Traqueobionts: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 49:
== Origen dels cormòfits ==
[[Fitxer:Rhynia stem.jpg|miniatura|Tall tranversal del fòssil ''[[Rhynia]]'']]
Les últimes evidències porten a postular que [[algues verdes]], [[briofitins]] i [[planta vascular|plantes vasculars]] formen una gran [[filogènia|línia filogenètica]], ja que mostren força coincidències bàsiques: [[fotosíntesi|pigments fotosintètics]], [[polisacàrid]] de reserva ([[midó]]) i existència de [[cel·lulosa]] a la [[paret cel·lular]]. Probablement, els cormòfits es van originar a partir d'una alga verda del tipus de les ''Charales'', en una època climàticament favorable (clima càlid i humit i baixa [[radiació ultraviolada]]). Els primers cormòfits documentats són ''[[Rhynia]]'' i ''[[Cooksonia]]'' d'uns 410 milions d'anys d'antiguitat (final del [[Silurià]]). Se sospita, doncs, que els cormòfits es van originar fa uns 450 o 500 milions d'anys.
== Sistemàtica ==
Malgrat que des del punt de vista sistemàtic no hi ha un total consens, el cert és que la majoria de botànics [[espermatòfit|fanerogamistes]] experts en [[sistemàtica]] vegetal segueixen mantenint-se dins la [[taxonomia]] clàssica (vegeu els projectes mundials [http://www.catalogueoflife.org ''Catalogue of life: Species 2000 and the Integrated Taxonomic Information System (ITIS)'']i [http://www.gbif.org/ ''Global Biodiversity Information (GBIF)'']) enfront dels més moderns, però canviants i incomplets del projecte [http://www.tolweb.org/tree/ ''Tree of Life'']. La sistemàtica següent és la més consensuada en l'actualitat:
* '''Plantes vasculars amb [[Espora (vegetal)|espores]]'''
**''[[Equisetophyta]]'' ~ [[cua de cavall]]
**''[[Lycopodiophyta]]'' ~ [[licopodi]]s
Línia 60:
**''[[Pteridophyta]]'' ~ [[falguera|falgueres]]
* '''Plantes vasculars amb llavors - Superdivisió ''[[Spermatophyta]]'''''
**''[[Pinophyta]]'' ~ [[conífera|coníferes]] i [[araucària|araucàries]]
**''[[Cycadophyta]]'' ~ [[cica|ciques]]
Línia 68:
== El cicle biològic ==
En les plantes vasculars, el [[cicle biològic]] és bàsicament el mateix per a tots els grups i sempre hi ha una [[alternança de generacions]], amb predomini de l'[[esporòfit]], el qual té estructura cormofítica, mentre que el [[gametòfit]] és d'estructura tal·lofítica. A la vegada, també hi ha alternança de fases nuclears ([[diploide]]/[[haploide]]) i de tipus de reproducció ([[sexual]]/[[asexual]]).
▲En les plantes vasculars, el [[cicle biològic]] és bàsicament el mateix per a tots els grups i sempre hi ha una [[alternança de generacions]], amb predomini de l'[[esporòfit]], el qual té estructura cormofítica, mentre que el [[gametòfit]] és d'estructura tal·lofítica. A la vegada, també hi ha alternança de fases nuclears ([[diploide]]/[[haploide]]) i de tipus de reproducció ([[sexual]]/[[asexual]]).
Des del punt de vista evolutiu, l'alternança de dos individus diferents comporta la possibilitat de dues estratègies biològiques ben diferenciades: per un costat un esporòfit amb gran capacitat de supervivència, colonització, disseminació i, per l'altra, un gametòfit que optimitza al màxim la reproducció sexual. El fet que l'organisme adaptat al medi terrestre sigui precisament el de fase diploide, ha implicat una major plasticitat i més possibilitats en el procés de l'[[evolució adaptativa]].
Linha 80 ⟶ 79:
# '''Les gimnospermes primitives''', tenen una micròspora (o gra de [[pol·len]]) que formarà un '''[[tub pol·línic]] fixador''' i produeix [[espermatozoide]]s. Un d'aquests espermatozoides s'uneix amb una [[ovocèl·lula]] per formar el [[zigot]], que es transformarà en un [[embrió]] ('''fecundació simple'''). Després de la [[fecundació]], el primordi seminal és dispersat, però en aquest cas l'embrió no entra en [[dormició]] motiu pel qual se la considera una llavor "primitiva". Apareixen unes [[flor]]s rudimentàries amb una mena de [[carpel]]s i [[estam]]s. Formen aquest tipus gimnospermes primitives com els ''[[Ginkgo]]'' i les ''[[Cycas]]''.
# '''Les gimnospermes avançades''', amb fecundació mitjançant cèl·lules (o nuclis) espermàtiques, conduïdes fins als arquegonis del megaprotal·lus per un '''tub pol·línic transportador''' (amb [[sifonogàmia]]). Després de la fecundació (també simple), el primordi seminal madura i l'embrió entra en dormició (llavor "veritable"). Apareix un '''endosperma primari'''. Tenen aquesta mena de cicle la major part de les gimnospermes actuals.
# '''Les angiospermes''', disposen d'un [[carpel]] tancat o [[pistil]] com a òrgan de protecció dels primordis seminals. El pistil comprèn típicament un [[estigma]], preparat per a rebre, filtrar i facilitar el creixement dels tubs pol·línics. Apareixen l'anomenada '''doble fecundació''' (els dos nuclis espermàtics són funcionals) i l''''endosperma secundari''' que és un teixit 3n de reserva format de nou a partir de la unió d'un nucli espermàtic amb el nucli secundari del [[sac embrionari]]. A partir del pistil es forma un [[fruit]] que pot ser transportat per animals a llargues distàncies, o bé obrir-se per lliurar les llavors que conté.
Per norma general, al llarg d'aquests cinc nivells evolutius, els gametòfits perden autonomia i es fan progressivament petits (es redueixen a poques cèl·lules, i a la pràctica deixen d'existir com a individus) i es concentren en la reproducció sexual; les espores perden la missió de disseminació i de resistència. És especialment significativa l'aparició del primordi seminal i de la llavor, que representa l'encavalcament de dues generacions, 2n i n. Tot plegat fa que, al final, es dissemina un embrió en fase latent i amb reserves noves.
A més, aquests cinc nivells corresponen a tres modificacions adaptatives. Dos d'aquests passos (heterospòria i desaparició dels espermatozoides) s'han donat més d'un cop en l'evolució, paral·lelament en organismes no emparentats, i per això no delimiten grups filogenètics, sinó només nivells adaptatius (pteridòfits isosporis en contrast amb els heterosporis; gimnospermes primitives en contrast amb les derivades). El darrer pas evolutiu, l'aparició del primordi seminal, de la llavor, del pistil i el fruit, s'han donat un sol cop en l'evolució i, per això, delimiten grups amb sentit sistemàtic, suposadament [[monofilètic]]s: els espermatòfits i [[magnoliofitins]].
| |||