Hipòcrates: diferència entre les revisions

66 octets eliminats ,  fa 1 any
m
neteja i estandardització de codi
m (Tipografia)
m (neteja i estandardització de codi)
'''Hipòcrates''' ([[grec antic|grec]]: Ἱπποκράτης, ''Hipokrates''; nascut cap al [[460 aC]] i mort cap al [[370 aC]]) fou un [[metge]] [[grecs|grec]] del [[segle de Pèricles]] ([[Grècia clàssica]]). És considerat una de les figures més destacades de la [[història de la medicina]] i conegut com «el pare de la medicina»{{sfn|Craik|2018|p=221}} en reconeixement de les seves contribucions duradores a aquesta disciplina com a fundador de l'escola que porta el seu nom. Aquesta escola intel·lectual revolucionà la [[medicina de l'antiga Grècia]], separant-la dels altres camps amb els quals se l'havia associat tradicionalment ([[teúrgia]] i [[filosofia]]) i convertint-la en una veritable professió.{{sfn|Garrison|1966|p=92 i 93}}{{sfn|Nuland|1988|p=5}}
 
Tanmateix, els èxits dels escriptors del [[corpus hipocràtic]], els practicants de la medicina hipocràtica i les accions del mateix Hipòcrates se solen confondre. Per tant, no se sap gaire cosa sobre el que Hipòcrates pensava, escrigué i féu realment. Malgrat aquesta indefinició, Hipòcrates és representat sovint com l'epítom del metge antic. En concret, se li atribueix un gran progrés en l'estudi sistemàtic de la [[medicina clínica]], reunint el coneixement mèdic d'escoles anteriors, i prescrivint la pràctica dels metges per mitjà del [[jurament hipocràtic]] i altres obres.{{sfn|Garrison|1966|p=92 i 93}}<ref> {{Harvnb|Garrison|1966|p=96}} </ref>
 
== Biografia ==
[[Fitxer:Kos Asklepeion.jpg|miniatura|''[[Asklepieion]]'' a [[Kos]]]]
Els historiadors accepten que Hipòcrates nasqué a voltants de l'any 460 aC a l'illa [[Grècia|grega]] de [[Kos]] (Cos), i que esdevingué un cèlebre metge i professor de medicina. Tanmateix, altres dades biogràfiques sobre ell probablement són incorrectes (''vegeu la secció de [[#llegendes|Llegendes]]'').<ref name=nuland4> {{Harvnb|Nuland|1988|p=4}} </ref> [[Sorà d'Efes el Jove|Sorà d'Efes]], un [[ginecologia|ginecòleg]] grec del segle II, més de cinc segles després de la seva mort,<ref name=BCE>{{Harvnb|Britannica|2006}} </ref> fou el primer biògraf d'Hipòcrates i és la font de gran part de les dades sobre la seva persona, com per exemple la data del seu naixement.{{efn|Sorà esmenta un '''Istòmac''' (''Istomachus'', {{polytonic|Ἰστόμαχος}}) com autor d'una obra titulada {{polytonic|Ἱπποκράτους αἵρεσις}} (en català 'L'Escola d'Hipòcrates') en la que diu que el famós metge nasqué l'any de l'[[olimpíada]] 80 (''Soranus'', ''Vit. Hippocr''.).}} També se'n pot trobar informació als escrits d'[[Aristòtil]], ({{segle|IV|-}}), al [[Suides]] ([[ca.]] {{segle|X}}) i a les obres de [[Joan Tzetzes]] ({{segle|XII}}).{{sfn|Garrison|1966|p=92 i 93}}<ref name=nuland7> {{Harvnb|Nuland|1988|p=7}} </ref>
 
Sorà escrigué que el pare d'Hipòcrates era [[Heràclides Escolapi]], també metge; la seva mare era Praxítela, filla de Tizane. Els dos fills d'Hipòcrates, [[Tèssal (metge)|Tèssal]] i [[Dracó (metge)|Dracó]], i el seu gendre, [[Polibi (metge)|Polibi]], eren alumnes seus. Segons [[Galè]], un metge posterior, Polibi fou l'autèntic successor d'Hipòcrates, mentre que Tèssal i Dracó tingueren cadascun un fill anomenat Hipòcrates.<ref name=adams19> {{Harvnb|Adams|1891|p=19}} </ref><ref name=mar66> {{Harvnb|Margotta|1968|p=66}} </ref>
 
