Texans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Jeans.jpg|miniatura|Uns '''texans''' típics]]
Els '''texans''' o '''''jeans''''' (de l'anglès ''jeans'' o ''blue jeans''),<ref>Es creu que el nom anglès, ''blue jeans'', és deformació del francès ''bleu de Gênes'', 'blau de Gènova', nom amb què es coneixia la roba feta de denim.</ref> o a voltes "'''vaquers'''", són un tipus de [[pantaló]] fet amb un teixit de [[cotó]] bastant resistent anomenat [[denim]], típicament blau; quant al disseny, el texà es caracteritza per ser llarg i recte, amb [[costura|costures]] vistes, reforços de petits [[rebló|reblons]], presència de cinc [[butxaca|butxaques]] (dues butxaques frontals de biaix, dues de posteriors aplicades i una butxaqueta de rellotge) i baixos rematats amb vora (naturalment, amb costura vista).
Creats el [[1872]] per [[Levi Strauss]], un comerciant jueu estatunidenc d'origen alemany, originalment els texans eren una peça de roba de treball, d'ús circumscrit als EUA, i de disseny bastant balder; però a partir de la dècada de 1950 es començaren a imposar com a peça emblemàtica de moda juvenil, primer als EUA i tot seguit arreu del món, alhora que el disseny tendí a estretir-se.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.4|llengua=castellà|consulta=2 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref> Actualment són un dels tipus de pantaló més populars arreu entre tota mena de grups d'edat i entre ambdós sexes, com a peça informal, de carrer, de temps lliure i, per a alguns, reivindicable en situacions formals.<ref>[http://dhub-bcn.cat/blog/els-primers-jeans-lexposicio-el-cos-vestit Els primers jeans a l'exposició El cos vestit] del [[DHUB]]</ref>
== Cultura ==
Peces similars als texans ja les empraven els mariners genovesos del {{segle|XVII|s}};<ref>Vegeu [http://news.discovery.com/history/first-denim-mystery-solved-italian-art.htm ''Mystery of denim's origins solved by art''].</ref> però no consta pas que hi hagi hagut continuïtat amb la peça actual.
Com hem vist, els texans pròpiament dits nasqueren com a roba de treball per a feines en què calia roba resistent; entre els primers usuaris habituals hi hagué els ''[[cowboy]]s'' i els [[minaire]]s de l'Oest dels EUA, de manera que la peça forma part de la llegenda del ''Far West''. Cap a la primeria del {{segle|XX|s}} els texans eren prou populars entre treballadors industrials i agraris dels EUA, i fins i tot s'usaren com a pantalons de feineig entre tropes estatunidenques.
Als [[Estats Units]], en la [[Dècada del 1950|dècada dels cinquanta]], els joves i adolescents començaren a posar-se texans com a signe d'identitat generacional, forma subtil de protesta inconformista i element inseparable de la cultura del ''[[rock]]''. El fet es considerà una provocació; per exemple, en alguns cinemes no es permetia l'entrada a qui portés texans. En la [[Dècada del 1960|dècada dels seixanta]], els texans guanyaren acceptació i per la [[Dècada del 1970|dècada dels setanta]] s'havien convertit en un article corrent als Estats Units i a l'Europa capitalista, almenys per a vestir informalment. A l'URSS els texans, d'accés prou difícil, simbolitzaven el bloc capitalista, i per això dur-ne havia estat un signe d'inconformisme envers el règim, però a la llarga també s'hi acabaren naturalitzant socialment; a la resta del bloc soviètic aquest procés fou més ràpid.
Els texans han esdevingut una peça unisex per excel·lència. De fet, l'ús de texans per part de les dones fou un dels capítols centrals de la història de la feminització dels pantalons: les noies en texans acostumaren progressivament el gruix de la societat a la idea que les dones, en general, poguessin optar per dur pantalons, en general. Subratllem que al principi, en el període en què eren roba de feineig, els texans de dona duien l'obertura a la cuixa esquerra, com era habitual en tots els models de pantaló per a dona; en transformar-se en peça de moda juvenil, les noies començaren a usar texans d'home, amb [[bragueta]]. Això, al seu torn, contribuí decisivament a normalitzar la bragueta de pantaló per a ús femení. Avui dia hi ha models de texà confeccionats en patrons específicament femenins, tot i que les dones poden optar igualment pels models masculins (que, en la pràctica, són unisex).
