Revista (gènere teatral): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 5:
La revista agafa l'actualitat i la reverteix damunt de l'escenari en forma de quadres dramàtics, sovint fent-ne la crítica. Aquest gènere teatral arrenca de la segona meitat del {{segle|XIX}} i va en paral·lel amb el naixement de la [[sarsuela]] moderna. La revista del {{segle|XX|s}} difereix de la del {{segle|XIX}}. En aquest cas, els quadres o esquetxos són independents els uns dels altres, amb una mínima [[trama]] argumental. Els decorats són fastuosos i apareixen les figures escèniques de la [[vedet]] i de les [[corista|coristes]], sovint lleugeres de roba.
Alguns teatres del [[Paral·lel]] barceloní van acollir infinitat de revistes: [[Teatre Còmic]], [[Teatre Arnau|Arnau]], [[Gran Teatre Espanyol|Espanyol]], etc. A València va destacar el [[Teatre Ruzafa]]. Les grans revistes a l'estil parisenc es van estrenar al [[Teatre Principal de Barcelona|Teatre Principal]] a començaments de la dècada dels anys XX de la mà de l'empresari [[Ferran Bayès]]. Entre [[1926]] i [[1929]], [[Manuel Sugrañes i Albert|Manuel Sugrañes]] va ser l'artífex de revistes sumptuoses. Després de la [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]], la companyia àustriaca [[Els Vienesos]], amb [[Arthur Kaps]] i [[Franz Joham]] al capdavant van oferir revistes exitoses de to blanc.
[[Joaquim Gasa]] va ser l'últim empresari català creador de grans revistes al Teatre Còmic. Amb la desaparició de [[Matias Colsada]] i la vedet [[Tania Doris]] dels escenaris, acabà la revista a Barcelona.
| |||