Space opera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 11:
Com fan notar David G. Hartwell i Kathryn Cramer a la seva antologia de space operes ''The Space Opera Renaissance'' (2006), "no hi ha consens sobre el que és la ''space opera'', quins autors són un millor exemple d'ella o fins i tot quins treballs quedarien englobats en ella."<ref name="renaissance">David G. </ref> Els autors ressalten que la ''space opera'' ha tingut diferents claus i definicions al llarg de la seva història, que s'han vist afectades per la [[política]] literària del moment. El que ara es coneix com a ''space opera'' és el que es solia anomenar ''fantasia científica'', mentre que allò al que originalment es coneixia amb el terme ha deixat d'existir.
En la seva forma més familiar, el gènere és un producte de les revistes [[Pulp (literatura)|pulp]] dels anys 1920-1940. La ciència-ficció en general va nodrir-se del gènere pulp i d'aventures, el ''[[western]]'' i històries en emplaçaments exòtics com Orient o Àfrica, i la ''space opera'' no és una excepció. Existeixen nombrosos paral·lelismes entre les naus [[tradicional]]s i les [[espacial]]s, entre els [[explorador]]s de l'època [[colonialista]] i els exploradors de l'espai, entre els [[pirates]] marítims i els pirates espacials, etc. La ''space opera'' clàssica és una transposició dels vells temes dels llibres de vaquers, o ''[[Western|westerns]]'', a la ciència-ficció, reemplaçant el [[revòlver]] Colt per la pistola [[làser]], el cavall per la [[nau espacial]], la [[febre de l'or]] pels miners dels [[asteroide]]s, etcètera. El major auge del subgènere es va donar durant l'edat d'or de la ciència-ficció, a la dècada de [[Dècada del 1940|1940.]] D'alguna manera, va ser la ''space opera'' la que va donar mala fama a la ciència-ficció, donat que la major part dels seus exponents eren de baixa qualitat literària.
Una [[novel·la]] molt primerenca de proto-ciència-ficció podria ser també considerada la primera ''space opera''. Es tracta de ''Edison's Conquest of Mars'' de Garrett P. Serviss, publicada el [[1898]], i encara que precedeix el terme space opera conté tots els clixés que el caracteritzen: naus espacials, viatge a altres planetes, cotxes voladors, batalles contra malvats alienígenes, armes militars de gran potència destructiva, [[donzella|donzelles]] en dificultats, i fins i tot una primera aparició del ''raig desintegrador.''
El prototip de ''space opera'' ''[[pulp (literatura)|pulp]]'' és la novel·la d'E. E. Smith ''The Skylark of Space'' (publicada per primer cop a ''[[Amazing Stories]]'' el [[1928]]), en la qual un [[científic]] construeix una nau espacial i viatja amb una companya femenina a la recerca de civilitzacions alienígenes i a lluitar contra un poderós enemic. La sèrie més tardana de Smith, Lensman, i el treball d'Edmond Hamilton i Jack Williamson als 1930 i 1940 van ser molt populars entre els lectors i molt imitats per altres escriptors. Van ser aquests imitadors els que van inspirar a Tucker i altres fans a usar l'etiqueta per denominar a aquesta producció.
La ''space opera'' va entrar en decadència després que la ciència-ficció abandonés la fixació en l'aventura i la tecnologia per endinsar-se en l'estudi de les [[societat]]s futures, a partir de la ''nova ona'', a la dècada de [[Dècada del 1960|1960.]] Amb el temps, l'anàlisi dels millors exemples del gènere ha portat a una re-avaluació del terme i a una resurrecció de la ''space opera''. Escriptors com [[Poul Anderson]] i Gordon R. Dickson han mantingut el gènere d'aventura espacial de grans dimensions viu durant els 50, seguits per -entre molts altres - M. John Harrison i C. J. Cherryh als 70 i [[Iain M. Banks]], Lois McMaster Bujold, i Paul J. McAuley als 80. Passada la borratxera de la ''nova ona'', la literatura de ciència-ficció va començar a tornar als vells temes (a excepció del [[Ciberpunk|cyberpunk]]), encara que amb una mirada més madura. Amb el temps el terme ''space opera'' ha deixat de tenir aquesta connotació negativa per passar a definir un tipus de novel·la concret, encara que el subgènere segueix sent percebut com un [[estereotip]] de la ciència-ficció.
Línia 25:
== Característiques ==
[[Fitxer:Amazing science fiction stories 195901.jpg|miniatura|''Space opera'' de l'any [[1959]]]]
Les històries solen estar situades a l'espai exterior o en un [[planeta]] [[ficció|fictici]]. Per evitar que la història es torni avorrida, els personatges d'aquestes històries gairebé sempre són capaços de viatjar distàncies il·limitades en relativament molt poc temps, i les seves [[nau]]s no es veuen afectades per complicacions com la necessitat de desaccelerar abans de detenir un [[vehicle]] que ha viatjat a [[velocitat]]s properes a [[Velocitat de la llum|la de la llum]], o la necessitat d'una font de poder capaç de proporcionar [[energia]] a una nau que pot desenvolupar tals velocitats (a part de l'energia necessària per a altres funcions característiques d'aquestes naus, com un sistema d'armament).
Els planetes que apareixen en històries d'òpera espacial sovint són capaços de sostenir el funcionament de l'[[organisme]] [[humà]] i estan poblats per éssers exòtics. És comú trobar [[civilitzacions]] alienígenes similars a algunes civilitzacions antigues de la [[Terra]], com la [[civilització egípcia]], [[antiga Grècia|grega]] o [[víking]]a, però adornades amb alguns trets [[futuristes]]. Aquestes civilitzacions extraterrestres gairebé sempre estan formades per éssers antropomòrfics o per humans d'aspecte estrany, que són capaços de parlar l'[[idioma]] dels protagonistes.
Alguns dispositius típics que es troben en aquestes històries són les pistoles de rajos, els vehicles voladors o naus per a un tripulant, així com [[Androide|androides]] i [[ginoide]]s.
| |||