Classificació arxivística: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilles i correccions de format
Línia 21:
Durant els segles XVIII i XIX com a resultant del Romanticisme, s'incorpora la funció cultural als arxius, que provoca que aquests s'organitzin per temàtiques o matèries. Influenciat també per l'enciclopedisme il·lustrat que aplicava els criteris temàtics d'origen bibliotecari als fons d'arxius.
 
A mitjans de la segona meitat del {{segle |XIX}}, l'arxivística neix com a ciència a partir de les ''Instruccions'' de [[Natalis de Wailly]] el 1841 donades en forma de circular administrativa del Ministeri d'Interior francès establint el [[principi de provinença]]. Amb aquest principi metodològic delimita l'objecte d'estudi i és la base metodològica de les classificacions orgàniques.
 
A partir de la publicació del llibre de T.R.Schellenberg el 1958 es comença a parlar de classificació funcional. Aquesta es basa en el fet que les accions o funcions d'una entitat deriven dels fins inherents a l'entitat. A l'administració pública aquestes funcions deriven de les competències atribuïdes i solen ser delimitades per llei, decret o circular que n’estableix la dependència. La visió funcionalista de Schellenberg és l'aportació per a resoldre la metodologia de la classificació de fons arxivístics administratius.