Turquestan Rus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Trasllat de categoria |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 96:
Vegeu [[Govern general del Turquestan]].
En esclatar la [[Revolució Russa|Revolució russa]] ([[febrer]] de [[1917]]) n'era governador Kuropatkin. Els oficials tsaristes, Kuropatkin inclòs, van reconèixer el govern provisional. Poc després, els funcionaris tsaristes més significats foren detinguts i els menxevics van formar un Comitè del Turquestan que depenia del govern provisional de [[Sant Petersburg]] integrat per Xepkin (president), Preobrajenski, Elpatiev, Skapski i Litapolski, els musulmans general Davletxin, Sadri Maksúdov, Tanixbàiev i Biukeikhànov ([[3 de maig]] de [[1917]]). Més tard la presidència la va ocupar Nalivkin. Els bolxevics, majoritàriament colons russos i treballadors del ferrocarril, es van oposar a aquest comitè i es decantaven per la revolució. Ambdós grups es van enfrontar, sovint de manera violenta.
La població indígena es va veure empesa a organitzar la seva autodefensa. Van sorgir l'Assemblea d'Ulemes (Ulema Jamiy), dirigida pel mul·là Saïd Alí Lapin, de tendència conservadora, i el Consell Musulmà (Shura i Islamiyeh), de tendència reformista, ambdós de les elits musulmanes, que del 16 al [[23 d'abril]] van celebrar la Conferència Extraordinària de tots els musulmans a Taixkent (Congrés Musulmà) i que va demanar l'autonomia per a l'Àsia central dins d'una Rússia federal, i la fi de la colonització.
Línia 102:
[[Fitxer:Bandera del Turquestan.svg|miniatura|Bandera del Turquestan]]
Es va crear seguidament el Congrés Musulmà (Türkistan Musulman Merkezi Shurasi) o Centre Musulmà (Milli-Merkez), dirigit per [[Mustafà Xokàiev]]. Però també van sorgir organitzacions socialistes entre els musulmans: la primera fou l'anomenada Ittihad, de [[Samarcanda]]. La gana de l'estiu del [[1917]], deguda al desabastiment des de Rússia, va provocar enfrontaments entre musulmans (molt afectats) i colons russos (que patien menys la gana). Va córrer el rumor que els [[dungans]], que venien de la [[Xina]], entrarien al Turquestan, i els colons es van armar i van fer servir aquestes armes per massacrar els nadius (sobretot els kirguisos).
Després de la [[Revolució Russa|Revolució d'Octubre]], els bolxevics van prendre el poder polític a [[Taixkent]], la capital (octubre del [[1917]]). Manifestacions de musulmans van tenir lloc a Taixkent demanant l'autonomia. El cor de l'oposició musulmana fou la [[vall de Fergana]]. Al començament de [[novembre]] del [[1917]] hi va tenir lloc el Congrés Regional Extraordinari dels Musulmans, que, seguint la crida de [[Lenin]] als musulmans del Turquestan per actuar contra el govern tsarista i la promesa de la concessió del dret d'autodeterminació d'acord amb un model concret per a l'Àsia central, va decidir formar un govern de base musulmana (10-11 de [[novembre]] de [[1917]]) que va dirigir Mustafà Xokàiev (líder del Milli-Merkez) i que va prendre el nom de "Govern Provisional del Turquestan Autònom" (''Turkistan Awtanam Hukumäti''), encara que fou conegut com a [[Govern de Kokand]] (''Qoqan Awtonomiyasi''), pel nom de la ciutat on tenia la seu, i que abans havia estat un khanat annexionat a Rússia el [[1876]].
Línia 110:
Les tropes bolxevics van procedir a la matança d'almenys cinc mil ciutadans, cosa que provocà una revolta general i espontània en tota la vall de Fergana. Els bolxevics respongueren saquejant el territori i confiscant el cotó de tota la vall (el cotó era la base de l'economia local). L'[[abril]] del [[1918]] la rebel·lió s'havia estès; aquesta revolta inicial a la vall de Fergana va marcar l'inici del que després fou el moviment [[Basmatxi]].
La República Soviètica del Turquestan fou creada el [[30 d'abril]] de [[1918]] amb capital a Taixkent i dins d'una Rússia federal. L'octubre es va proclamar la República Soviètica Autònoma del Turquestan dins Rússia. El [[setembre]] de [[1920]] es va convertir en República Socialista Soviètica. L'[[11 d'abril]] de [[1921]], la República va esdevenir altre cop una república socialista soviètica autònoma dins Rússia (des de 28 de desembre de 1922 dins l'URSS). El [[14 d'octubre]] de [[1924]] es va crear la república autònoma del Tadjikistan (elevada a [[República Socialista Soviètica del Tadjikistan|República Socialista Soviètica]] el [[5 de desembre]] de [[1929]]) i el [[27 d'octubre]] de [[1924]] les regions de Samarcanda, [[Fergana (regió)|Fergana]], [[Amudarià]] i [[Sirdarià]] van passar a formar part d'una nova república socialista soviètica anomenada [[República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan|Uzbekistan]], de què el nucli central foren les repúbliques de Coràsmia ([[Khanat de Khivà|Khivà]]) i [[Emirat de Bukharà|Bukharà]]; separades d'aquesta república es van crear dues regions autònomes: la regió autònoma dels Kirguisos dependent de Rússia (que el [[5 de desembre]] de [[1936]] es va convertir en la [[República Socialista Soviètica del Kirguizistan]]) i la regió autònoma de [[Karakalpakistan]] (que va passar a dependre de la República Autònoma del [[Kazakhstan]] fins al [[1932]], quan es va convertir en República Autònoma dins de la [[República Socialista Federada Soviètica de Rússia|RFSS Russa]], i el [[1936]] va passar definitivament a l'[[Uzbekistan]]). El Turquestan va desaparèixer formalment com a república l'[[11 de maig]] de [[1925]]<ref>Enciclopèdia de l'Islam, X, 787 </ref> quan ja totes les seves parts havien estat assignades.
===Administració militar===
| |||