Segons Sorà, Hipòcrates aprengué medicina del seu pare i el seu avi, i estudià altres matèries amb [[Demòcrit d'Abdera]] i [[Gòrgies de Leontins|Gòrgies]]. Hipòcrates estudià probablement a l'''[[asklepieion]]'' de [[Kos]], i rebé lliçons del metge [[Tràcia|traci]] [[Heròdic de Selímbria]]. L'única menció contemporània d'Hipòcrates és al diàleg de [[Plató]] ''[[Diàleg de Protàgores|Protàgores]]'', en què el filòsof el descriu com a «Hipòcrates de Kos, l'Asclepíade».<ref name=marti86>{{Harvnb|Martí-Ibáñez|1961|p=86–87}}</ref><ref name=plato> {{Harvnb|Plató|380 aC}} </ref> Hipòcrates ensenyà i practicà la medicina durant tota la vida, viatjant com a mínim fins a [[Tessàlia]], [[Tràcia]] i el [[mar de Màrmara]].<ref name=mar66> {{Harvnb|Margotta|1968|p=66}} </ref> Probablement morí a [[Làrissa (Tessàlia)|Làrissa]] a l'edat de 83 o 90 anys, tot i que segons algunes fonts superà de llarg els 100 anys; hi ha diferents relats sobre la seva mort.<ref name=mar66> {{Harvnb|Margotta|1968|p=66}} </ref>
 
== Teoria hipocràtica ==
| align = right
| quote = «No és, doncs, ni divina ni més sagrada que les altres malalties, sinó que té una causa natural que l'origina, com altres malalties. Els homes consideren la seva naturalesa i causa com a divines per ignorància i astorament…»
| source = ''Sobre la malaltia sagrada''<ref> {{Harvnb|Plató|400 aC}} </ref>
}}
Hipòcrates és considerat el primer metge que rebutjà les supersticions, llegendes i creences que assenyalaven les forces sobrenaturals o divines com a causa de les malalties. Els deixebles de [[Pitàgores]] el consideraren com l'home que uní la filosofia i la medicina.<ref name="philosophy"> {{Harvnb|Adams|1891|p=4}}</ref> Separà la disciplina de la medicina de la religió, creient i argumentant que la malaltia no era un càstig infligit pels [[mitologia grega|déus]], sinó la conseqüència de factors ambientals, la dieta i els hàbits de vida. De fet, no hi ha ni una sola menció d'una malaltia mística en tot el Corpus Hipocràtic. Tanmateix, Hipòcrates sí que treballà amb moltes conviccions basades en el que avui en dia se sap que era una [[anatomia]] i una [[fisiologia]] incorrectes, com per exemple l'[[humorisme]].<ref name="jones11"> {{Harvnb|Jones|1868|p=11}}</ref><ref name="nuland8"> {{Harvnb|Nuland|1988|p=8–9}} </ref><ref name="garrison9394"> {{Harvnb|Garrison|1966|p=93–94}}</ref>
 
Les escoles de medicina de l'antiga Grècia estaven dividides respecte a com s'havien de tractar les malalties. D'una banda, l'escola [[Cnidos|cnídia]] es concentrava en el diagnòstic. La medicina de l'època d'Hipòcrates gairebé no sabia res sobre l'anatomia i la fisiologia humanes, a causa del [[tabú]] grec que prohibia la dissecció d'humans. Per tant, l'escola cnídia no aconseguia determinar quan una malaltia provocava molts conjunts de símptomes diferents.<ref name="adams15"> {{Harvnb|Adams|1891|p=15}} </ref> D'altra banda, l'escola hipocràtica o [[kos|koana]] tingué més èxit aplicant [[diagnòstic]]s generals i tractaments passius. Es concentrava en la cura del pacient i el [[prognosi|pronòstic]], no en el diagnòstic. Era capaç de tractar malalties de manera eficaç i permeté un gran desenvolupament en la pràctica clínica.<ref name="margotta67"> {{Harvnb|Margotta|1968|p=67}} </ref><ref>{{Harvnb|Leff|Leff|1956|p=51}} </ref>
 
