Àcid mevalònic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a Google Llibres en català
m neteja i estandardització de codi
Línia 4:
L'àcid mevalònic fou aïllat per primer cop el 1956 pel grup liderat pel químic estatunidenc [[Karl August Folkers]] (1906-1997) a partir del ''[[Lactobacillus acidophilus]]''.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Wright|nom=Lemuel D.|cognom2=Cresson|nom2=Emlen L.|cognom3=Skeggs|nom3=Helen R.|cognom4=MacRae|nom4=Gloria D. E.|cognom5=Hoffman|nom5=Carl H.|article=Isolation of a New Acetate-replacing Factor|publicació=Journal of the American Chemical Society|url=http://dx.doi.org/10.1021/ja01601a033|volum=78|exemplar=20|data=1956-10-01|pàgines=5273–5275|doi=10.1021/ja01601a033|issn=0002-7863}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Karl August Folkers {{!}} American chemist|publicació=Encyclopedia Britannica|llengua=en|url=https://www.britannica.com/biography/Karl-August-Folkers#ref43823}}</ref> El mateix any fou aïllat també pel químic japonès G. Tamura<ref>{{Ref-publicació|cognom=Tamura|nom=G.|article=Hiochic acid, a new growth factor for ''Lactobacillus homohiochii'' and ''Lactobacillus heterohiochii''|publicació=J. Gen. Appl. Microbiol.|url=|volum=2|exemplar=4|data=1956|pàgines=431-434}}</ref> de l'[[Aspergillus oryzae|''Aspergillis oryzae'']] que l'anomenà ''àcid hiochic'', ja que és essencial pel creixement dels bacteris ''[[Lactobacillus homohiochi]]'' i ''[[Lactobacillus heterohiochi]]''. Posteriorment Folkers i Tamura confirmaren que es tractava del mateix compost.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Meister|nom=Alton|títol=Advances in Enzymology and Related Areas of Molecular Biology|url=https://books.google.cat/books?id=iefKOZPAXUIC&pg=PA473&lpg=PA473&dq=mevalonic+acid+isolation&source=bl&ots=MoPs074oTt&sig=d4jE1_CIXSSazmjTHYDxIRzL2J8&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjHrcfS5fDYAhVGsBQKHU8sC3IQ6AEIUjAG#v=onepage&q=mevalonic%20acid%20isolation&f=false|llengua=en|data=2009-09-10|editorial=John Wiley & Sons|isbn=9780470123461}}</ref>
[[Fitxer:Mevalonolactone.png|esquerra|miniatura|Mevalolactona]]
És molt soluble en aigua i en dissolvents orgànics polars. De forma espontània el [[grup hidroxil]] terminal es condensa amb el [[grup carboxil]] i forma una [[lactona]], un [[èster]] cíclic, anomenada mevalolactona. Ambdós composts es troben en [[equilibri químic]].
 
És sintetitzat en els organismes vius per condensació de tres molècules d’[[Acetil-CoA|acetilcoenzim A]] i és el precursor en la [[ruta del mevalonat]], la ruta biosintètica a partir de la qual es formen els [[terpè|terpens]] i els [[esteroide]]s. Mitjançant diferents reaccions metabòliques, l’àcid mevalònic forneix la unitat estructural de l'[[isoprè]] a les diverses classes de terpens i derivats, com els [[Carotenoide|carotenoides]], el [[tocoferol]], la [[ubiquinona]], el [[cautxú]], i l'[[esqualè]]''.''<ref>{{Ref-web|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0123389.xml|títol=àcid mevalònic {{!}} enciclopèdia.cat|consulta=2018-01-24|llengua=català}}</ref> {{Commonscat}}