Segle I aC: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços
m neteja i estandardització de codi
Línia 5:
 
==Política==
Roma conquereix tots els pobles de les ribes del Mediterrani (incloent-hi Egipte) i incrementa el seu poder. Després d'un període de crisi interna que porta a la guerra civil, els romans demanen un poder fort central, que s'encarna en la figura de [[Juli Cèsar]], el qual sotmet els gals i controla les províncies amb governadors reials per després acabar amb les conjuracions internes. Posteriorment al seu assassinat, ascendeix al tron [[August]], que funda l'[[Imperi Romà]] i així inicia una nova època d'esplendor després de vèncer en la [[Batalla d'Àccium]].
 
A Judea mana [[Herodes el gran|Herodes el Gran]], un dels governadors de més renom, que atura diversos conats de rebel·lió. És també un període de crisi a la Xina, amb la pèrdua progressiva de poder de la [[dinastia Han]], que s'enfronta a múltiples guerres i revoltes, tant internes com exteriors.
 
[[Teotihuacan]] continua sent el centre polític americà, on es duen a terme els sacrificis, pactes entre estats, tractats comercials i innovacions tecnològiques del continent.
 
==Economia i societat==
La crisi romana va portar a diversos canvis socials,<ref>Marie-Pierre Arnaud-Lindet, ''Histoire et politique à Rome : les historiens romains IIIe siècle av. J.-C. - Ve siècle ap. J.-C.'', Éditions Bréal, 2001 (ISBN 9782842917722,</ref> entre aquests diverses revoltes per part dels esclaus. La més important va ser la [[Tercera Guerra Servil|Tercera Guerra servil]], liderada per [[Espàrtac]], que, malgrat fracassar, va esdevenir una icona de la llibertat i va precipitar la fi de les institucions republicanes, posades en dubte per la seva feblesa davant possibles amenaces de les classes populars o esclaus.
 
En aquest context creix en importància l'[[exèrcit romà]], al qual poden ingressar en llocs de comandament els grans propietaris de terres. Aquests latifundistes incrementen així el seu pes polític gràcies als ingressos de les campanyes militars, i contraresten el seu origen estranger (ja que la manca de ciutadania romana els impedia prosperar en la carrera política als rics de províncies).