Halterofília: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilles i correccions de format
Línia 10:
És especialment durant l'època de la creació dels esports moderns, al darrer quart del segle XIX quan l'halterofília sorgeix. La primera escola d'aixecament de pesos es forma a [[Viena]], sota la directriu de [[Wilhelm Türk]], campió vienès. Türk introdueix l'entrenament organitzat per als joves austríacs l'any 1884. Els primers campionats d'halterofília se celebraren a Londres el 1891.<ref name=":0" /> La creixent popularització de l'esport (l'assoliment progressiu de rècords i la popularitat de Türk en guanyar el campionat, permeten al jove esport formar part del programa dels [[Jocs Olímpics]] d'[[Atenes 1896]], encara que va desaparèixer el [[1908]] però es va reincorporar a [[Jocs Olímpics d'estiu 1920|Anvers, Bèlgica 1920]].
 
L'halterofília, és probablement un dels esports més antics. Podem situar els seus orígens entorn de l'any 3600 aC a la [[Xina]], allà els emperadors practicaven exercicis de força. També en la [[dinastia Zhou]] (1122 aC) els soldats, com a requisit imprescindible per formar part de l'exèrcit, havien d'aixecar una sèrie pesos. La majoria dels historiadors, apunten el lluitador grec [[Miló de Crotona]] com el pioner de l'aixecament de pesos. El segle VI aC a [[Grècia]] va ser conegut com l'Època de Força, l'aixecament de grans pedres va establir els bases de l'actual halterofília. AL {{segle |XIX}}, principalment a [[Europa Central]], hi havia el costum de realitzar exhibicions de força en tavernes, aixecant una barra de ferro amb enormes boles de metall en els extrems. Més tard va començar a realitzar-se amb caràcter amateur, organitzant competicions entre clubs. [[Dimitrios Tofol]] campió olímpic d'[[Jocs Olímpics d'estiu de 1906|halterofília el 1906]] per Grècia i un dels primers exponents d'aquest esport.
 
Al {{segle |XIX}}, l'halterofília era una dedicació gairebé exclusiva dels professionals del circ, com els germans Saxon. En les olimpíades modernes, celebrada a Atenes el 1896, l'halterofília va ser inclosa com esport olímpic. Va destacar l'anglès [[Launceston Elliot]] (1874-1930), que va aixecar amb una sola mà 71 kg. A París el 1900 no es va celebrar competició. Als [[Jocs Olímpics d'estiu de 1904|Jocs Olímpics de Sant Louis 1904]], el grec [[Periklís Kakusis]] va aconseguir aixecar 111,67 kg. Posteriorment es van succeir vuit anys sense aixecament, i va tornar a incloure's a [[Jocs Olímpics d'estiu de 1920|Anvers el 1920]].
 
Els participants ja es van dividir en categories segons el seu pes: ploma, lleuger, mitjà, semipesant i pesant. El [[Jocs Olímpics d'estiu de 1928|1928 a Amsterdam]] es van instituir tres modalitats: arrencada, desenvolupament i temps. Més tard a Munic el 1972 es van introduir noves categories de pes, mosca i superpesant. Actualment es competeix en dues modalitats: arrencada i dos temps. Com que el 1987 es va celebrar el primer campionat d'halterofília femenina i el Comitè Olímpic Internacional va aprovar, el 1997 la participació de les dones en els Jocs Olímpics, les categories de pes van patir un nou canvi. Actualment es configura d'aquesta manera: vuit categories masculines i set femenines definides pel pes corporal. El 1905 es va fundar a París la ''Fédération Internationale Haltérophile et Culturiste (FIHC)'', una organització amateur el nom oficial en l'actualitat és International Weightlifting Federation (IWF)<ref>{{Ref-web|url=https://www.iwf.net/|títol=International Weightlifting Federation|consulta=2018-09-05|llengua=anglès|editor=|data=}}</ref> en la qual es van integrar inicialment catorze països, a partir d'aquesta data es van anar fundant federacions nacionals. Aquesta és l'entitat encarregada de controlar i regular totes les trobades internacionals d'aixecament de pesis a nivell mundial. A més, entre els seves atribucions hi ha la d'homologar els rècords.