Heracli d'Alvèrnia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilla
Línia 5:
Heracli era nadiu de Gavaudan, en l'[[Comtat d'Alvèrnia|Alvèrnia]]. Estudià [[dret]] a la [[Universitat de Bolonya]] i tingué com a companys d'estudis a [[Decret de Gracià|Gracià]] i [[Esteve de Tournai]]. Arribà al [[Regne de Jerusalem]] abans del 1168, data en què el seu nom, '' magister Heraclius'', consta com a testimoni en documents del patriarcat. Fou nomenat arxidiaca de [[Jerusalem]] el 1169. Amb aquest càrrec, provà de persuadir el papa [[Alexandre III (papa)|Alexandre III]] reinstaurar [[Gilbert d'Aissailly]] com a gran mestre dels [[Orde de l'Hospital|hospitalers]], però no aconseguí tot i que el papa el felicità per l'exposició en la defensa del cas. Vers el 1175 fou nomenat arquebisbe de [[Cesarea]], mentre [[Guillem de Tir]] era arquebisbe de Tir. Com a arquebisbes, Heracli i Guillem assistiren al [[Concili del Laterà III|Tercer Concili del Laterà]] el 1179. L'any següent, Guillem considerava que era el candidat més adient per al patriarcat de Jerusalem, però el rei [[Balduí IV de Jerusalem]], delegà l'elecció en la seva mare [[Agnès de Courtenay]], igual com ja havia fet en l'elecció del 1157. Agnès i el seu comitè escolliren Heracli.
 
Atès que la major part de la informació que hi ha sobre Heracli procedeix de la ''Crònica de Guillem de Tir'' —que fou el seu rival— i de la seva continuació escrita al {{segle |XIII}}, atribuïda a [[Ernoul]], el fet que Heracli sigui descrit com a un patriarca mundà i corrupte cal agafar-lo amb precaució. En aquests textos se l'acusa d'obtenir el seu càrrec per ser l'amant d'Agnès. Visqué en concubinat amb la vídua d'un teixidor de [[Nablus]], Paschia de Riveri, que era coneguda pel malnom de "Madame la Patriarchesse", i amb la qual tingué almenys una filla.{{sfn|Grousset|1970|p=163}} També es diu en la crònica que Heracli [[excomunió|excomunicà]] Guillem l'any 1183, cosa que el forçava a abandonar Jerusalem per anar a demanar ajuda al papa i encomanà que allà fos enverinat, però això s'ha demostrat que és fals. No hi ha cap crònica d'Occident que en deixés constància d'això i, si és que va passar, és molt difícil que un escàndol eclesiàstic d'aquesta mena no l'esmenti cap altre text d'aquella època. Guillem no morí fins al 1185 o el 1186, i s'ocupà dels seus deures com a arquebisbe fins al final dels seus dies.
 
== Viatges ==