Regne de Xipre: diferència entre les revisions

Xipre fou conquerida el [[1191]] per [[Isaac Comnè (Xipre)|Isaac Comnè]], un governador local que s'autoproclamà emperador fent-se independent de l'Imperi de Constantinoble. Durant la [[tercera croada]], [[Ricard Cor de Lleó]], rei d'[[Anglaterra]], va obtenir l'illa, i la va vendre a l'[[Orde del Temple]]. Finalment fou cedida el [[1192]] al rei consort de [[regne de Jerusalem|Jerusalem]], [[Guiu de Lusignan]], que, després del fracàs de la croada de Ricard, podia ser desposseït de la corona per la seva esposa. El seu germà i successor, [[Amalric I de Xipre]], va rebre el títol i la corona de mans d'[[Enric VI del Sacre Imperi Romanogermànic]]. La població minoritària Catòlica Romana es va agrupar en algunes ciutats costaneres, com [[Famagusta]] o [[Nicòsia]], la capital. Els catòlics romans van conservar les regnes del poder i el control, mentre que la majoria de població autòctona grega vivia en el camp; era una política molt semblant a la portada a terme en el Regne de Jerusalem. L'[[Església Ortodoxa de Xipre]], amb el seu propi arquebisbe, va romandre a l'illa, encara que va perdre bastant poder enfront dels catòlics llatins.

 

Després de la mort d'Amalric, el regne va passar a les mans d'una sèrie de joves que creixien ja com reis. La família d'Ibelín, que havia tingut molt poder a Jerusalem abans de la seva caiguda, va actuar com a regent durant els primers anys. El [[1229]], els [[Ibelin]] van ser expulsats del poder per l'emperador [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]], que portà la lluita dels [[güelfs i gibel·lins]] a l'illa. Els partidaris de Frederic van ser derrotats el [[1233]], encara que el conflicte va continuar a Israel i a Europa. Els descendents de Frederic van continuar governant com a reis de Jerusalem fins al [[1268]], quan [[Hug III de Xipre]] va reclamar el títol i el territori d'[[Acre (Israel)|Acre]] després de la mort de [[Conrad III de Jerusalem]], unint així els dos regnes.