Termes de Caracal·la: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{polisèmia|Termes de Caracal·la (Dougga)}}
{{infotaula edifici}}
Les '''termes de Caracal·la''' (en [[italià]], ''Terme di Caracalla'') van ser un ampli complex de banys públics de la [[Imperi Romà|Roma imperial]]. Van ser construïdes a la ciutat de [[Roma]], al turó de l'[[Aventí]], entre els anys [[212]] i [[217]] dC, durant el mandat de [[Caracal·la]]; es van inaugurar amb el nom de ''termes Antoninianes'' (en [[llatí]], ''Thermae Antoninianae''), ja que a l'emperador Marc Aureli Antoní mai se'l va conèixer en vida amb el nom de ''Caracal·la''.
Actualment, les extenses ruïnes d'aquestes [[termes romanes|termes]] són una atracció turística important. El complex termal ocupava unes 13 hectàrees i feia 337 x 328 m (si hi incloem també les [[exedra|exedres]] laterals, 400 m); l'edifici principal, situat al centre nord del recinte, feia 228 m de llarg, 116 m d'ample i uns 38,5 m d'alçada, i podia haver allotjat uns 1.600 usuaris. Només les [[termes de Dioclecià]], obertes gairebé un segle més tard, havien de ser més grans.
Tot el conjunt era més un centre d'oci que no sols una sèrie de sales de bany: les termes de Caracal·la tenien fins i tot una [[biblioteca]] pública, que com les altres de Roma tenia dues sales, l'una per als textos [[grec]]s i una altra per als llatins.
En la trama urbana de la Roma moderna, les restes del complex es troben flanquejades pel Viale delle Terme di Caracalla al nord i a l'est i pel Viale Guido Baccelli al sud i a l'oest.
== Estructura ==
{{Panoràmica|Thermae of Caracalla Panorama.jpg|900px|<center>Vista de les ruïnes de les '''termes de Caracal·la''' (2009)}}
[[Fitxer:Caracalla-Grundriss2.jpg|miniatura|esquerra|Planta del complex termal]]
Aquestes termes consistien en un ''[[frigidarium]]'' central (o sala d'aigua freda) de 55,7 x 24 m, coberta per un sostre de voltes d'aresta de 32,9 m d'alt, un ''[[tepidarium]]'' (sala d'aigua temperada) amb doble piscina doble i un ''[[caldarium]]'' (sala d'aigua calenta) de 35 m de diàmetre, igual com disposaven també de dues [[palestra|palestres]] (gimnasos on es practicava la lluita). L'extrem nord de l'edifici contenia una ''natatio'' o piscina per a practicar-hi la [[natació]]; la piscina, a l'aire lliure, tenia uns miralls de bronze que hi enfocaven la llum del sol per tal de temperar l'aigua. Tot l'edifici es trobava sobre una plataforma de 6 m d'alt, sota la qual hi havia diversos magatzems i sales de servei i els forns per escalfar l'aigua.
[[Fitxer:CaracallaThermae.jpg|miniatura|Reconstrucció ideal de l'interior de les termes en una enciclopèdia alemanya de [[1891]]]]
Les biblioteques estaven situades en unes grans exedres als costats est i oest del complex termal. Tot el mur nord del recinte, voltat per un pòrtic, estava dedicat a botigues. Els espaiosos dipòsits d'aigua, situats al mur meridional, eren alimentats per l'[[aqüeducte]] construït pel [[pretor]] [[Quint Marci Rex (pretor)|Quint Marci Rex]], conducció coneguda com l'''Aqua Marcia''.
Tenien una decoració sumptuosa d'estucs, mosaics, estàtues i columnes, de la qual foren despullades al llarg dels segles, ja des de data primerenca. Encara s'hi conserven grans fragments de [[mosaic]]s, alguns corresponents a la planta superior de l'edifici, que es va ensorrar. Diverses de les gegantesques banyeres de [[marbre]], esculpides en un sol bloc, es van traslladar al centre de Roma per ser usades com a fonts, com les dues que decoren la Piazza Farnese. La seva escultura més famosa, el grup anomenat del ''[[Toro Farnese]]'', es conserva al [[Museu Arqueològic Nacional de Nàpols]], juntament amb la ''Flora'' i l'''[[Hèrcules Farnese|Hèrcules]]''. Vint-i-dues de les seves columnes es troben actualment a l'església de Santa Maria del Trastevere, on es van traslladar al {{segle|XII|s}}.
| |||