La medicina hipocràtica i la seva filosofia s'allunyen bastant de la medicina actual, en què el metge cerca un diagnòstic específic i un tractament especialitzat, tal com ho promovia l'escola cnídia. Aquest canvi en el pensament mèdic des del temps d'Hipòcrates ha provocat dures crítiques al llarg dels últims dos mil·lennis, sent la passivitat del tractament hipocràtic l'objecte de les denúncies especialment crítiques; per exemple, el metge [[França|francès]] M. S. Houdart es referí al tractament hipocràtic com «una meditació sobre la mort».<ref name="jones1213"> {{Harvnb|Jones|1868|p=12–13}} </ref>
 
=== Humorisme i crisi ===
{{principal|Humorisme}}
L'escola hipocràtica sostenia que la malaltia era el resultat d'un desequilibri al cos dels [[quatre humors]], uns fluids que en bona salut es trobaven naturalment en una proporció igual ("pepsi").<ref name="garrison99"> {{Harvnb|Garrison|1966|p=99}} </ref> Quan els quatre humors (la [[sang]], la [[bilis negra]], la [[bilis groga]] i la [[flegma]]) es desequilibraven ("discràsia", o mala mescla), l'individu emmalaltia i romania malalt fins que es recuperava l'equilibri. La teràpia hipocràtica es concentrava en restaurar aquest equilibri: per exemple, es creia que prendre [[cítric]]s era beneficiós quan hi havia un excés de flegma.<ref name="boylan"> {{Harvnb|Boylan|2006}} </ref>
 
Un altre concepte important en la medicina hipocràtica és el de crisi, un moment en el curs de la malaltia en què o bé la malaltia començava a triomfar i el pacient sucumbia a la mort, o bé passava tot el contrari, i els processos naturals permetien la recuperació del pacient. Després d'una crisi es podia produir una recaiguda, i després una nova crisi decisiva. Segons aquesta doctrina, les crisis tendeixen a produir-se en dies crítics, que se suposava que eren un temps fix després de contreure la malaltia. Si la crisi es produïa lluny d'un dia crític, es podia esperar una recaiguda. Galè creia que aquesta idea començà amb Hipòcrates, tot i que és possible que el precedís.<ref name="jones464859"> {{Harvnb|Jones|1868|p=46,48,59}} </ref>
 
[[Fitxer:HippocraticBench.png|miniatura|Dibuix d'un [[banc hipocràtic]], d'una edició [[Bizanci|bizantina]] del segle II de l'obra de [[Galè]].]]
La medicina hipocràtica era humil i passiva. L'enfocament terapèutic es basava en el poder curatiu de la natura (''[[vis medicatrix naturae]]'' en [[llatí]]). Segons aquesta doctrina, el cos conté dins seu el poder de tornar a equilibrar els quatre humors i curar-se a si mateix (''physis'').<ref name=garrison99/> La teràpia hipocràtica es concentrava simplement en facilitar aquest procés natural. Per fer-ho, Hipòcrates creia que el repòs i la immobilització eren de gran importància.<ref name="margotta73">{{Harvnb|Margotta|1968|p=73}}</ref> En general, la medicina hipocràtica era molt gentil amb el pacient; el tractament era suau i destacava la importància de mantenir el client net i estèril. Per exemple, només es feia servir aigua neta o vi per les ferides, tot i que un tractament sec era preferible. A vegades es feien servir [[liniment]]s balsàmics.<ref name="garrison98"> {{Harvnb|Garrison|1966|p=98}} </ref>
 
Hipòcrates era contrari a administrar drogues i emprendre un tractament especialitzat que pogués revelar-se equivocat; per tant, un diagnòstic generalitzat era seguit per una teràpia generalitzada.<ref name="garrison98"/><ref name="sing35"> {{Harvnb|Singer|Underwood|1962|p=35}} </ref> Tanmateix, en determinades ocasions utilitzava drogues potents.<ref name="britannica"> {{Harvnb|Encyclopedia Britannica|1911}} </ref> Aquest enfocament passiu era molt reeixit a l'hora de tractar xacres relativament simples, com ara ossos trencats, que requerien [[tracció (ortopèdia)|tracció]] per estirar el sistema esquelètic i alleujar la pressió a la zona lesionada. Es feien servir el [[banc hipocràtic]] i altres enginys amb aquests fins.
 
