Sesterci: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Hadrian Sestertius.jpg|miniatura|Un sesterci d'[[Adrià]]]]
El '''sesterci''' (en [[llatí]] ''sestertius'') fou una [[moneda romana]] de plata, de vegades anomenada també ''nummus''. Equivalia a la quarta part del [[denari]] i es va emetre després del [[269 aC]]. Al principi tenia al tomb d'1 gram de plata (inicialment 1,137 grams, però al {{segle|I|-|s}} només 0,97 grams).
El nom deriva del seu valor original: inicialment valia 2 [[as (moneda)|asos]] i mig fr bronze. ''Sestertius'' ve de ''semis-tertius'', que significa «la meitat del terç», és a dir, la meitat del terç de l'as.
L'abreviació, '''HS''', té el mateix origen; al començament s'abreujava IIS, que cal interpretar de la manera següent: "II" pels dos asos (vegeu [[numeració romana]]) i "S" per ''semis-tertius'', i més endavant les dues I van derivar de II a H, amb què l'abreviació va resultar finalment HS.
Línia 10:
Durant la [[República Romana]] el sesterci era una moneda d'[[plata|argent]] i es va encunyar de manera esporàdica. Amb la reforma monetària d'[[August]] va passar a batre's en [[oricalc]] (un aliatge de bronze de color groc) i era de grans dimensions, amb què tenia una gran eficàcia "publicitària".
El sesterci també s'utilitzava normalment com a [[unitat de compte]]. Les sumes particularment rellevants s'enregistraven en ''sestertia milia'', és a dir, en milers de sestercis.
Durant l'Imperi els sestercis foren també de bronze i van deixar de circular vers el [[270]] o [[280]] per efecte de la inflació.
| |||