Tradicionalment la bragueta dels texans tancava amb botons, com qualsevol mena de pantaló tradicional; posteriorment els botons foren substituïts per [[Cremallera (mecanisme)|cremallera]]. De fet, els texans foren una de les primeres peces de roba d'ús massiu en què s'implantà la cremallera.
Avui dia els texans formen part del fons d'armari gairebé mundial, alhora que han perdut la connotació juvenil; de mitjana cada nord-americà en posseeix set.
Les [[Moda|modes]] han anat imposant diversos tipus de texà: amb la cintura natural, alta o baixa; amb els camals ajustats, rectes o acampanats (o "de pota d'elefant").
Els texans es descoloreixen i desgasten progressivament, i, a diferència d'altres menes de pantaló, això forma part de les característiques més preuades; als anys seixanta i setanta els texans desgastats i descolorits eren motiu d'orgull. D'ací han derivat, a partir dels anys vuitanta, tendències com el [[rentat a la pedra]], que indueix la descoloració prematura i fins i tot afecta la integritat del teixit. Això, al seu torn, ha propiciat la moda dels texans estripats o fets esquinçalls.
Avui dia molts texans es confeccionen en denim elasticitzat, cosa que els fa encara més ajustats al cos que els texans estrets o ajustats tradicionals (alhora que més còmodes).
D'altra banda, avui dia el disseny del texà en molts casos tendeix a influir el tall d'altra mena de models de pantaló informal, sobretot quan s'hi apliquen teixits elasticitzats.
== Cintura ==
Segons la forma del cos, la cintura del texà és determinant.
Linha 36 ⟶ 35:
== Models ==
* '''Skinny''' (''magre'') o '''jeans de tub''', '''jeans afusat''' o '''cigarret'''
Linha 80 ⟶ 78:
== Fabricants ==
La marca de pantalons texans per excel·lència és ''Levi's'' ([[Levi Strauss & Co.]]), no debades fundada per [[Levi Strauss]]. Tot i això, n'hi ha més fabricants clàssics, com ara ''Lee'' i ''Wrangler''. Marques, totes aquestes, molt populars arreu del món.
A l'Estat espanyol, durant els anys seixanta i setanta predominaven de molt texans confeccionats per companyies locals; hi destacà la marca ''Lois''. Les marques estatunidenques no hi foren accessibles fins entorn de 1981, i llavors s'hi imposaren.
▲La marca de pantalons texans per excel·lència és ''Levi's'' ([[Levi Strauss & Co.]]), no debades fundada per [[Levi Strauss]]. Tot i això, n'hi ha més fabricants clàssics, com ara ''Lee'' i ''Wrangler''. Marques, totes aquestes, molt populars arreu del món.
En l'actualitat hi ha moltes marques especialitzades en texans, i fins i tot les companyies de moda més exclusives en fan de cars, com és el cas de ''Diesel'' i ''G-Star Raw''.
▲A l'Estat espanyol, durant els anys seixanta i setanta predominaven de molt texans confeccionats per companyies locals; hi destacà la marca ''Lois''. Les marques estatunidenques no hi foren accessibles fins entorn de 1981, i llavors s'hi imposaren.
▲En l'actualitat hi ha moltes marques especialitzades en texans, i fins i tot les companyies de moda més exclusives en fan de cars, com és el cas de ''Diesel'' i ''G-Star Raw''.
== Curiositat legal ==
El 10 de febrer de [[1999]] el Tribunal Suprema d'Apel·lació italià, de [[Roma]], va absoldre un reu de [[violació]] argumentant que els pantalons texans no es poden treure sense consentiment del que els porta. El 28 de novembre de [[2001]], el [[Tribunal de Cassació]] revocà la sentència anterior, condemnà el reu i establí que portar texans no impedeix pas una violació.
| |||