Un dels punts forts de la medicina hipocràtica és la importància que donava al [[prognosi|pronòstic]]. En temps d'Hipòcrates, la teràpia medicinal era bastant immadura, i sovint el millor que podien fer els metges era avaluar una malaltia i deduir-ne el curs més probable basant-se en les informacions recollides en històries de cas detallades.<ref name="garrison9394"/><ref name="garrison97">{{Harvnb|Garrison|1966|p=97}} </ref>
 
=== Professionalisme ===
[[Fitxer:Ancientgreek surgical.jpg|miniatura|Una sèrie d'útils quirúrgics de l'antiga Grècia. A l'esquerra hi ha un [[trepà]] i a la dreta un conjunt d'[[escalpel]]s. La medicina hipocràtica feia un bon ús d'aquestes eines.<ref name="adams17"> {{Harvnb|Adams|1891|p=17}} </ref>]]
La medicina hipocràtica destacava pel seu estricte professionalisme, la disciplina i la pràctica rigorosa.<ref name="garrison"> {{Harvnb|Garrison|1966}}</ref> L'obra hipocràtica ''Sobre el metge'' recomana que els metges sempre fossin ben polits, honestos, tranquils, comprensius i seriosos. El metge hipocràtic parava especial atenció a tots els aspectes de la seva pràctica: seguia especificacions detallades per «la il·luminació, el personal, els instruments, el posicionament del pacient i les tècniques d'embenatge i ferulització» a l'antiga [[sala d'operacions]].<ref name="margotta64"> {{Harvnb|Margotta|1968|p=64}} </ref> Fins i tot es mantenia les [[ungla|ungles]] a una llargada precisa.<ref name="rutkow24"> {{Harvnb|Rutkow|1993|p=24–25}} </ref>
 
L'escola hipocràtica donava importància a les doctrines clíniques d'observació i documentació. Aquestes doctrines dicten que els metges han d'enregistrar els seus descobriments i mètodes medicinals de manera molt clara i objectiva, per tal que aquests registres es puguin transmetre i ser utilitzats per altres metges.<ref name="margotta66"> {{Harvnb|Margotta|1968|p=66}} </ref> Hipòcrates anotava regularment i de manera precisa molts símptomes, incloent-hi la complexió, el pols, la febre, el dolor, els moviments i l'excreció.<ref name="garrison97"/> Es diu que mesurava el pols dels pacients quan preparava una història de cas per saber si el pacient mentia.<ref name="marti88"> {{Harvnb|Martí-Ibáñez|1961|p=88}} </ref> Hipòcrates estengué les observacions clíniques a la història familiar i l'ambient.<ref name="margotta68"> {{Harvnb|Margotta|1968|p=68}} </ref> Garrison apuntà que la medicina deu a Hipòcrates l'art de la inspecció i l'observació clíniques.<ref name="garrison9394"/> Per aquest motiu, potser resulta més correcte anomenar-lo el "Pare de la Medicina ''Clínica''".<ref> {{Harvnb|Leff|Leff|1956|p=45}} </ref>
 
=== Dietètica ===
== Contribucions directes a la medicina ==
[[Fitxer:ClubbingFingers1.jpg|miniatura|Dits amb acropàquia en un pacient amb [[síndrome d'Eisenmenger]]; descrita per primera vegada per Hipòcrates, l'acropàquia també és coneguda amb el nom de «dits hipocràtics».]]
Hipòcrates i els seus seguidors foren els primers a descriure moltes malalties i trastorns mèdics. Se li atribueix la primera descripció de l'[[acropàquia]], un senyal de diagnòstic important en la malaltia pulmonar supurativa crònica, el [[càncer de pulmó]] i la [[cardiopatia cianòtica]]. Per aquest motiu, a vegades hom es refereix a l'acropàquia com a "dits hipocràtics".<ref name="schwartz"> {{Harvnb|Schwartz|Richards|Goyal|2006}} </ref> Hipòcrates també fou el primer metge a descriure la [[fàcies hipocràtica]] a ''Prognosi''. És cèlebre l'al·lusió de [[Shakespeare]] a aquesta descripció quan escriu sobre la mort de [[Falstaff]] a l'Acte II, Escena iii de l'obra ''[[Enric V (obra de teatre)|Enric V]]''.{{efn|La citació exacta és ''for his nose was as sharp as a pen'', 'car tenia el nas afilat com una ploma'. A l'època de Shakespeare, les plomes d'escriure s'havien de mantenir ben afilades, i aquesta és una curiosa metàfora per descriure l'aspecte d'una persona amb rostre hipocràtic.}}<ref name="sing40">{{Harvnb|Singer|Underwood|1962|p=40}} </ref><ref name="margotta70"> {{Harvnb|Margotta|1968|p=70}} </ref>
 
