Vicente Fox Quesada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
#fora_carrec |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 3:
| partit_politic = [[Partit Acció Nacional]]
}}
'''Vicente Fox Quesada''' va ser [[president de Mèxic]] del [[2000]] al [[2006]]. Va ser el primer president d'un partit d'oposició en guanyar les eleccions presidencials des del [[1929]].
Fox va néixer el [[2 de juliol]], [[1942]] a la ciutat de [[Mèxic]], d'una família d'ascendència irlandesa i espanyola (la seva mare va néixer al [[País Basc]] i el seu pare era d'ascendència irlandesa) que s'havia establert a [[Guanajuato]]. Va estudiar a la Universitat Iberoamericana i va assistir als seminaris de negocis de la [[Universitat Harvard]]. Va treballar per a la companyia de [[Coca-Cola]], començant com a conductor d'un camió. De mica en mica va ser promogut, fins a convertir-se en el supervisor de totes les operacions de [[Llatinoamèrica]].
Va unir-se al [[Partit Acció Nacional]] (PAN) durant la dècada de [[1980]] per invitació de Manuel Clouthier, un membre important del partit i candidat presidencial el [[1988]]. El mateix any, Fox va ser elegit com a diputat federal, representant a la ciutat de [[León]], [[estat de Guanajuato|Guanajuato]] en el Congrés de la Unió. El [[1991]] va ser candidat a governador de l'[[estat de Guanajuato]], en una de les eleccions més controvertibles, en què el candidat del [[Partit Revolucionari Institucional]] (PRI) va ser declarat guanyador. Després de diverses negociacions, Carlos Medina, un membre del PAN va ser designat com a governador interí.
El [[1995]] Fox va ser candidat a governador de l'estat de Guanajuato una altra vegada, guanyant les eleccions. Com a governador va promoure les inversions privades i l'eficiència i transparència governmentals. Guanajuato es va consolidar com a estat industrial durant la seva gestió. El [[1997]] va declarar la seva intenció de ser candidat presidencial del PAN, i el [[2000]] va ser designat candidat d'aquest partit, (que alguns crítics diuen que va ser més per la seva popularitat que no pas pel suport intern del seu partit) guanyant les eleccions presidencials i convertint-se en el primer candidat d'oposició a guanyar la presidència en 71 anys.
| |||