Simbolisme a Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles i neteja d'errors de codi de l'editor visual |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 18:
Altres artistes van conrear durant aquest final del segle XIX el simbolisme. [[Josep Triadó]] (1870-1929) pinta ''La Mort'', en què associa la figura negra simbòlica de la Mort amb un paisatge d'hivern, boirós i desolat. [[Sebastià Junyent]] (1865-1908), artista inquiet, crític d'art, després d'una etapa naturalista s'inclina l'any 1899 cap a una pintura sentimental i psicològica que recorda la pintura intimista de Rusiñol, amb quadres com ''Clorosi''. Després Junyent passa per una etapa religiosa amb l{{'}}''Ave Maria'', una de les composicions més originals del simbolisme català, tant per la gran llibertat de factura com per l'afrontament entre una Verge tímida, poruga, i un àngel prerafaelita seductor, de cabells vermells. Amb ''L'Anunciació'', d'una gran simplicitat i puresa, la inspiració sembla venir dels primitius italians.<ref name="gencat1307"/>
Paral·lelament a la pintura, el simbolisme va arrelar molt a les arts gràfiques, on Riquer va importar el simbolisme prerafaelita empeltat d{{'}}''[[Art Nouveau]]''. En la modalitat publicitària del cartell, Alexandre de Riquer va ser un capdavanter, però també trobem reeixits cartells d'Adrià Gual, [[Miquel Utrillo]], Santiago Rusiñol i Gaspar Camps.
Tornem a trobar Riquer com a mestre europeu de l'[[ex-libris]] artístic simbolista amb altres grans dibuixants com [[Josep Triadó]], [[Joaquim Renart]] i [[Jaume Llongueras]]. La il·lustració de reculls poètics també va ser marcada pel simbolisme, particularment amb els reculls poètics d'Alexandre de Riquer, l'obra fantàstica d'[[Apel·les Mestres]], ''Liliana'' (1907), les il·lustracions de Miquel Utrillo per a ''Oracions'' de Rusiñol, les de [[Lluís Bonnin]] per a ''Boires baixes'' de [[Josep Maria Roviralta]], ell mateix decorador de la revista catalana simbolista ''Luz'', o les de [[Ramon Pichot]] per a ''Fulls de la vida'' de Rusiñol.<ref name="gencat1307"/>
== Decadència ==
Al principi del segle XX, el moment àlgid de l'art simbolista ja havia passat. La generació de pintors joves que es donen a conèixer aquests anys, els [[Isidre Nonell i Monturiol|Nonell]], [[Joaquim Mir i Trinxet|Mir]], [[Ricard Canals i Llambí|Canals]], [[Marià Pidelaserra i Brias|Pidelaserra]], [[Picasso]], etc., practiquen un art de denúncia social, de miserabilisme expressionista contrari a l'evasionisme simbolista.<ref name="gencat1307"/>
El simbolisme, llevat d'alguna excepció, com la de Sebastià Junyent o la de Lluís Masriera (1872-1958) amb paisatges poblats de nimfes o de fades, es refugia en les arts decoratives amb la seva expressió estilística ''Art Nouveau' i només perdura en la pintura decorativa amb els plafons alhora decoratius i simbolistes de Lluís Masriera, Joaquim Mir, Pau Roig, Adrià Gual i Joan Llimona.<ref name="gencat1307"/>
| |||