Hipòcrates començà a classificar les malalties en [[malaltia aguda|agudes]], [[malaltia crònica|cròniques]], [[endèmia|endèmiques]] i [[epidèmia|epidèmiques]], i a utilitzar termes com ara «exacerbació», «[[recaiguda]]», «resolució», «crisi», «[[paroxisme]]», «pic» i «[[convalescència]]», termes que encara tenen un ús destacat.<ref name="garrison97"/><ref name="mart90"> {{Harvnb|Martí-Ibáñez|1961|p=90}} </ref> Una altra de les grans contribucions d'Hipòcrates són les seves descripcions de la simptomatologia, els descobriments físics, el tractament quirúrgic i el pronòstic de l'[[empiema|empiema toràcic]] (una [[supuració]] del revestiment de la cavitat toràcica). Els seus ensenyaments encara són rellevants pels estudiants de [[pulmonologia]] i cirurgia d'avui en dia.<ref name="major"> {{Harvnb|Major|1965}} </ref> Hipòcrates fou el primer [[cirurgia cardiotoràcica|cirurgià toràcic]] de qui es té constància, i els seus descobriments encara són vàlids.<ref name="major"> {{Harvnb|Major|1965}} </ref>
 
L'escola hipocràtica de medicina descrivia bé les malalties del [[recte (anatomia)|recte]] humà i el seu tractament, malgrat la pobra teoria de la medicina de l'escola. Per exemple, les [[hemorroides]], tot i que es creia que eren provocades per un excés de bilis i flegma, eren tractades pels metges hipocràtics de maneres relativament avançades.<ref name="johann11"> {{Harvnb|Jóhannsson|2005|p=11}} </ref><ref name="jani"> {{Harvnb|Jani|2005|p=24–25}} </ref> La [[cauterització]] i l'[[excisió]] són descrites al corpus hipocràtic, juntament amb els mètodes preferits: [[lligadura (medicina)|lligar]] les hemorroides i assecar-les amb una planxa calenta. També s'hi suggereixen altres tractaments, com l'aplicació de diversos ungüents.<ref name="johann12"> {{Harvnb|Jóhannsson|2005|p=12}} </ref><ref name="book"> {{Harvnb|Mann|2002|p=1, 173}}</ref> Avui en dia, el seu tractament encara inclou cremada, estrangulació i excisió.<ref name="johann11"/> A més, alguns dels conceptes fonamentals de la [[proctoscòpia]] descrits al corpus encara es fan servir;<ref name="johann11"/><ref name="jani"/> per exemple, els usos de l'[[espècul]] rectal són explicats al corpus hipocràtic.<ref name="jani"/> Aquesta és la referència més antiga coneguda a l'[[endoscòpia]].<ref> {{Harvnb|Shah|2002|p=645}} </ref><ref> {{Harvnb|NCEPOD|2004|p=4}} </ref>
 
== Corpus hipocràtic ==
{{principal|Corpus hipocràtic}}
[[Fitxer:HippocraticOath.jpg|miniatura|esquerra|Manuscrit [[Imperi Romà d'Orient|romà d'Orient]] del Jurament en forma de [[creu]] (s. XII).]]
El corpus hipocràtic (en llatí, ''Corpus Hippocraticum'') és una col·lecció d'unes setanta obres mèdiques primitives de l'antiga Grècia escrites en [[dialecte jònic|grec jònic]]. No s'ha aclarit definitivament si l'autor del corpus fou el mateix Hipòcrates,<ref name="singer27"> {{Harvnb|Singer|Underwood|1962|p=27}} </ref> però és probable que els volums fossin creats pels seus estudiants i deixebles.<ref name="hanson"> {{Harvnb|Hanson|2006}} </ref> A causa de la varietat de temes, estils d'escriptura i data aparent de creació, els estudiosos creuen que el corpus hipocràtic no podria haver estat escrit per una sola persona (Ermerins n'assenyala dinou autors diferents<ref name="britannica"/>). A l'antiguitat, el Corpus era atribuït a Hipòcrates, i els seus ensenyaments seguien generalment els principis del metge grec, de manera que el Corpus acabà duent el seu nom. En realitat, podrien ser les restes d'una biblioteca de Kos o una col·lecció compilada al {{segle|III|-}} a [[Alexandria]].<ref name="marti86"/><ref name="margotta64"/>
 
