Buriats: diferència entre les revisions

D'acord amb l'Estatut d'Administració dels Pobles No Russos del 1822, anomenat ''Estatut Speransky'', les Dumes de les Estepes, encapçalades pels taisha, representants de l'administració local, esdevingueren Agències Buriates. L'ulus fou considerat com a base de tota la comunitat buriata, i agrupats en vedomstva. També es crearen tribunals regulats pels grups agnaticis, però les causes polítiques i penals restaren sota la jurisdicció dels tribunals russos. El 1853 el govern rus publicà un ordenament jurídic relatiu a la limitació a 34 monestirs amb 285 monjos (abans de la limitació els lames eren uns 4.500 arreu del país). La sedentarització progressiva els va dur a practicar l'agricultura i una economia comercial i artesanal.

 

 

La construcció del Ferrocarril Transsiberià del 1891 al 1905 contribuí al creixement industrial i comercial de la vila de [[Ulan Udè|Verkhneudinsk]]. S'inicià l'explotació i tractament del carbó, però els buriats continuaren vivint de la ramaderia. Tot i així, a finals del segle XIX la gran majoria dels buriats s'havia sedentaritzat, sobretot mercè la reforma del volost (districte rural), cosa que facilità l'opressió administrativa i policial. El 53% de les terres buriates d'[[Irkutsk]] i el 36% de les de Transbaikàlia (''gubernia'' que englobava els buriats), havien estat expropiades i entregades als colonitzadors russos, cosa que provocà malestar i formació del moviment nacional. Per això el [[1904]] tot el país fou posat sota la llei marcial.