Unió Cristiana Històrica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -estretar +estretir |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{FR|data=octubre de 2016}}
{{Infotaula d'organització}}
'''Unió Cristiana Històrica''' ([[neerlandès]] ''Christelijk-Historische Unie'', CHU) fou un [[partit polític]] [[Països Baixos|neerlandès]] creat el [[1908]] arran l'escissió d'[[Alexander de Savorin-Lohman]] del [[Partit Antirevolucionari]], ja que s'oposava a reformar el cens electoral i establir el [[sufragi universal]] masculí, però també tenien diferències sobre la seva concepció de la disciplina de partit i les relacions església-estat.
A les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1897|eleccions de 1897]] alguns candidats de l'ARP es van presentar per lliure i van obtenir 5 escons i el 1901 van fundar el ''Partit Antirevolucionari Lliur'', que a les eleccions va obtenir 5 escons. El 1908 es va unir a la [[Lliga Frisona]] i al [[Partit Cristià Històric]] per a fundar la Unió Cristiana Històrica. A les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1918|eleccions de 1918]] va perdre tres escons, però formà part del govern del catòlic [[Charles Ruijs de Beerenbrouck]], on va aportar dos ministres ([[Dirk Jan de Geer]] i de Visser). A partir de les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1925|eleccions de 1925]] el partit es va mantenir estable en 11 escons i col·laborà en els diferents governs que es formaren.
A les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1933|eleccions de 1933]] va perdre un escó, però formà govern amb els dos partits liberals, mentre els sectors joves del partit es decantaven per defensar un fort intervencionisme estatal en l'economia. A les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1937|eleccions de 1937]] es va veure reduïda a 8 escons, però continuà en coalició amb ARP i els catòlics. Durant la [[segona guerra mundial]] De Geer va intentar negociar amb els [[nazi]]s contra la voluntat del govern. En el govern neerlandès a l'exili fou substituït per[[Pieter Sjoerds Gerbrandy]].
Després de la guerra va estretir les relacions amb el [[Partit Antirevolucionari]], cosa que provocà que alguns militants marxessin al [[Partit del Treball (Països Baixos)|Partit del Treball]], que pactava amb els catòlics després de les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1946]]. Després de les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1948|eleccions de 1948]] va recuperar part de la força i formà part del gabinet de [[Will Dree]]s, on hi eren tots menys [[Partit Comunista dels Països Baixos|comunistes]] i ARP, exclosos per la seva oposició a l'establiment de l'estat del benestar (comunistes) i a la descolonització (ARP), les quals, però, crearen conflictes interns dins CHU.
Després de les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1952|eleccions de 1952]] l'ARP tornà al govern i la CHU va tenir dos ministres, situació que es va mantenir a les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1956|eleccions de 1956]], 1959 i 1963. Després de les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1967|eleccions de 1967]] acordà treballar plegat amb el [[Partit Popular Catòlic]] i el [[Partit Antirevolucionari]], malgrat les diferències amb aquest darrer. A les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1971|eleccions de 1971]] va perdre tres escons, tot i que en la propaganda el seu cap s'havia ridiculitzat ell mateix posant com a [[hippie]]. Els mals resultats de les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1972|eleccions de 1972]] el forçaren a estretir encara més la col·laboració amb els seus aliats, de tal manera que el 1974 s'uniren en la [[Crida Demòcrata Cristiana]], nom amb què ja es presentaren a les [[eleccions legislatives neerlandeses de 1977|eleccions de 1977]].
{{Autoritat}}
| |||