El corpus hipocràtic conté llibres de text, lliçons, recerca, notes i assajos filosòfics sobre diversos temes mèdics, en cap ordre concret.<ref name="singer27"/><ref name="rutkow23"> {{Harvnb|Rutkow|p=23}} </ref> Aquestes obres foren escrites per públics diferents, tant especialistes com no experts, i a vegades estaven redactades des de punts de vista oposats; es poden veure contradiccions importants entre diferents obres del corpus.<ref name="sing28"> {{Harvnb|Singer|Underwood|1962|p=28}} </ref> Entre els tractats del corpus destaquen ''[[Jurament Hipocràtic|El jurament hipocràtic]]'', ''El llibre dels pronòstics'', ''Sobre el règim en les malalties agudes'', ''Aforismes'', ''Sobre els aires, les aigües i els llocs'', ''Instruments de reducció'', ''Sobre la malaltia sagrada'', etc.<ref name="britannica"/>
 
=== Jurament hipocràtic ===
{{principal|Jurament hipocràtic}}
El [[jurament hipocràtic]], un document seminal de l'[[ètica]] de la pràctica mèdica, fou atribuït a Hipòcrates a l'antiguitat, tot i que noves informacions indiquen que podria haver estat escrit després de la seva mort. Aquest és probablement el document més cèlebre del corpus hipocràtic. Recentment s'ha posat en dubte l'autenticitat de l'autor del document. Tot i que avui en dia el jurament només s'utilitza rarament en la seva forma original, serveix de base per altres [[jurament]]s i lleis similars que defineixen les bones pràctiques i morals mèdiques. Els llicenciats en medicina que estan a punt de començar la pràctica mèdica fan aquest jurament.<ref name="marti86"/><ref name="jones217"> {{Harvnb|Jones|1868|p=217}} </ref><ref>{{ref-llibre |cognom= Sutcliffe |nom= Jenny |cognom2= Duin |nom2= Nancy | títol= Historia de la Medicina |editorial= Blume |lloc= Barcelona |data= 1993 |isbn= 84-8076-010-9}}</ref>
 
== Llegat ==
Està molt estesa la visió d'Hipòcrates com a "Pare de la Medicina".<ref name="hanson"/> Les seves contribucions revolucionaren la pràctica de la medicina. Tanmateix, després de la seva mort el progrés s'estancà.<ref name="garrison100">{{Harvnb|Garrison|1966|p=100}}</ref> Tan reverenciat era Hipòcrates que els seus ensenyaments foren àmpliament considerats massa grandiosos per ser millorats i durant un llarg temps no es produí cap avenç significatiu dels seus mètodes.<ref name="marti86"/><ref name="margotta73"/> Els segles posteriors a la mort d'Hipòcrates estigueren marcats en la mateixa mesura per progressos i retrocessos. Per exemple, després del període hipocràtic, la pràctica de fer històries clíniques de casos desaparegué, segons [[Fielding Hudson Garrison|Fielding Garrison]].<ref name="garrison95"> {{Harvnb|Garrison|1966|p=95}}</ref>
 
Després d'Hipòcrates, el següent metge de rellevància fou [[Galè]], un [[Antiga Grècia|grec]] que visqué entre els anys 129 i 200. Galè perpetuà la medicina hipocràtica, expandint-la en totes les direccions.<ref name="jones35">{{Harvnb|Jones|1868|p=35}}</ref> A l'[[edat mitjana]], els [[àrabs]] adoptaren els mètodes hipocràtics.<ref> {{Harvnb|Leff|Leff|1956|p=102}} </ref> Després del [[Renaixement]], els mètodes hipocràtics foren ressuscitats a Europa i ampliats al {{segle|XIX}}. Entre els que utilitzaren les rigoroses tècniques clíniques d'Hipòcrates destaquen [[Thomas Sydenham|Sydenham]], [[William Heberden|Heberden]], [[Jean-Martin Charcot|Charcot]] i [[William Osler|Osler]]. [[Henri Huchard]], un metge francès, digué que aquestes recuperacions formen la història sencera de la medicina interna.<ref name="garrison94"/>
 
