Blanques i negres en escacs: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços a Google Llibres en català
→‎Història: Aranjaments diversos en articles d'escacs, replaced: assamblea → assemblea AWB
Línia 9:
En una època tan tardana com les darreries del {{Segle|XIX|s}}, el costum que les blanques moguin primer encara no era universal. [[George Walker (escaquista)|George Walker]] en el seu popular tractat ''The Art of Chess-Play: A New Treatise on the Game of Chess'' (4a edició, 1846), establí les regles per al [[St. George's Chess Club]] de [[Londres]] el juny de 1841.<ref>George Walker, ''The Art of Chess-Play: A New Treatise on the Game of Chess'' (4a ed. 1846), Sherwood, Gilbert, & Piper, p. 16.</ref> La "Llei III" establia que el jugador que movia en primer lloc, tenia dret a triar el color; si els jugadors jugaven més partides en la mateixa sessió, el dret a la primera jugada s'havia d'alternar, però cada jugador hauria de continuar usant les peces del mateix color que en la primera partida.<ref>Walker, p. 18.</ref>
[[Fitxer:Chess set of the USSR.jpg|miniatura|Peces clares i fosques: un joc d'escacs típic de la Unió Soviètica]]
El [[19 d'octubre]] de [[1857]], Perrin, el secretari del [[New York Chess Club]], informà els assamblearisassemblearis del [[American Chess Congress#First American Chess Congress|First American Chess Congress]] que havia rebut una carta de [[Johann Löwenthal]], un dels millors jugadors [[Anglaterra|anglesos]] del moment, "suggerint que sempre es donés el dret a la primera jugada, en partides públiques, al jugador que dugués les blanques."<ref>David Lawson, ''[[Paul Morphy]]: The Pride and Sorrow of Chess'', p. 65, David McKay, 1976. {{ISBN|0-679-13044-6}}.</ref> Löwenthal també va escriure que els clubs d'escacs de Londres havien adoptat la nova regla que les blanques movien sempre primer.<ref>[[Edward Winter (historiador d'escacs)|Edward Winter]], [http://www.chesshistory.com/winter/winter44.html#5452._Adjournments_and_postponements Chess Note 5454], citant Martin Frère Hillyer, ''Thomas Frère and the Brotherhood of Chess'', Jefferson, 2007, p. 38. reeditat el 18-1-2009.</ref> El club de Nova York no va fer cas del consell de Löwenthal, ja que en el seu matx de l'any següent contra el club de [[Filadèlfia]], Filadèlfia jugà amb blanques les dues partides, però mogué en primer lloc només a la segona partida.<ref>Neil Brennen, "New York vs. Philadelphia: The 1858 Telegraph Match," ''[[Chess Life]]'', Juny de 2008, p. 38.</ref>
 
L'historiador d'escacs [[Robert John McCrary]] indica que la regla més antiga que hagi trobat en què s'estableix que les blanques mouen primer, és la regla novena que dóna la pàgina 126 del llibre del torneig de Nova York [[1880]], la qual especificava que "en cada ronda els jugadors tindran dret a la primera jugada alternativament; a la primera partida es determinarà per sorteig. Qui tingui la jugada, conduirà les peces blanques." McCrary indica que:<ref>Edward Winter, [http://www.chesshistory.com/winter/winter44.html#5445._Richard_Wayne_C.N._5422 Chess Note 5447]. Re-editat el 18-1-2009.</ref>