Segle I aC: diferència entre les revisions

Roma conquereix tots els pobles de les ribes del Mediterrani (incloent-hi Egipte) i incrementa el seu poder. Després d'un període de crisi interna que porta a la guerra civil, els romans demanen un poder fort central, que s'encarna en la figura de [[Juli Cèsar]], el qual sotmet els gals i controla les províncies amb governadors reials per després acabar amb les conjuracions internes. Posteriorment al seu assassinat, ascendeix al tron [[August]], que funda l'[[Imperi Romà]] i així inicia una nova època d'esplendor després de vèncer en la [[Batalla d'Àccium]].

A Judea mana [[Herodes el gran|Herodes el Gran]], un dels governadors de més renom, que atura diversos conats de rebel·lió. És també un període de crisi a la Xina, amb la pèrdua progressiva de poder de la [[dinastia Han]], que s'enfronta a múltiples guerres i revoltes, tant internes com exteriors.

La crisi romana va portar a diversos canvis socials,<ref>Marie-Pierre Arnaud-Lindet, ''Histoire et politique à Rome : les historiens romains IIIe siècle av. J.-C. - Ve siècle ap. J.-C.'', Éditions Bréal, 2001 (ISBN 9782842917722,</ref> entre aquests diverses revoltes per part dels esclaus. La més important va ser la [[Tercera Guerra Servil|Tercera Guerra servil]], liderada per [[Espàrtac]], que, malgrat fracassar, va esdevenir una icona de la llibertat i va precipitar la fi de les institucions republicanes, posades en dubte per la seva feblesa davant possibles amenaces de les classes populars o esclaus.