Corts de Barcelona (1632): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Complement directe |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 2:
Les '''Corts de Barcelona de 1632''' són la continuació de les [[Corts de Barcelona (1626)|inconcluses de 1626]] i no compten com a tals. Convocades pel rei [[Felip IV de Castella]] varen ser presidides, per delegació, pel [[Cardenal-Infant Ferran d'Àustria]]. Era [[President de la Generalitat de Catalunya|President de la Generalitat]] en [[Pere Antoni Serra (bisbe)|Pere Antoni Serra]]. Es varen obrir el [[18 de maig]] de [[1632]] i es varen tornar a paralitzar el [[8 de juny]] de [[1632]] davant d'un dissentiment de la ciutat de [[Barcelona]]. Les Corts, prorrogades el [[24 d'octubre]], mai varen ser clausurades.<ref>{{ref-llibre| pàgines =pàg.396|títol= Hidalguia. La revista de genealogia, nobleza y armas |data=1982|url=http://books.google.cat/books?id=JtZ_XZOxAnMC&pg=PA396}}</ref>
Les anteriors Corts varen quedar interrompudes, sense acord i lluny d'acceptar el [[Unió d'Armes|pla proposat]] pel [[comte-duc d'Olivares]]. En aquella ocasió, l'error de la corona fou intentar aprovar el seu programa amb excessiva pressa. Aquest cop volien donar tot el temps que fos necessari per decidir. Però el rei, completament involucrat en diversos fronts, no podia estar present i va delegar la presidència en el seu germà el cardenal-infant Ferran, [[lloctinent de Catalunya]] des del [[3 de maig]] de [[1632]]. Els catalans no estaven d'acord amb la proposta, però un intens enfrontament d'Olivares amb les ciutats va permetre convèncer els diputats. La investidura va ser el [[18 de maig]] de [[1632]] i [[Felip IV de Castella|Felip IV]] i [[comte-duc d'Olivares|Olivares]] varen marxar immediatament a Madrid.<ref name="elliott">{{ref-llibre| títol= La rebelión de los catalanes: un estudio sobre la decadencia de España (1598-1640) |autor= John Huxtable Elliott|coautors= Rafael Sánchez Mantero |editor =Siglo XXI de España Editores|data= 1999 |isbn= 9788432302695 |url=http://books.google.cat/books?id=eyo4s212_L0C&dq=%22cortes+de+barcelona%22+1626&hl=ca&source=gbs_navlinks_s| pàgines =pàgs. 246-248}}
Prèviament, la decisió de realitzar les Corts a Barcelona va suposar-li la ciutat un préstec de 110.000 lliures per a les despeses del viatge reial a retornar abans d'acabar les Corts. S'oferia com a garantia les rendes de tot el patrimoni reial a Catalunya.<ref>{{ref-llibre| títol= La rebelión de los catalanes: un estudio sobre la decadencia de España (1598-1640) |autor= John Huxtable Elliott|coautors= Rafael Sánchez Mantero |editor =Siglo XXI de España Editores|data= 1999 |isbn= 9788432302695|url=http://books.google.cat/books?id=eyo4s212_L0C&dq=%22cortes+de+barcelona%22+1626&hl=ca&source=gbs_navlinks_s| pàgines = pàg. 243}}</ref>
Línia 12:
Un cop les corts es varen tornar a bloquejar, el [[comte-duc d'Olivares]] mira de trobar una solució perquè no vol renunciar a la [[Unió d'Armes]]. El comte-duc convoca al [[lloctinent de Catalunya|virrei]], el [[Dalmau III de Queralt|comte de Santa Coloma]], a [[Madrid]] per traçar un pla per posar fi a aquesta situació. Decideixen que la propera convocatòria seria a [[Montblanc]], escollida pel seu difícil accés, i es determina fer-les el [[15 d'abril]] de [[1640]]. Olivares no volia que es tornés a repetir un espectacle com el de les dues anteriors. Va escriure-li al virrei ''"Lo de las cortes es negocio que no conviene tratar en ellas de más que del remedio del gobierno sin plegarias"''. La idea [[absolutista]] de la corona i del comte-duc, responsable de les mesures de canvi, significaven tirar endavant un programa que reduiria el poder de les corts, assimilant-les a les [[corts castellanes]] i obtenir una aportació més gran dels catalans a les necessitats militars.
La convocatòria de les corts de 1640 hauria donat per acabades automàticament les '''corts de Barcelona (1632)''' i això donaria el dret a la ciutat de Barcelona a exigir el cobrament de totes les rendes de la corona a Catalunya (garantia del préstec fet al rei). Això i els esdeveniments a Catalunya del [[1640]] que varen acabar en la [[guerra dels Segadors]] van fer que aquestes Corts no s'arribessin a convocar.<ref>{{ref-llibre| títol= La rebelión de los catalanes: un estudio sobre la decadencia de España (1598-1640) |autor= John Huxtable Elliott|coautors= Rafael Sánchez Mantero |editor =Siglo XXI de España Editores|data= 1999 |isbn= 9788432302695 | pàgines =pàg. 345-346 |url=http://books.google.cat/books?id=eyo4s212_L0C&dq=%22cortes+de+barcelona%22+1626&hl=ca&source=gbs_navlinks_s}}
== Referències ==
| |||