Shuar: diferència entre les revisions

Els '''shuars''' (també coneguts com a '''jívaros''') són un poble amerindi que viu a la [[selva amazònica]] del [[Perú]] i l'[[Equador]]. Els shuar de l'Equador estan assentats a les províncies de Morona Santiago, Zamora Chinchipe i en menor nombre a les províncies de Napo, Orellana, Sucumbíos i Guayas.<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.flacsoandes.edu.ec/lenguas-culturas/lenguas/shuar-chicham/informacion-general/|títol=» Información General Archivo de Lenguas y Culturas del Ecuador|consulta=2017-12-18}}</ref>

La denominació jívaro té una connotació fortament despectiva en el seu ús perquè és un sinònim de “salvatge” o “bàrbar”. Aquest terme és rebutjat pels shuar.<ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Mader|nom=Elke|títol=Metamorfosis del poder. Persona, mito y visión en la sociedad Shuar y Achuar (Ecuador y Perú)|url=|edició=|llengua=castellà|data=1999|editorial=Abya-Yala|lloc=Quito|pàgines=|isbn=}}</ref>

Ja s'ha dit que els shuars són caçadors. A l'albada, quan en la tribu se sent sonar l'''erke'', els homes recullen les llances, esmolen les puntes de tíbies de cérvol i s'allunyen del tapirí. Potser cacen algun ''aguará guazu'' (espècie de gos salvatge que fa estremir la selva amb els seus udols), ''aguatíes'' o ''pacas'' (espècie de [[llebres]]), ''parauacúes'' (micos de bona carn) o altres animalots. Però no cacen cérvols, ja que és tabú (''hapa''), és a dir, prohibició religiosa.[[Fitxer:MujerShuar.jpg|miniatura|esquerra|Dona shuar bevent xixa]]Quan un shuar, al vespre, en tornar de la caça, deixa les seves millors peces a la vora d'una cabana aliena en la qual viu una jove, sobren les paraules: l'home es vol casar. És segur que la noia espiarà al pretendent quan aquest perseveri dia a dia, portant-li, garses, bells tucans o algun saborós mico ''parauacú''.

-         Tots els mites es consideren històries verdaderes. La continuïtat de la tradició garanteix la seva veracitat.

-         El contingut dels mites constitueix, entre altres coses, una part integral de les idees religioses. En aquest sentit, es caracteritza l’''aújmatsamu'' com quelcom sagrat. Es refereix a sagrat com una propietat del mite pel que fa a la idea de consell patern, en tant que, la seva explicació ha d’ensenyar als infants i joves la diferència entre conductes correctes i incorrectes. Una mala conducta es castiga pels déus i els herois culturals.

-         La funció més important del relat mític és educar, formar i instruir. Normalment se li dóna un caràcter seriós.

-         El patrimoni narratiu es concebut com un valor cultural, com una expressió de la identitat ètnica.

La religió dels shuar està reflectida en la mitologia d’aquests. Els mites dels shuar ordenen la realitat o l’estructuren, i a més, s’ocupa de la seva posició dins de la praxis ritual en relació amb les visions i el xamanisme.

Certament, els mites també tenen importància pel que fa a la relació entre home i dona, en tant que, construeixen una tipologia de comportaments ideals en funció del sexe: sovint els mites girant al voltant del matrimoni i la família, com la prohibició de l’incest o les normes morals en relació a la sexualitat. També es parla sobre la divisió sexual del treball i els mites estableixen normes per les esferes de treball de cada sexe. Altres mites tracten sobre la creació de les formes econòmiques. En suma, el paper del mite com a legitimació i medi de transmissió de normes socials i morals està caracteritzat per la seva funció pedagògica. En el marc de la socialització, el que és explicat mostra la importància de valors ètics i socials.

