Renaixement francès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 13:
[[Fitxer:François Clouet 002.jpg|miniatura|François Clouet, ''Dama en el seu bany'',(1570) ([[National Gallery of art]], [[Washington DC]]).]]
[[Fitxer:Fontainebleau 064.jpg|miniatura|pintura al fresc, sala de ball del [[castell de Fontainebleau]]]]
Els historiadors han situat l'inici d'aquest moviment a França, en el començament de les anomenades [[Guerres d'Itàlia]] (1515), mentre que la seva fi és marcada per la firma de l'[[Edicte de Nantes]] (1598).
En una visió molt fixada en el paper del sobirà francès, es veu en efecte que un dels motors del Renaixement a França va ser el fet que el rei [[Francesc I de França| Francesc I]] convidés artistes italians per concebre les seves residències reials, castells del [[Riu Loira|Loira]].
El Renaixement francès va tenir trets específics respecte als moviments que van tenir lloc als altres països europeus.
* Les concepcions dels francesos sobre l'art de viure i de pensar es van modificar gràcies al contacte directe amb l'obra dels italians en el transcurs de les Guerres d'Itàlia.
* Es frueix d'un entusiasme sense precedents per la renovació en tots els àmbits, es va anomenar la seva tasca «guerra contra la ignorància», «edat d'or», etcètera; qüestionant alguns trets de la cultura medieval.
No obstant això, tot el que va tenir lloc al segle XVI és la continuïtat dels processos dels segles precedents, en particular el resultat de l'experiència en nombrosos àmbits del coneixement: aixecats per missioners i exploradors (botànica, cartografia...), tècniques de posicionament i de navegació. La investigació de noves formes de vida i de civilització es va inspirar en els texts antics, grecs i llatins, que va començar durant la [[revolució del segle XII]].
A França, el Renaixement, després del regnat centralitzador de [[Lluís XI de França|Lluís XI]], el poder del rei es va accentuar sobre els seus vassalls. Es va passar progressivament d'un règim [[feudalisme|feudal]] a un règim de [[sobirania]]. [[Francesc I de França|Francesc I]] va ser un dels primers monarques francesos, en el sentit propi del terme (en el sistema feudal, els reis eren senyors feudals dels seus vassalls, que prestaven jurament de fidelitat). L'absolutisme, va aparèixer amb [[Enric IV de França| Enric IV]], qui va acaparar poder com a resultat de l'edicte de Nantes (1598), i sobretot [[Lluís XIII de França|Lluís XIII]] (sota la influència molt forta de [[Cardenal Richelieu|Richelieu]]), i es va consolidar amb [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]], que va ser recolzat en aquest aspecte per [[Bossuet]].
Línia 29:
A finals del {{segle|XV|s}}, França rep una influència de l'art forà gràcies a la vitalitat cultural de la cort de [[Borgonya]], amb les seves connexions flamenques, i el contacte vèlic amb terres italianes.
Destaquen els pintors [[Jean Clouet]] i el seu fill [[François Clouet]] i els italians [[Rosso Fiorentino]], [[Francesco Primaticcio]] i [[Niccolò dell'Abbate]] de l'anomenada [[Escola de Fontainebleau]] (de 1531). Cal remarcar que [[Leonardo da Vinci]] va ser invitat per [[Francesc I de França|Francesc I]], però a excepció dels treballs que va portar amb ell no va realitzar gaires encàrrecs pel monarca. En [[arquitectura]] destaca la presència de [[Giovanni Giocondo]] que reclamat per [[Carles VIII de França|Carles VIII]] va acondicionar i rehabilitar diferents construccions com el [[Pont Notre-Dame]]així com [[Sebastiano Serlo]] (1475 - 1554) que amb les seves construccions i el seu Tractat d'Arquitectura de 1537 condicionarà els arquitectes francesos de més envergadura com [[Philibert de l'Orme]] (1515 – 1570) i [[Pierre Lescot]] (1510 - 1578).
En l'[[escultura]], [[Benvenuto Cellini]], deixarà una influència [[classicisme|classicista]] que romandrà fins al {{segle|XVII|s}}.
| |||