Grec koiné: diferència entre les revisions

Els primers intel·lectuals que van estudiar el koiné -tant en temps moderns com alexandrins- eren classicistes que havien tingut com a model la llengua àtica literària del període clàssic, i veien malament qualsevol altre tipus de parla hel·lenística. El koiné va ser, doncs, considerat una forma corrupta de grec que no mereixia gran atenció. La reconsideració de la importància històrica i lingüística del koiné no va començar fins al {{segle |XIX}}, quan intel·lectuals de renom van dur a terme una sèrie d'estudis sobre l'evolució del koiné al llarg dels períodes hel·lenístic i romà. Les fonts usades en aquests estudis van ser moltes i de fiabilitat desigual. Les més significatives són les inscripcions del període postclàssic i els [[papir]]s, ja que són texts amb contingut autèntic i que poden ser estudiats directament. Altres fonts significatives són la [[Septuaginta]], la traducció grega de l'[[Antic Testament]]; i el [[Nou Testament]]. Les ensenyances dels Testaments es dirigien a gent comuna, raó per la qual usen la llengua més popular del moment. També es pot extreure informació dels intel·lectuals aticistes dels períodes hel·lenístic i romà, els quals, a fi de lluitar contra l'evolució de la llengua, publicaven treballs que comparaven el "correcte" àtic i l'"incorrecte" koiné: