República Transpadana: diferència entre les revisions

|aclaració_mapa = {{mida|1=Nord de la [[península Itàlica]] l'any [[1796]]: els [[ducat de Milà|ducats de Milà]] i [[Ducat de Màntua|Màntua]], el [[bisbat de Trento]] i els territoris occidentals de la [[República de Venècia]] es van fusionar en la República Transpadana}}

La '''República Transpadana''' (en [[italià]] ''Repubblica Transpadana'') fou un [[estat satèl·lit]] creat per Napoleó de la [[Primera República Francesa]] que va existir al nord de la [[península Itàlica]]. Comprenia la regió de Milà i part dels territoris de Bèrgam, Brescia i Cremona.<ref name=":0" /> Va existir entre [[1796]] i [[1797]], va desaparèixer aviat per a fusionar-se amb la [[República Cispadana]]<ref>{{Ref-web|títol=Cispadana, Repubblica|url=http://www.treccani.it//enciclopedia/repubblica-cispadana|consulta=2020-03-25|llengua=italià|editor=Treccani|data=|obra=Enciclopedia Treccani}}</ref> i donar origen a la [[República Cisalpina]].<ref name=":0">{{GEC|0067223}}</ref>

Durant la [[Guerres napoleòniques|Guerra de la Primera Coalició]], al març de [[1796]], [[Napoleó Bonaparte]] va ser nomenat comandant en cap de l'exèrcit francès al front italià, on els francesos duien des de [[1792]] lluitant contra tropes [[Sacre Imperi Romanogermànic|romanogermàniques]] i [[Regne de Sardenya-Piemont|piemonteses]] de la [[Primera Coalició]]. En una reeixida sèrie de campanyes llampec, Napoléo va derrotar i envair el [[Piemont]] a l'abril i posteriorment va vèncer a les tropes austríaques conquistant al llarg de [[1796]] tot el nord d'Itàlia.

Els francesos es van presentar davant els italians del nord en general, i entre els llombards en particular, com els ''alliberadors'' de la seva terra enfront del domini feudal austríac. La política exterior de la República Francesa de l'època incloïa l'extensió dels principis [[Revolució Francesa|revolucionaris francesos]] a l'exterior ajudant als països veïns que constituïssin [[República|repúbliques]] seguint el model francès. No obstant això aquestes ''repúbliques soeur'' quasi sempre estaven sotmeses als interessos particulars de França i van acabar convertint-se en mers [[estat satèl·lit|estats satèl·lit]].

Després de la [[Batalla de Lodi]] el [[10 de maig]] de [[1796]] Bonaparte havia decretat ja el final del domini feudal a la [[Llombardia]]. A mesura que els francesos van anar dominant militarment el [[Ducat de Milà]], que havia estat sota domini austríac des de [[1706]], es van anar formant en les diferents ciutats llombardes ''alliberades'' juntes locals revolucionàries i pro-franceses. Aquestes juntes van anar cristal·litzant i estrenyent els seus llaços fins a formar a la tardor de [[1796]] un embrió d'estat que s'estenia en el territori de l'antic [[Ducat de Milà]]; el [[Ducat de Màntua]]; el bisbat de [[Trento]]; les ciutats de [[Bolonya]] i [[Ferrara]], fins aquells moments sota el domini dels [[Estats Pontificis]]; i les ciutats de [[Mòdena]] i [[Reggio de l'Emília|Reggio]], sota domini de la [[República de Venècia]]. Napoleó va encoratjar aquest procés, ja que necessitava el suport local, tant en tropes com en suport logístic, per a poder vèncer als aliats a Itàlia.

Les primeres banderes amb la tricolor italiana van aparèixer el [[9 d'octubre]] de [[1796]], i dos dies més tard [[Napoleó Bonaparte]] va declarar aquests tres colors (verd, blanc i vermell) els colors nacionals d'Itàlia. La bandera tricolor va ser la bandera de la Transpadània i de la seva successora la [[República Cisalpina]] i dels restants estats italians que els van succeir.