=== Noms ===
Alguns símptomes i signes clínics han estat anomenats en honor d'Hipòcrates, perquè es creu que fou la primera persona a descriure'ls. La [[fàcies hipocràtica]] és el canvi que es produeix al rostre, causat per la mort, les malalties llargues, evacuacions excessives, fam excessiva, i coses semblants. L'[[acropàquia]], una deformitat dels dits i les ungles, també és coneguda com a [[hipocratisme digital]]. La [[sucussió hipocràtica]] és el so d'esquitxos interns de l'[[hidropneumotòrax]] o [[piopneumotòrax]]. El [[banc hipocràtic]] (un aparell que utilitza tensió per ajudar a corregir la posició dels ossos) i l'[[embenat en forma de caputxa hipocràtic]] són dos dissenys anomenats en honor d'Hipòcrates.<ref name="Fishchenko"> {{Harvnb|Fishchenko|Khimich|1986}} </ref> El [[corpus hipocràtic]] i el [[Jurament Hipocràtic]] també li deuen el nom. Es creu que Hipòcrates també inventà l'[[hipocràs]]. El ''[[risus sardonicus]]'', un espasme prolongat dels músculs facials, també rep el nom de "somriure hipocràtic".
 
En temps més recents, un cràter lunar ha estat anomenat [[Hipòcrates (cràter)|Hipòcrates]]. El [[Museu Hipocràtic]], un [[museu]] a l'illa grega de Kos, li està dedicat. L'[[The Hippocrates Project|Hippocrates Project]] és un programa del [[New York University]] Medical Center per millorar l'educació mitjançant l'ús de la tecnologia. El [[Project Hippocrates]] (acrònim de '''HI'''gh '''P'''erf'''O'''rmance '''C'''omputing for '''R'''obot-'''A'''ssis'''TE'''d '''S'''urgery){{efn|Es podria traduir per "Informàtica d'Alt Rendiment per a Cirurgia Assistida per Robot".}} és un intent del [[Carnegie Mellon School of Computer Science]] i [[Shadyside Medical Center]], per desenvolupar tecnologies avançades de planejament, simulació i execució per la pròxima generació de robots quirúrgics assistits per ordinador.<ref name="project"> {{Harvnb|Project Hippocrates|1995}} </ref> Tant el [http://www.hippocraticregistry.com Canadian Hippocratic Registry] com l'[[American Hippocratic Registry]] són organitzacions de metges que defensen els principis del Jurament Hipocràtic original com a inviolables a través del temps social.
 
=== Imatge ===
Segons el testimoni d'[[Aristòtil]], Hipòcrates era conegut com "el gran Hipòcrates".<ref name="jones38"> {{Harvnb|Jones|1868|p=38}} </ref> Quant al seu temperament, Hipòcrates fou representat inicialment com un metge rural vell amable i dignificat, i més endavant com a sever i adust.<ref name="marti86"/> Sens dubte se'l considera savi, amb un gran intel·lecte, i especialment com una persona molt pragmàtica. [[Francis Adams]] el descriu com a "estrictament el metge de l'experiència i el sentit comú".<ref name="adams15"/>
 
La seva imatge de doctor vell i savi és reforçada pels seus busts, que presenten barbes espesses i una cara arrugada. Molts metges d'aquell temps duien els cabells a l'estil de [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] i [[Asclepi]]. Per consegüent, els busts d'Hipòcrates que es coneixen podrien ser en realitat versions alterades de retrats d'aquestes deïtats.<ref name="garrison100"/> Hipòcrates i les creences que simbolitzava són considerats ideals mèdics. [[Fielding Garrison]], una autoritat de la història de la medicina, afirmà: "És, per sobre de tot, el model d'aquell estat mental flexible, crític i ben preparat, sempre a la recerca de fonts d'errors, que és l'essència mateixa de l'esperit científic".<ref name="garrison94"> {{Harvnb|Garrison|1966|p=94}} </ref> "La seva figura... s'alça per sempre més com la del metge ideal", segons ''A Short History of Medicine'', i inspirà la professió mèdica des de la seva mort.<ref name="sing29"> {{Harvnb|Singer|Underwood|1962|p=29}} </ref>
 
