Cantueso: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Manteniment de plantilles
Línia 1:
{{Infotaula beguda}}
El '''cantueso'''<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Atlas ilustrado de las hierbas y plantas aromáticas, medicinales y culinarias |url=http://books.google.cat/books?id=5UwMDm63_XQC&pg=PT74&dq=cantueso+licor&hl=ca&sa=X&ei=4DuDVJjkEcmwUYGvhOgF&ved=0CCoQ6AEwAQ#v=onepage&q=cantueso%20licor&f=false |llengua=castellà |editorial=Susaeta |data= |pàgines=75 |isbn=843055971X}}</ref> o '''cantauesso''' és un licor elaborat a la [[província d'Alacant]], especialment a les ciutats d'[[Elx]] i [[Monòver]] s'obté per la [[destil·lació]] de la [[flor]] i el [[peduncle]] de la planta del ''[[Thymus moroderi]]'' i [[alcohol neutre]]. El seu contingut en alcohol està comprès entre el 25% i el 35% amb un contingut mínim en [[sucre]] de 100 grams per litre, el que li proporciona un sabor dolç característic i un color que va des del transparent al bru. Per a la seua elaboració el licor ha de romandre un mínim de dos mesos en repòs podent ser envellit en barrils de roure<ref>{{Ref-llibre |títol=[[La Semana Vitivinícola]] |capítol=Cantueso Oro |vol=vol.42 |url=http://books.google.cat/books?id=ZI16AAAAIAAJ&q=cantueso+licor&dq=cantueso+licor&hl=ca&sa=X&ei=4DuDVJjkEcmwUYGvhOgF&ved=0CGIQ6AEwCQ |llengua=castellà |editorial= |data=1992 |pàgines= |isbn=}}</ref> durant un període de dos anys com a mínim. Així mateix, el primer empresari que va comercialitzar el cantueso va ser el licorista monover Queremón Alfonso Prats (1886 – 1936).<ref>{{Ref-web|títol=Alfonso Prats, Queremón «KAP» {{!}} Autors i personatges de Monòver|url=http://autors.rafaelpoveda.es/alfonso-prats-queremon/|consulta=2020-01-04|llengua=es|cognom=rafa}}</ref>
 
Per tal de fer el licor cal recol·lectar la flor del cantauesso, procedent només de les comarques de l'[[Alacantí]], del [[Baix Segura]], de l'[[Alt Vinalopó]], del [[Vinalopó Mitjà]] i del [[Baix Vinalopó]], en el moment de la màxima floració (maig i juny) mitjançant la poda o la sega per a recollir les flors i els seus peduncles, mai les parts llenyoses. Després es renten i s'assequen a l'aire en llocs amb poca llum i conservades a llocs frescs, secs i amb poca llum fins al moment de la seua utilització.