Antíoc II Teos: diferència entre les revisions

| pares = [[Antíoc I Sòter]] i princesa [[Estratonice (esposa de Seleuc I Nicàtor)|Estratonice]]

'''Antíoc II Theós''' ([[286 aC]]–[[246 aC]]) fou rei [[selèucida]] de Síria del [[261 aC]] al [[246 aC]]. Era fill d'[[Antíoc I Sòter]] i de la princesa [[Estratonice (esposa de Seleuc I Nicàtor)|Estratonice]], filla de [[Demetri Poliorcetes]].

Va succeir el seu pare Antíoc I Sòter a la seva mort en la guerra contra els [[gàlates]] l'any [[266 aC]] i llavors va fer la pau amb [[Pèrgam]] i amb Egipte sobre la base del manteniment dels territoris. La pau amb Egipte no va durar i la rebel·lió de Ptolemeu, governador de la [[Jònia]] Egípcia, instigada per Antíoc, va suposar el reinici de les hostilitats ([[260 aC]]). Els selèucides van recuperar [[Cilícia]] i la costa fenícia i van retornar la llibertat a les ciutats fenícies, especialment [[Arvad]] ([[259 aC]]) on fou proclamat Gerostrat amb el seu fill Estrató. El [[258 aC]] els selèucides van entrar a [[Efes]], capital de la Jònia Egípcia, i a [[Milet]], i van ocupar tota la regió; sembla que els ciutadans de Milet, agraïts per alliberar-los del tirà [[Timarc de Milet|Timarc]], van atorgar-li el sobrenom de ''Théos'' (Θεός ''Déu''). [[Antígon II Gònates]] de Macedònia, aliat als Selèucides, també va derrotar els egipcis en aigües de l'illa de [[Kos|Cos]]. Ptolemeu, el governador de Jònia, fou finalment assassinat. Aquesta guerra, anomenada [[Guerres síries|II Guerra de Síria]], va acabar finalment amb un nou tractat de pau ([[255 aC]]), en virtut del qual, en un dels acords, Antíoc repudiaria a la seva dona [[Laodice (filla d'Aqueu)|Laodice]] (que era sa cosina germana) i es casaria amb [[Berenice de Síria|Berenice]], filla de [[Ptolemeu II Filadelf|Ptolemeu II]] d'Egipte, i el fill d'aquesta unió seria proclamat hereu passant per davant dels drets dels quatre fills de Laodice ([[Seleuc II Cal·línic|Seleuc]], Laodice, Estratonice i Antíoc conegut com a [[Antíoc Hierax]]); Egipte va renunciar a Jònia (incloent algunes illes), a Cilícia i a [[Celesíria]].

El sàtrapa de Pàrtia Andragores[[Andràgores]], va agafar el títol de ''Basileos'' (rei) versl'any [[256 aC]] o el [[255 aC]]. També el sàtrapa de [[Bactriàna]] [[Diodot I de Bactriana|Diodot]] es va revoltar vers el [[255 aC]] i es va fer independent amb títol reial. No massa després, el [[250 aC]], els parns[[Aparnes|parnes]] van apoderar-se de Partia;. Andragores va fugir i el cap dels parns (parts)parnes [[Arsaces I de Pàrtia|Arsaces I]], es va proclamar rei.

El [[246 aC]], al morir [[Ptolemeu II Filadelf]], Antíoc va canviar la seva decisió sobre la successió i va restaurar al seu fill gran, Seleuc, com a hereu, i va desheretar al fill que havia tingut amb Berenice. Antíoc va deixar a la seva dona Berenice a [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] i se'n va anar a Àsia Menor, a Efes, on va tornar a viure amb Laodice (agost del [[246 aC]]), que probablement el va enverinar. Probablement enterrat a [[Belevi]]. Seleuc II Cal·línic fouva ser proclamat rei. A Antioquia soldats addictes a Laodice van matar el fill de Berenice. Aquesta va demanar ajut al seu germà [[Ptolemeu III Evergetes I|Ptolemeu III d'Egipte]], però fou també va morir assassinada, abans que l'egipciàegipci inicies les hostilitats (la Tercera Guerra Síria).<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0001.001/211?rgn=full+text;view=image Antiochus II.] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology]]''. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 196</ref>