Tiaret: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Tipografia |
||
Línia 1:
{{polisèmia|província de Tiaret}}
{{infotaula geografia política}}
'''Tiaret''' (berber: [[Fitxer:Tiaret in Tifinagh.svg|70px|Tiaret en amazic]]; '''Tahart''', moderna '''Tihert''', que vol dir 'estació', àrab تيارت) és una ciutat del centre d'[[Algèria]] capital de la [[província de Tiaret]] al sud-oest del país a la part occidental de les muntanyes centrals anomenades [[Tell Atlas]] i a uns 150
== Història ==
Línia 10:
La ciutat va esdevenir un centre comercial per tota la regió i molts nòmades s'hi van sedentaritzar. Al final de la dinastia, vers el 900, la ciutat vivia en l'opulència i el puritanisme ibadita dels fundadors s'havia esvaït. Tenia dotze ''hammams'', diversos ''suks'' (mercats), parcs, jardins, residències senyorials, i altres edificacions notables. Comerciava amb l'or africà i l'imam [[Aflah ibn Abd al-Wahhab]] (824-872) havia enviat ambaixadors al rei del Sudan amb regals; els jueus de [[Kairuan]] van participar d'aquest comerç; hi vivien nombrosos comerciant rics que feien ostentació de la seva riquesa i disposaven de molts esclaus. A la ciutat es bevia i es practicava l'homosexualitat. [[Yusuf Abu Hatim]] ibn Muhammad Abil-Yaqzan (894-895) va intentar arreglar aquesta desviació de les idees ibadites però el seu excés de rigor va causar la seva destitució, i el nomenament de [[Yakub ibn Aflah]] (895-899); el 899 va retornar al poder (899-907) però aquesta vegada fou molt més tolerant.
El 909 els fatimites van ocupar Tahart. Els ibadites rigorosos van emigrar al sud i es van establir a l'oasi de [[Sadrata]] a uns 80
En general Tahart es va mantenir pròspera sota els fatimites. [[Al-Istakhri]] diu el 920 que era una gran vila rodejada de camps fèrtils i amb molta aigua i que els ibadites hi predominaven. [[Ibn Hawkal]], que va estar a Sigilmasa el 951, també la descriu com a pròspera. [[Al-Mukaddasi]] el 985 diu que el districte de Tahart comptava amb 33 viles entre les quals [[Orà]], i descriu la ciutat com a rica i amb jardins. Però el [[1164]] [[al-Idrisi]] ja en parla en passat i el [[1289]] [[al-Abdari]], que va recórrer tot el Magreb, ni l'esmenta a la seva ''Risala''. El 1526 al-Hasan ibn Muhammad al-Wazzan al-Zayyati conegut com a [[Lleó l'Africà]] (+ vers 1550) no en pot dir res concret i parla de Tagdemt i no de Tahart ("que fou una vila molt civilitzada on havien regnat els [[idríssides]] (sic)...") i esmenta que només queden algunes restes de la seva fundació com ell mateix havia vist (les excavacions ho han confirmat).
Després de la invasió francesa d'[[Algèria]] (1830), l'emir [[Abd el-Kader]] va establir la seva capital a Tagdemt (1835-1843). A aquest lloc el general Lamoricière va fundar la moderna Tihert o '''Tiaret''', després capital d'una província algeriana, però sobre l'emplaçament de la ''Tingartia'' romana; de la Tahart ibadita a uns 9
== Referències ==
| |||