 La cosmologia shuar constitueix el context espacial dels mites. Els mites no parlen  ni de la formació/creació del cosmos, ni de l’ordre espacial d’aquest. El poc interès dels shuar per l’origen està relacionat amb la seva organització social i de parentesc, ja que el punt principal està en l’aliança i es dóna poca importància a la descendència. El mite parteix d’un món que ja existeix i menciona un “ gran diluvio”, al que van sobreviure només alguns éssers humans. El mite dels bessons i els mites del diluvi pels shuar estan associats amb idees difuses sobre el final del món i una renovació cíclica d’aquest. Les idees sobre la fi del món i la renovació d’aquest mateix té un paper secundari en la cosmovisió i en la praxis religiosa, en contrast amb altres cultures on és una part primordial. Una gran part dels mites shuar són metamorfosis, una crònica que narra nombroses transformacions. Des d’un cosmos existent, el món actualment viscut i experimentat, pren forma a partir de la transformació del món mític. Les metamorfosis  mítiques quasi no afecten a l’ordre espacial del cosmos; té més a veure amb els seus habitants i les relacions mútues (pensament, sentiments, espai vital...). La cosmologia mítica és l’expressió de la interpretació de la realitat i representa un marc conceptual pel pensament i l’acció. Descriu la veritat dels seus habitants; explica la formació del món actual com un procés de transformació on els actes humans tenen un paper protagonista. Els esdeveniments mítics contenen una dimensió sincrònica i diacrònica.

Cal afegir un aspecte molt rellevant el qual és la manera d’entendre la persona. Els shuar consideren a la persona d’una manera processal, en tant, que es construeix durant la vida d’un individu i està sotmesa a transformacions. Diferents elements s’integren successivament en l’individu, però també es pot perdre. Aquesta concepció dinàmica està lligada amb la cosmologia, s’expressa en els mites i es posada en escena dins dels rituals de visió. La gènesi d’una persona segueix els mateixos principis que la gènesi del món. La condició per obtenir ''arútam'' o els poders xamànics són certs esdeveniments rituals i de visions. Ells proporcionen a la persona aquelles qualitats i capacitats especials que determinen la seva trajectòria vital específica i la diferencien de la dels altres. Els shuar, buscant el poder per a defensar la seva família contra els enemics, aprenen ells mateixos com aconseguir ser un xaman.

La cosmovisió dels shuar entén a l’home i al cosmos no com a productes acabats d’un creador transcendent, sinó com a entitats flexibles que són recreades a través de certs esdeveniments i actes. El procés d’incorporació de diferents aspectes d’identitat és acumulatiu i flexible, i a mesura que ho vas adquirint el poder creix. Mite, saber i poder són atributs d’una persona, i estan correlacionats amb la cosmologia.

Cal destacar que entre els shuar el ''curandero'' és el metge de la comunitat (no un sacerdot). El seu objectiu principal és d’una banda, el de matar o fer mal a altres persones (sigui enemics personals o enemics de tota la comunitat) amb bruixeria; i, d’altra banda, curar un pacient que pateix un dolent enviat per altres bruixots. A més, existeixen ritus per influir màgicament amb la naturalesa, ritus per protegir-se de mals esperits, i ritus propiciatoris.<ref name=":1" />

Aquest enfrontament es desenvolupa en un context sociopolític en el qual generalment es menyspreen les formes de vida indígena per considerar-les incivilitzades, tradicionals (antimodernes) i retardades, i són vistes com un obstacle, i com una resistència al progrés general de la humanitat. A Equador aquesta forma de veure les coses caracteritza l’estructura social i ètnica del país: dualitat i enfrontament constant entre pobles indígenes no civilitzats i amb la resta de la població civilitzada i progressista. Tot i això, la població indígena no es rendeix i lluita pels seus drets. Des de fa més de 30 anys s’ha produït un intens progrés organitzatiu de la població indígena. El moviment indígena de l’Equador constitueix un important factor polític, i els indígenes són considerats com un dels grups millor organitzats de la societat equatoriana. Dit això, els shuar han tingut un paper molt decisori en aquest procés. El 1964 es va fundar la primera organització indígena de Llatinoamèrica; l’actual, ''Federació Interprovincial de Centros Shuar-Achuar.'' Aquesta es va fundar com una reacció a la colonització, sobretot davant a la pèrdua d’una gran part dels territoris indígenes tradicionals. Un dels objectius d’aquesta federació és la conservació del territori actual mitjançant la legalització a través de la Llei de la Reforma Agrària; la formació d’un sistema escolar bilingüe; el millorament de la qualitat de vida mitjançant la medicina; la creació de noves estructures econòmiques, com cooperatives agrícoles; i, la preservació de la identitat cultural.