Resina sintètica: diferència entre les revisions

La varietat clàssica és la [[resina epoxi]], la qual s'obté mitjançant reaccions de polimerització-poliaddició o policondensació. Aquesta varietat s'utilitzava com a polímer termoestable per adhesius i compòsits.<ref>{{ref-web|cognom=Cripps|nom=David|títol=Epoxy Resins|url=http://www.netcomposites.com/guide/epoxy-resins/10|editor=Net Composites|consulta= 1 abril 2014}}</ref> La resina epoxi és dues vegades més forta que el formigó, sense esquerdes i resistent a l'aigua. Conseqüentment, des dels [[Dècada del 1960|anys 60]] ha estat sovint utilitzada com a revestiment per a terres. Tot i això, des de l’any [[2000]], les resines epoxi i de poliuretà s'utilitzen també en interiors, sobretot a l'[[Est d'Europa]].

La resina sintètica fosa que s'utilitza per incrustar objectes consisteix, simplement, en [[Polimetilmetacrilat|polimetil metacrilat]] (PMMA) líquid, en el qual s'hi afegeix i es barreja un catalitzador polimerític, cosa que provoca una polimerització. Aquesta crea un bloc plàstic de PMMA “vidre acrílic” que sosté l'objecte que es vol visualitzar en un bloc transparent.

Els intercanvis iònics de les resines s'utilitzen en la purificació de l'aigua i en la catàlisi de les reaccions orgàniques. Certs intercanvis iònics s'utilitzen en la indústria farmacèutica per captar àcid biliar, principalment com a agents hipolipidèmics, tot i que també poden ser utilitzats amb altres finalitats com, per exemple, disminuir el colesterol.

Els dissolvents de resines impregnades són partícules de resines poroses que contenen un líquid addicional dins el porus de la seva matriu que millora la capacitat de les partícules de resina.