de 1845 fins a 1872, un període amb un ràpid canvi de règim, les guerres amb altres potències regionals, una violència significativa, i el canvi de la capital tres vegades. Durant aquest període, l'adoració d'Orisha es va propagar àmpliament, el que va portar als sacrificis humans (sovint dels esclaus) per tal d'intentar posar fi als desordres.
Línia 63:
 
== Bibliografia ==
* [https://books.google.cat/books?id=FOm4ZtECXYEC&pg=PR38&lpg=PR38&dq=%22Kotonu%22+Whydah+Nigeria+treaty+french&source=bl&ots=OoQxxj9TNd&sig=sAiLuwDFTEk_U6SK5-x2JeLz1rk&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiOjpyE4tTKAhVJWBoKHUSvDG4Q6AEIIDAA#v=onepage&q=%22Kotonu%22%20Whydah%20Nigeria%20treaty%20french&f=false ''The Map of Africa by Treaty'', per Sir E. Hertslet]
* ''500 years of the Osemawe Dynasty''. The Punch. February 7, 2010. Consultat 14 September 2010.
* ''Ondo Kingdom: History''. Ondo Development Committee.
*Ojo, Olatunji (2005). "''Slavery and Human Sacrivice in Yorubaland: Ondo, c. 1870-94''". The Journal of African History 46 (3): 379–404. doi:10.1017/s0021853705000472.
*Robert Sydney Smith (1988). ''Kingdoms of the Yoruba''. Univ of Wisconsin Press. p. 52ff. {{ISBN|0-299-11604-2}}.
Línia 74:
*Great Britain. Foreign Office (1889). ''British and foreign state papers'', Volume 81. H.M.S.O. p. 599.
*Nowa Omoigui. ''From "Glover's Hausas" to 4 Guards Battalion – 141 years later''. Dawodu. {{ISBN|0-521-22656-2}}.
*Okpu, Ugbana (1985). "''Inter-Party Political Relations in Nigeria 1979-1983''". Africa Spectrum 20 (2): 191–209.
 
[[Categoria:Regnes històrics de Nigèria]]