Mokha: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Tipografia |
||
Línia 1:
{{infotaula geografia política}}
'''Mokha''' —en [[àrab]] '''المخا''', ''al-Muẖā''— és una ciutat del [[Iemen]] a la costa de la [[mar Roja]], [[governació de Taiz]] a la vora del uadi Mawza. Té una platja de les poques sense esculls de la mar Roja. La seva població s'estimava el 2000 en 40.000
== Història ==
Línia 34:
La factoria neerlandesa, diverses vegades tancada i reoberta, fou altre cop reoberta el 1708 amb dret a exportar 600 barrils de cafè per any sense drets de duana. El cafè havia estat començat a cultivar a l'illa de [[Java]]. El 1709 i el 1713 la [[Companyia Francesa de Saint-Malo]] va enviar dos vaixells armats a Mokha i es va concloure un tractat comercial pel qual s'obria una factoria; els francesos van comprar plantes de cafè per plantar a l'illa Reunion. El 1716 va pujar al tron l'imam al-Mansur bi-llah que va enviar igualment un "dola" a governar Mokha. Els béns que venien els francesos no foren pagats directament sinó compensats amb franquícia dels drets de duana i això va molestar als francesos que van bombardejar el port el 1737. Encara que el cafè adquirit fou venut a França al doble del preu, el profit era insuficient i es va aturar el comerç progressivament. Durant aquest segle també hi va haver una factoria danesa i el 1720 s'esmenten vaixells de la [[Companyia d'Oostende]]. El 1755 Mokha fou visitada per un agent de la [[Companyia Sueca de les Índies Orientals]] per informar de les possibilitats de comerç. Els francesos van desaparèixer després del 1756. El 1763 hi arribava cada dos anys un vaixells de la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]] per carregar cafè. Els neerlandesos en canvi havien deixat de comerciar a Mokha o bé ho feien rarament. Les taxes només eren del 10% i els europeus a més només pagaven el 3% i tenien drets d'emmagatzemar el producte a factories i encara rebien una prima si s'emportaven un vaixell gran ple. Consta que en aquest temps s'havia establert a Mokha una incipient indústria del vidre.
El 1801 Sir Home Popham va intentar reviure el comerç. Llavors hi havia tres minarets, una mesquita principal, diverses ''kubbes'', el palau del dola i un gran serrall (construït pels otomans). La ciutat però estava ja en accelerada decadència. Els jueus fabricaven licor de dàtils i vi de palmera que venien als europeus; però el comerç del cafè havia disminuït molt. Al mateix temps el port d'Aden començava a ressorgir i també agafava importància el de [[Hodeida]]. Entre 1824 i 1884 la població de Mokha va passar de 20.000
El 1832 Muhammad Agha àlies Turkçe Bilmez ("El que no parla turc"), oficial de les forces de [[Muhàmmad]] Ali d'[[Haiximites del Hijaz|Hijaz]], fou incitat pel sultà otomà a revoltar-se contra el [[khediv]] d'Egipte que ara dominava el Iemen. Va bombardejar Mokha i la va ocupar com també va fer amb Hodeida i Zabid. Llavors Mokha fou bloquejada per forces egípcies, [[Sharif ibn Ali]], xerif d'[[Abu Arish]] es va apoderar de Mokha des de terra amb ajut de l'[[Emirat d'Asir]]. L'any següent el comandant egipci [[Ibrahim Paixà d'Egipte]] va forçar l'entrega de Mokha i [[Muhammad Agha]] va haver de fugir. Però el 1840 els egipcis, pels acords imposats per les Potències, es van retirar i el 1841 el port fou reocupat per l'imam al-Mansur Ali. Més tard, altre cop amb ajut d'Asir, Mokha fou ocupada pel xerif Husayn en nom de la Porta però que havia de pagar un tribut de 70.000 ''[[riyal]]s'' per any a Egipte. L'imam [[al-Mutawakkil Muhammad ibn Yahya]] va reconquerir Mokha, [[Bayt al-Fakih]] i Zabid però el [[1849]] els otomans en van agafar altre cop el control que van conservar fins al 1918 quan, al final de la [[I Guerra Mundial]], els turcs es van retirar i va tornar a l'[[imamat del Iemen]].
Després de la [[II Guerra Mundial]], Mokha era un ''kada'' (districte) de la província de [[governació de Taizz|Taizz]], subdividit en dos ''nahiyes'' (subdistrictes): al-Mukha i al-Makbara. Llavors la ciutat s'estenia 750 metres per 400 i tenia al sud la llacuna de Khor Ambaya, fora de les muralles. Moltes cases de pedra estaven en ruïnes i abandonades, algunes afectades per terratrèmols.<ref group="nota">És una zona sísmica, se sap que el 1393/1394 la zona va patir uns 40 moviments sísmics en un sol dia i modernament hi va haver altres terratrèmols registrats el 1896/1897</ref> La població rondava els mil habitants incloent alguns jueus. L'aigua arribava des de Musa, a 40 km, per un aqüeducte. El 1970 tenia una població estimada de 25.000
== Notes ==
| |||