=== Llegendes ===
La majoria de relats de la vida d'Hipòcrates són probablement erronis per la seva inconsistència amb les proves històriques, o perquè existeixen relats similars sobre [[Avicenna]] i [[Sòcrates]] (cosa que en suggereix un origen llegendari). Fins i tot durant la seva vida, Hipòcrates tenia un gran renom, i sorgiren relats de cures miraculoses. Per exemple, es diu que Hipòcrates ajudà a curar els atenencs durant la [[plaga d'Atenes]], encenent grans focs com a "desinfectants" i aplicant altres tractaments. Hi ha una història que diu que Hipòcrates guarí el rei [[Pèrdicas II |Pèrdicas]] de [[Regne de Macedònia]] del "mal d'amor". Cap d'aquests relats no està corroborat pels històriadors, i per tant és inversemblant que haguessin passat de debò.<ref name="adams1011"/><ref name="dictionary"> {{Harvnb|Smith|1870|p=483}} </ref>
 
[[Fitxer:Plane tree of Hippocrates.jpg|miniatura|El [[plàtan d'Hipòcrates]], sota el qual es diu que treballà el metge.<ref name="NHLtree"> {{Harvnb|National Library of Medicine|2000}} </ref>]]
Una altra llegenda explica com Hipòcrates refusà una petició formal de visitar la cort d'[[Artaxerxes II de Pèrsia]].<ref name="pinault"> {{Harvnb|Pinault|1992|p=1}}</ref> La validesa d'aquest relat és acceptada per fonts antigues però refutada per algunes de modernes, de manera que és objecte de debat.<ref name="adams1213"> {{Harvnb|Adams|1891|p=12–13}} </ref> Una altra rondalla diu que [[Demòcrit d'Abdera]] era considerat un boig perquè es reia de tot, i l'enviaren a Hipòcrates perquè el guarís. Hipòcrates diagnosticà que simplement tenia una personalitat alegre. Des d'aleshores, Demòcrit ha estat conegut com "el filòsof rialler".<ref> {{Harvnb|Internet Encyclopedia of Philosophy|2006}} </ref>
 
{{cita|La vida és curta, l'art llarg, l'oportunitat efímera, l'experiment traïdorenc, el judici difícil|Aforismes, i.1.}}
No totes les històries sobre Hipòcrates el presenten de manera positiva. En una llegenda, es diu que Hipòcrates fugí després de calar foc a un [[temple de curació]] a Grècia. [[Sorà d'Efes el Jove|Sorà d'Efes]], la font d'aquesta història, indica que es tractava del temple de [[Cnidos]]. Tanmateix, segles més tard, el gramàtic grec romà d'Orient [[Joan Tzetzes]] escrigué que Hipòcrates calà foc al seu propi temple, el [[Temple de Cos]], especulant que ho féu per mantenir un [[monopoli]] del coneixement mèdic. Aquest relat no concorda gaire amb les estimacions tradicionals de la personalitat d'Hipòcrates. Altres llegendes conten la seva [[resurrecció]] del nebot d'[[August]]; aquesta meravella fou aconseguida suposadament gràcies a l'erecció d'una estàtua d'Hipòcrates i la creació d'una càtedra en honor seu a Roma.<ref name="dictionary"/><ref name="adams1011"> {{Harvnb|Adams|1891|p=10–11}} </ref><ref name="margotta66"> {{Harvnb|Margotta|1968|p=66}} </ref><ref name="jones24"> {{Harvnb|Jones|1868|p=24}} </ref> Es creia que fins i tot la mel d'un rusc situat a la seva tomba tenia poders de curació.<ref name="marti86"/><ref name="margotta73"/>
 
Les llegendes al voltant d'Hipòcrates abasten fins i tot la seva genealogia, que el fan un dels [[Asclepíades (família]|asclepíades]] traçant la seva herència paterna directament a Asclepi, i la seva ascendència materna a [[Hèracles]].<ref name="britannica"/> Segons les ''[[Quilíades]]'' de Tzetzes, l'[[ahnentafel]] d'Hipòcrates II és:<ref name="adams"> {{Harvnb|Adams|1891}} </ref>
[[Fitxer:HSAsclepiusKos retouched.jpg|miniatura|Imatge d'Hipòcrates a l’''[[Asclepieion]]'' de Kos, amb [[Asclepi]] al centre.]]
1. '''Hipòcrates II. "El pare de la medicina"'''<br />
2.431.058

modificacions