Madain: diferència entre les revisions

'''Madain''' (o '''al-Madain''', les(en Viles,[[àrab]] '''المدائن''', ‘les Ciutats’) fou una ciutat de l'[[Iraq]] principalment sota els [[omeies]] i [[abbàssides]]. El nom designava a un grup de poblacions quasi juntes entre les quals hi havia la ciutat de [[Ctesifont]], l'antiga capital administrativa sassànida i residència d'hivern del rei. El nom derivava de l'arameu Mahoze (''Māhōzē'').{{?}} Estava a la vora del [[Tigris]] a uns 30 km al sud-est del lloc de Bagdad (que es va fundar el 762). Era residència també de l'exiliarca[[exilarca]] jueu i el ''catholikos[[Katholikós|katholikos]]'' [[nestorià]]. La tradició diu que eren set viles, però les principals eren cinc:

* [[Ctesifont]], la més antiga, que els àrabs van anomenar la‘la Ciutat VellaVella’ (''al-Madina al-AtikaAtiqa'') on hi havia el palau reial, anomenat el (Palau Blanc, ''al-KasrQasr al-AbyadÀbyad'')

*Veh Antiokh-i Khusraw, fundada a 5 km de Ctesifont per [[Cosroes I]] el [[540]], on foren instal·lats els presoners fets a [[Antioquia de l'Orontes]]. Els àrabs la van anomenar alar-Rumiyya

*Sabat, 5 km al sud de l'anterior, que guardava el pont al lloc on el [[Nahr al-Malik]] s'unia al Tigris.

Aquest conjunt de ciutats fou ocupat pels àrabs el març del [[637]] i anomenat al-Madain o Madain. Ja la noblesa havia fugit però els tresors trobats van produir un gran botí. La població va fer un pacte de capitulació i va pagar la ''[[djizyajizya]]''. Molts notables perses (''dahakin'') hi van seguir residint, així com el ''catholikoskatholikós'' i l'exiliarcaexilarca fins al segle VIII. El [[663]] hi havia una guarnició àrab de 300 homes i el [[695]] eren mil homes, sempre manats per notables de [[Kufa]] de la tribu [[Azd]]. Fou el centre de la regió del [[Diyala]] (Ard Djukha) dependent del governador de Kufa.

Un dels primers governador fou [[Salman al-FarisiFarissí]] (+mort en [[656]]). [[Sad ibn MasudMassud]] fou governador del 656 al 660 i el [[657]] va rebutjar un atac [[kharigita]]. Un altre governador, Simak, va impedir al kharigita [[al-MustawridMustàwrid]] de passar de la banda oriental a l'occidental. La ciutat va seguir a Kufa en la sebaseva tendència religiosa, i fou un centre [[Alides|alida]]. El [[687]] la ciutat fou saquejada pels [[azraquites]] (kharigites extremistes). Shabib[[Xabib ibn Yazid|Xabib]] la va ocupar temporalment el [[696]]. Al segle VIII els xiïtes de Madain eren considerats extremistes (''ghulati''). Allí es va fundar la secta Harithiyya que afirmava que qualsevol coneixedor de l'islam podia actuar lliurement i que va donar suport a l'aixecament alida del [[744]].

Després del [[754]] [[Al-Mansur (abbàssida)|al-Mansur]] va residir temporalment a Madain (a alar-Rumiyya) i en aquest lloc fou executat [[Abu Muslim-Múslim]] el 754. El [[762]] el califa va decidir la fundació de Bagdad a 30 km al nord-oest. El ''cathòlikoskatholikós'', l'exiliarcaexilarca i bona part de la població foren obligats a traslladar-se a la nova ciutat. El Palau Blanc fou parcialment demolit per al-Mansur. Tot i encara que el [[755]] en va ordenar la seva restauració, va restar en ruïnes fins que [[al-Mustakfi]] (902-908) va ordenar vers el [[903]] acabar la demolició. Els materials van servir per fer un palau a [[Bagdad]].

Al segle IX va agafar un caràcter de ciutat agrícola. Al segle X alar-Rumiyya va quedar abandona però la resta de poblacions a la riba oriental van restar com a barris de Bagdad. En aquest segle X hi apareixen els extremistes alides anomenats IshakiyyaIshaqiyya. Als segles XII i XIII encara subsistia una població petita a la riba oriental i un poble de [[xiïtes]] [[imamites]] a la riba occidental que era l'antic Behrasir que va existir fins al segle XV.

El 22 i [[23 de novembre]] de [[1915]] es va lliurar a l'est de les ruïnes de l'Iwan''iwan'' l'anomenada batalla de Ctesifont en què els otomans van derrotar a l'exèrcit angloindi del general Townshend, aturant el seu avanç cap a Bagdad.